Imputació temporal
Rendes íntegres del treball
Retenció
IRPF - Impost sobre la renda de les persones físiques
Número de consulta:
CV0050-2016

Data d'emissió:
24/05/2016

Normativa:

·  Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

·  Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

·  Decret del 23-07--2014 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i la modificació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals


Consulta

ANTECEDENTS

DESCRIPCIÓ DELS FETS

La societat andorrana consultant, representada pel seu Director General, compareix per davant d'aquest Departament de tributs i de fronteres, i com millor en Dret escaigui,

DIC,

Que en la qualitat en què actuo i en seguiment del que es preveu en els articles 64 i 65 de la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari (LBOT) passo a formular consulta tributaria vinculant en relació a l'lmpost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l'impost sobre societats (IS), i de manera específica respecte la imputació temporal dels complements retributius satisfets als assalariats d'aquesta societat; així com dels salaris del mes de desembre, que es regulen en els articles 12, 42, disposició final cinquena i concordants de la LIRPF.

A la data d'interposició d'aquesta consulta no s’està tramitant cap procediment o recurs administratiu, ni judicial, en relació al règim, la classificació o qualificació tributaria respecte l'objecte d'aquesta consulta.

Amb caràcter previ i per tal que l'Administració tributaria pugui atendre de millor manera la consulta tributaria formulada, passo a realitzar una exposició de les operacions que porten lloc a la mateixa, segons els següents

ANTECEDENTS,

I. Els contractes de treball de diversos assalariats del grup, especialment directius, contemplen a més d'una remuneració fixa anual, satisfeta mitjançant dotze mensualitats iguals, la percepció amb caràcter addicional d'una prima anual de participació en els objectius, d'acord amb el contracte que a títol exemplificatiu s'adjunta a aquest escrit.

La prima de participació es determina durant l'exercici segons la naturalesa i el grau d'assoliment dels objectius, que no són necessàriament amb caràcter anual ni de valoració a una data específica, si bé en tot cas es determinen i es comuniquen a l'empleat abans del 31 de desembre de 2014. Si l'empleat resol el contracte de treball per desistiment unilateral, té reconegut el dret a la prima que percep igualment malgrat perdre la condició d'assalariat. El mateix dret és exigible en el supòsit d'acomiadament no causal de l'assalariat, que obté la part corresponent. L'import de la prima meritat es satisfà durant el mes d'abril de l'any següent, amb el tancament dels comptes de l’exercici i amb caràcter proporcional al temps treballat.

En atenció a aquestes disposicions del contracte de treball, es planteja el dubte si la prima de participació s'ha d'imputar en l'impost sobre societats com a despesa de l'exercici en el què s'han esdevingut els fets que donen lloc a l'assoliment dels objectius establerts, o altrament en l'exercici posterior quan es produeix el seu pagament; i correlativament si la renda que suposa la seva percepció per part de l'empleat s'ha d'imputar com a rendiment de l’exercici del meritament, o en l'exercici de la seva percepció, i en conseqència si per part d'aquesta societat hi ha obligació de retenció sobre les primes de l'any 2014 pagades durant l'any 2015.

Davant els dubtes exposats i per tal de portar a terme un òptim compliment de les seves obligacions tributàries, aquesta societat va procedir a practicar retenció als seus empleats respecte la prima de participació de l'exercici 2014; per tal de determinar posteriorment amb caràcter definitiu del criteri a aplicar i que és objecte d'aquesta consulta; retenció que es va realitzar sense perjudici de la interposició de la corresponent petició de devolució d'ingressos indeguts, en atenció als que es preveu en els articles 30 i concordants de la LBOT.

II.- Presenta igualment dubtes a aquesta societat la imputació temporal de la nòmina del mes de desembre, en la mesura que en aplicació de la normativa laboral vigent aquesta no és exigible fins tres dies següents a la finalització del mes anterior.

Es planteja doncs el dubte respecte la imputació temporal del salari del mes de desembre, en el sentit de si per a l'empleat constitueix renda de l'exercici en el què s'ha desenvolupat el treball, o altrament en l’exercici en què s'obté el cobrament; així com de les correlatives obligacions de retenció per part de l'empresa, amb especial transcendència respecte el salari del mes de desembre de 2014, en el sentit de determinar si està subjecte o no a l'IRPF, així com si aquesta societat havia de procedir a practicar retenció sobre el mateix.

Respecte els salaris del mes de desembre de 2014 satisfets als seus empleats el mes de gener de 2015, aquesta societat no va practicar retenció, entenent que era renda no subjecta en l'aplicació de la disposició final cinquena i de l'article 42.1 LIRPF.

Atenent la diferent tipologia de rendes objecte d'aquesta consulta, la mateixa s'estructura en dos apartat segons s'ha exposat en l'apartat d'antecedents: la prima de participació i el salari del mes de desembre.

Així la present consulta tributaria es realitza en seguiment de les següents

CONSIDERACIONS,

A) Respecte a la prima de participació

1. En relació a la imputació temporal

1.1 Criteri de meritament/exigibilitat

Entenem que la prima de participació que la societat satisfà als seus treballadors té la consideració de renda del treball.

Article 12 LIRPF. Rendes integres del treball

1. Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d'activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:

a) Els sous i els salaris.

Com a renda subjecta a l'IRPF interessa determinar l’exercici fiscal en el què correspon la imputació de la prima de participació, en el sentit de si correspon a l'exercici fiscal que estableix la base per a la seva quantificació; o per contra correspon a l'exercici del seu pagament.

Aquesta imputació temporal és especialment transcendent tant per al seu perceptor, que ha de determinar en quin exercici fiscal l'ha d'imputar, com als efectes que la societat per a l'exercici 2015 determini si procedeixi practicar la retenció sobre la mateixa; alternativa que si bé en els propers exercicis fiscals té un efecte fiscal neutre, o en tot cas de diferiment de la tributació, en el present exercici determina la tributació per subjecció o no subjecció de la prima de participació, atenent l'entrada en vigor de l'IRPF en l'exercici 2015.

La LIRPF determina que la imputació temporal de la renda es farà d'acord amb el principi d'exigibilitat de la renda.

Article 42 LIRPF Imputació de rendes

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s'imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d'acord amb els criteris següents:

a) Les rendes del treball i del capital s'imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.

Per tant es tracta doncs de determinar si la prima de participació que aquesta societat satisfà als seus empleats és exigible el dia 31 de desembre, o amb anterioritat, o per contra és exigible acomplertes les previsions contractuals de tancament de l'exercici i aprovació dels òrgans escaients l'any següent.

El contracte de treball, en el seu apartat 5 de l’annex, estableix "El dret a percebre l’incentiu es devenga un cop finalitat l'exercici i es calcula en funció del grau de consecució dels objectius parcials", i en conseqència preveu l'exigibilitat de la prima de participació a la finalització de l'exercici, amb expressa referencia a la consecució dels objectius parcials a aquesta data, sense cap remissió posterior en la seva quantificació.

Alhora aquesta societat entén que a l'objecte d'aquesta consulta no s'escau l’aplicació de cap dels criteris especials establerts en la LIRPF en atenció al criteri de percepció de la renda, i que s'enumeren a continuació.

Article 42 LIRPF Imputació de rendes

2. Sense perjudici del que estableix el punt anterior, en els casos que s'indiquen a continuació les rendes s'imputen al període impositiu que corresponguin d'acord amb els següents criteris especials:

a) Quan no s'ha satisfet la totalitat o part d'una renda per trobar-se pendent de resolució judicial el dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets quan la resolució judicial sigui ferma.

b) Quan per circumstàncies justificades no imputables a l'obligat tributari, els rendiments del treball es perceben en períodes impositius diferents als quals eren exigibles, al període en què s'han percebut.

c) Quan es tracti d'operacions a terminis o amb preu ajornat, l'obligat tributari pot imputar la renda a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents.

Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat quan el seu preu es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l'últim o únic termini sigui superior a l'any.

En cas que es produeixi l'endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s'entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d'imputació.

El que preveu aquest apartat s'aplica sigui quina sigui la manera com, en el seu cas, s'hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.

L'apartat transcrit (art. 42.2) estableix uns criteris especials que faculten als obligats tributaris, davant uns supòsits taxats, el diferiment en la tributació de les rendes del treball. Aquesta societat entén que els supòsits normatius esmentats són aliens a l'objecte d'aquesta consulta, i en conseqència no serien d'aplicació el criteri d'imputació de les rendes en l'exercici de la seva percepció.

A criteri d'aquesta societat cal entendre que, en atenció a la regulació continguda en el contracte de treball, l'exigibilitat de la prima de participació es produeix durant l'any de desenvolupament de l'activitat laboral, en la mesura que s'assoleixen els objectius establerts en aquesta activitat, i que tal com s'ha exposat en la majoria de supòsits no tenen caràcter anual, i en tot cas el 31 de desembre de cada any queda determinada. Així la prima de participació remunera les tasques laborals desenvolupades al llarg de l'any, i en conseqència s'escau concloure que el fet generador de l'IRPF es produeix el 31 de desembre de cada any, quan l'obligació és exigible per part dels assalariats.

Tal com s'ha exposat a l'apartat d'antecedents, tant el desistiment unilateral del contracte de treball, com l’acomiadament no causal, en seguiment del previst en els articles 95 i 90 respectivament de la Llei 35/2008 del Codi de Relacions laborals, determinen l’exigibilitat de la prima de participació atenent el treball desenvolupat en execució del contracte de treball, extrem que es fa constar en la corresponent quitança, si bé el seu pagament no es produeix fins el mes d'abril de l'any vinent segons el convingut; en evidencia del criteri d'exigibilitat en determinar la renda i alhora sense perjudici del seu pagament en un exercici posterior; dones el pagament de la prima no pot ser considerada en cap cas renda de l'exercici següent en la mesura que ja s'ha extingit la relació laboral.

A efectes de dret comparat, i atenent la identitat de regulació normativa espanyola amb la normativa andorrana en la imputació temporal de les rendes del treball (art. 14.1.a de la llei espanyola), les consultes vinculants de la Direcció General de Tributos números 0432-13, 0599-99, 1411-11, 1714-04 i 2315-01 recolzen la interpretació que exposa aquesta societat, establint indistintament l'exigibilitat de la remuneració tant en l'exercici de desenvolupament de l'activitat, com del seu pagament, determinació que s'ha de fer atenent les circumstàncies especifiques en cada cas segons els criteris determinants en la percepció de la renda, i en conseqència en les consultes invocades s'inclou la següent consideració:

"La aplicación de la normativa expuesta al supuesto planteado nos lleva a las siguientes conclusiones genéricas sobre la imputación temporal de los Rendimientos del trabajo, conclusiones que vienen determinadas por la exigibilidad, circunstancia que se entiende producida en el momento en que el perceptor puede reclamar su pago, de acuerdo con las normas o pactos existentes. Así, si la exigibilidad del pago se corresponde con el período impositivo en que se ha desarrollado el trabajo que retribuyen, la imputación corresponderá a ese período. Por el contrario, si la exigibilidad del pago se corresponde con un período impositivo posterior a aquel en el que se ha desarrollado el trabajo que retribuyen, la imputación temporal procederá realizarla a aquel período impositivo posterior."

De les consultes esmentades en resulta que si l'exigibilitat del pagament es correspon amb el període impositiu en què s'ha desenvolupat el treball que retribueixen, la imputació correspondrà a aquest període. Per contra, si l'exigibilitat del pagament es correspon amb un període impositiu posterior a aquell en què s'ha desenvolupat el treball que retribueixen, la imputació temporal procedirà realitzar-la a aquell període impositiu posterior. En els mateixos termes que ho fa la normativa andorrana (art. 42.1 LIRPF).

En atenció al principi general enunciat, s'escau analitzar el motiu contingut en les consultes invocades, que determinen una imputació temporal de la renda en l'exercici següent, i d'aquesta manera les diferencies amb l'objecte d'aquesta consulta que determinen la seva inaplicabilitat a l'objecte d'aquesta consulta.

a) Consulta V0432-13

El conveni col·lectiu estableix que el bonus s’abonarà el 28 de febrer de 2012, i en conseqència tan sols és exigible en aquesta data, a diferència de l’objecte d'aquesta consulta en la què no s’estableix un data d'exigibilitat en l’exercici següent (orientativa a títol informatiu), com tampoc els fets previs al pagament previstos en el contracte no s'estableixen a títol de condició.

b) Consulta 0599-99

El complement de productivitat dels funcionaris s’estableix mitjançant una resolució administrativa que es dicta per l’òrgan competent l'any següent, quina decisió no concorre en l'objecte d'aquesta consulta.

c) Consulta V1411-11

Com en el cas anterior el complement retributiu dels funcionaris s’estableix mitjançant una resolució administrativa l'any següent.

d) Consulta V1447-11

Aplica un precepte diferent al que és objecte aquesta consulta, així l'article 14.2 que correspon a les regles especial d'imputació.

e) Consulta 1714-04

El sistema de retribució del bonus és mixt, en el sentit que la part quantitativa s’estableix segons els resultats de l'exercici anterior, i una part segons l'avaluació de cada empleat que té lloc l'any següent, a diferencia de l'objecte d'aquesta consulta en què la valoració es realitza abans d'acabar l'any.

d) Consulta 2315-01

De la mateixa manera que la consulta anterior la valoració de l'empleat i la determinació del bonus o incentius es produeix l'any següent, a diferencia de l'objecte d'aquesta consulta.

Atenent que els supòsits objecte de les consultes exposades no s'adiuen al supòsit de fet objecte d'aquesta consulta, s'escau concloure que el criteri d'aplicació no els seria aplicable.

En complement del que ha estat exposat, cal considerar el concepte d'exigibilitat d'acord amb l'ordenament jurídic andorrà, que d'acord amb el nostre sistema de fonts normatives té una aplicació a l'objecte d'aquesta consulta, si més no com a criteri interpretatiu de la norma fiscal específica. Així d'acord amb el dret andorrà, l'exigibilitat d'una prestació es determina per l'assoliment de la data assenyalada, o el compliment de la condició, i per tant l’exigibilitat no està necessàriament vinculada a la liquiditat de la quantitat, sinó que és exigible igualment una quantitat il·líquida que es pugui determinar mitjançant operacions aritmètiques (Xavier Cecchini Rosell, Fonaments de dret andorrà pàg 192, vol II), i en aquest sentit STS 23-7-1998 (972) i 23-3-2000 (1340) i Codi 4.31.14.

En aquest sentit la referencia del contracte de treball al tancament de l'exercici i la validació per l'auditoria i el Consell d'Administració, no s'estableixen com a condicions per a l'exigibilitat de la prima, sinó d'informació a l'assalariat del moment de las seva percepció, segons es diu textualment "aproximadament a l'abril".

Finalment entén aquesta part que s'escau considerar la voluntat finalista de l'article 42 LIRPF, que pretén atorgar un tractament favorable a la tributació de les rendes del treball, evitant situar la seva imposició abans de la percepció de la renda, pretenent per tant fer coincidir en un mateix exercici la percepció i la seva tributació, inclús quan hi ha un cobrament anticipat, i és en aquest sentit que cal entendre i Interpretar el criteri d'exigibilitat de la norma, d'especial aplicació respecte aquelles rendes meritades abans de l'aplicació de l'impost, segons és objecte del següent epígraf.

1.2. Criteri de no subjecció

La Ilei de l'IRPF estableix que la tributació de les rendes tan sols serà d'aplicació als fets generadors esdevinguts a partir de l'1 de gener de 2015.

Disposició final cinquena LIRPF. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i és aplicable als exercicis que s’iniciïn a partir de l'1 de gener del 2015.

Entén doncs aquesta societat que per mandant de la LIRPF les rendes meritades amb anterioritat a l'1 de gener de 2015 estan no subjectes, ni que es percebin en exercicis posteriors; i en conseqüència la prima de participació que correspon a l'any 2014 queda no subjecte a l'IRPF per l'aplicació de la vigència temporal de la norma.

En aquest mateix sentit la reforma de la Llei de l'IRPF aprovada pel Consell General el dia 11 de desembre d'enguany (publicada al Bopa núm. 72, any 26 de 31 de desembre de 2014), ha tractat de manera específica les rendes generades amb anterioritat a l'entrada en aplicació de l'impost i que són satisfetes amb posterioritat, establint el criteri de no subjecció per aquelles anteriors a l'1 de gener de 2015.

L'article 7 introdueix una nova disposició addicional quarta a la Llei 5/2014, de 24 d'abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La finalitat d'aquesta disposició és establir regles especials per al còmput de les rendes derivades de certs productes financers adquirits o formalitzats abans de l'entrada en vigor de l’esmentada Llei 5/2014, de 24 d'abril, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, amb l'objectiu d'evitar que les rendibilitats associades a aquests productes, generades abans de l'efectiva aplicació de l'impost (i, per tant, en un moment en què no existia imposició sobre la renda de les persones físiques residents a Andorra), sofreixin tributació per l'impost en el moment de la seva efectiva percepció per part dels seus titulars.

L'article 8 persegueix el mateix objectiu que la disposició esmentada al paràgraf anterior, si bé exclusivament en relació amb les prestacions derivades de la CASS, quan s'hagi començat a cotitzar abans del moment inicial d'aplicació de l'IRPF. A aquest efecte, s'introdueix una nova disposició addicional cinquena, la qual estableix les regles per al còmput de les rendes corresponents a tals prestacions.

...

Per últim, l'article 10 introdueix una nova disposició transitòria cinquena a la Llei 5/2014, de 24 d'abril, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, la qual té per finalitat estendre l'abast de l’exempció prevista a la lletra j) de l'article 5 als dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net d'entitats, quan aquests provinguin de beneficis obtinguts o de partides de patrimoni constituïdes abans del primer període impositiu d'aplicació de l'impost sobre Societats.

...

La disposició final primera persegueix el mateix objectiu que la norma a la qual s'ha fet referència en el paràgraf anterior, si bé en l’àmbit de l'exempció dels dividends i els guanys per transmissió de participacions en l'impost sobre societats, regulada a l'article 20. Aquesta disposició busca consolidar l’absència d'imposició sobre la renda de les entitats residents que s'hagin obtingut abans de la vigència de l'impost sobre societats, i s'evita d'aquesta forma el gravamen de rendes prèvies a aquest impost.

Finalment, la disposició final segona fa referencia a l'entrada en vigor. En aquest sentit, es preveu l'aplicació retroactiva, des de l'1 de gener del 2012, de la disposició final primera, la qual es fa necessària per tal de donar plena efectivitat al seu contingut, i permet la seva aplicació a rendes generades a partir de l'esmentada data.

(exposició de motius Projecte de llei de modificació de la Llei 5/2014, de 24 d'abril, de l'impost sobre la renda de les persones físiques)

La disposició final cinquena de la LIRPF, així com les modificacions introduïdes, tenen una clara finalitat d'atorgar un tractament fiscal favorable, i cal dir-ho de justícia, a aquelles rendes meritades amb anterioritat a l'aplicació de l’IRPF, establint supòsits de no subjecció. És des d'aquesta perspectiva que sembla evident que la prima de participació de l'any 2014, com el salari del mes de desembre de 2014 segons es dirà posteriorment, no poden estar subjectes a l'impost de 2015, ni que la seva exigibilitat pogués determinar-se en I'any 2015, per quan conculcaria el principi de vigència temporal de la LIRPF.

2. En relació a les obligacions de retenció

En atenció a la conclusió assolida en l'apartat precedent, la prima de participació satisfeta per la societat respecte l'exercici fiscal 2014 no tindria la consideració de renda del treball, en trobar-se fora de l'aplicació de l’impost, i en conseqüència malgrat el pagament es faci en l'exercici d'aplicació de l'impost, la societat no està obligada a practicar retenció respecte aquests pagaments.

La LIRPF estableix que no hi ha obligació de retenció sobre rendes exemptes, atenent la no tributació de les mateixes, consideració que s'ha d'estendre lògicament i amb major motiu a les rendes no subjectes.

Article 51 LIRPF Import dels pagaments a compte

6. No s'ha de practicar la retenció o l'ingrés a compte respecte de les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l'article 5, en els termes que es fixin reglamentàriament.

La no subjecció a l'impost de les rendes satisfetes als assalariats en concepte de prima de participació de l'any 2014, determina igualment la no obligatorietat de procedir a practicar retenció a compte de l'impost, atesa la inexistència de l'element essencial de l'impost com és el fet generador, el que impossibilita l’existència de qualsevulla obligació tributaria.

Article 17 LBOT. Fet generador

1. El fet generador és el supòsit fixat per la Ilei per configurar cada tribut la realització del qual produeix el naixement de l'obligació tributaria principal.

2. La realització del fet generador determina el naixement de la facultat de l'Administració per quantificar i exigir el deute tributari, sense perjudici de la resta de facultats relatives a la gestió del tribut, que l'ordenament atribueix a la mateixa Administració.

Tal com s'ha exposat davant el dubte interpretatiu i per tal de portar terme un òptim compliment de les seves obligacions tributàries, aquesta societat va procedir a procedir a practicar retenció als seus empleats respecte la prima de participació de l'exercici 2014; sense perjudici de la interposició de la corresponent petició de devolució d'ingressos indeguts.

3. Tractament en l’àmbit de l'impost sobre societats

De manera complementaria al que ha estat exposat anteriorment respecte l’IRPF, s'escau analitzar si la prima de participació que aquesta societat satisfà als seus empleats és despesa deduïble en l'Impost sobre les societats en l'exercici del seu meritament, o per contra en l'exercici del seu pagament.

L'article 19.1 de la LIS estableix que les despeses i ingressos s'imputen en el període en què es meriten, d'acord amb les regles comptables. Força és de constatar que la prima de participació s'imputa en l'exercici a què es refereix l'activitat laboral, amb independència del seu pagament, tal com recullen els comptes anuals de la societat i validen els auditors.

Article 19 Imputació temporal. Inscripció comptable d'ingressos i despeses 

19.1. Els ingressos i les despeses s'imputen en el període impositiu en què es meritin, d'acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l'adequada correlació entre els uns i els altres.

La necessària correlació entre ingressos i despeses determina l'oportunitat d'una coincidència en la imputació de despesa i renda, i en conseqüència si en l’àmbit de l'impost sobre societats la despesa s'imputa en l'exercici del seu meritament, en l’IRPF hauria de coincidir en el mateix exercici, llevat dels cassos que son objecte de tractament específic en l’exigibilitat segons l'article 42 LIRPF, que tal com s'ha esmentat pretén proporcionar un tractament favorable a l’obligat tributari.

B) Respecte al salari del mes de gener

Per alguns dels empleats aquesta societat satisfà el salari mensual en els tres dies següents a la finalització del mes objecte de pagament, en atenció al que disposa l'article 84 del Codi de relacions laborals, que diu textualment:

"Article 84 Pagament del salari

1. L'empresa està obligada a pagar puntualment el salar!, en la forma descrita a l’article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat."

Segons l'exposat l'exigibilitat del salari mensual no es produeix fins el tercer dia del mes següents.

Lògicament el salari mensual que la societat satisfà als seus treballadors té la consideració de renda del treball:

Article 12 LIRPF. Rendes integres del treball

1. Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d'activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:

a) Els sous i els salaris.

La LIRPF determina que la imputació temporal de la renda es farà d'acord amb el principi d'exigibilitat de la renda.

Article 42 LIRPF Imputació de rendes

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s'imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d'acord amb els criteris següents:

a) Les rendes del treball i del capital s'imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.

El salari mensual satisfet al treballador que qualifica com a renda del treball es troba igualment subjecta a retenció.

El dubte es planteja respecte el salari del mes de desembre, als efectes d'establir si constitueix renda de l'exercici on s'ha meritat, o per contra ho és en el moment de la seva exigibilitat, és a dir el mes de gener, en aplicació de les regles de l'article 42 LIRPF, podria qualificar com a renda de l'any següent i d'aquesta manera la renda anual es constituiria en el període entre els mesos de desembre í novembre.

En el mateix sentit del que ha estat exposat respecte la prima de productivitat, el criteri d'imputació temporal és especialment rellevant respecte el salari del mes de desembre de 2014, que pot determinar un supòsit de no subjecció.

En atenció als raonaments que han estat exposats anteriorment, aquesta societat ha entès que el salari del mes desembre de 2014 i que ha estat satisfet el mes de gener de 2015, la seva imputació en la renda del seu perceptor correspon a l’exercici 2014, i en conseqüència en no estar subjecta no hi ha obligació de retenció, quins extrems es posen a consulta d'aqueta Direcció de tributs als efectes de la ratificació de la correcta aplicació dels preceptes normatius invocats.

C) Criteri uniforme

Aquesta societat entén que la imputació temporal d'ambdues rendes, la prima de participació de 2014 i el salari del mes de desembre de 2014, haurien de regir-se  pel mateix criteri, i en conseqüència sembla evident que el criteri a aplicar respon al període de meritament, i alhora no subjectes a retenció, quina solució s'evidencia com a més harmònica d'acord amb el principi de correlació d'ingressos i despeses.

A títol de resum, aquesta societat entén que per a determinar la imputació temporal de les rendes esmentades objecte d'aquesta consulta, son d'aplicació dues normes en la LIRPF:

1) La disposició final cinquena, en la relació a la no subjecció de les rendes meritades en l'exercici 2014.

2) L'article 42 per tal de determinar la seva exigibilitat.

I en atenció al que disposen tant la prima de productivitat, com el salari del mes de desembre de 2014, han de ser qualificades com a renda de l'exercici 2014 i per tant no subjecte.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

D'acord amb l'exposat, interessa a aquesta societat determinar el criteri d'imputació temporal de les següents rendes i de la correlativa obligació de retenció sobre les mateixes:

a) En l'IRPF, si la prima de participació de l'any 2014 satisfeta el 2015 té la consideració de renda de l'exercici 2014 o de 2015.

b) En l'IRPF, si la prima de participació de 2014 està subjecte a retenció.

c) En l'IS, si la prima de participació de l’any 2014 i satisfeta el 2015 és despesa deduïble en l'exercici 2014 o en el 2015.

d) En IRPF, si el salari de desembre de 2014 satisfet el gener de 2015 és renda de l’exercici 2014 o 2015.

e) En l'IRPF, si el salari de desembre de 2014 està subjecte a retenció.

Per tot l'exposat molt atentament

DEMANO,

Vulgui rebre aquest escrit i en els seus mèrits tenir per formulada consulta tributaria vinculant respecte els extrem exposats en el cos d'aquest escrit, per tal que sigui atesa d'acord amb el que disposa l'article 65.7 de la LBOT.

 

Resposta

Amb referència a la qüestió sobre el període impositiu que s’ha d’imputar la prima de participació objecte de la consulta, us informem que el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 12, apartat 1.a, estableix que:

“Article 12. Rendes íntegres del treball

1. Tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques. En particular, tenen aquesta consideració:

a) Els sous i els salaris.

...”

El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 42 estableix que:

“Article 42. Imputació de rendes

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:

a) Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.

b) Les rendes d’activitats econòmiques s’imputen d’acord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.

c) Els guanys i les pèrdues de capital s’imputen al període impositiu en què tingui lloc l’alteració patrimonial.

2. Sense perjudici del que estableix el punt anterior, en els casos que s’indiquen a continuació les rendes s’imputen al període impositiu que corresponguin d’acord amb els següents criteris especials:

a) Quan no s’ha satisfet la totalitat o part d’una renda per trobar-se pendent de resolució judicial el dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets quan la resolució judicial sigui ferma.

b) Quan per circumstàncies justificades no imputables a l’obligat tributari, els rendiments del treball es perceben en períodes impositius diferents als quals eren exigibles, al període en què s’han percebut.

c) Quan es tracti d’operacions a terminis o amb preu ajornat, l’obligat tributari pot imputar la renda a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents.

Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat quan el seu preu es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.

En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.

El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com, en el seu cas, s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.

3. Quan l’obligat tributari perdi aquesta condició per canvi de residència fiscal o es produeixi la seva defunció, totes les rendes pendents d’imputació s’integren en la base de tributació corresponent a l’últim període impositiu en què s’hagi de declarar per aquest impost.”

Atès el contingut dels articles mencionats anteriorment, entenem que la prima de participació satisfeta per la societat consultant als seus treballadors té la consideració de renda del treball als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

D’altra banda, atès que la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques no preveu una disposició referent a les rendes del treball meritades durant exercicis anteriors a l’entrada en aplicació de l’impost i exigibles a partir de l’1 de gener del 2015 i que la societat consultant satisfà la prima objecte de la consulta durant l'any 2015 una vegada aprovats els comptes de l’exercici anterior, entenem que als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques, les primes en qüestió s’imputaran al període impositiu 2015.

D’acord amb la informació subministrada sobre la regulació del sistema incentius d’estatus, resulta que el dret a percebre l’incentiu es merita un cop finalitzat l’exercici i es calcula en funció del grau de consecució dels objectius parcials, mentre que la liquidació d’aquest incentiu s’efectuarà al tancament de l’exercici, un cop validats els resultats per Auditoria i Consell d’Administració (aproximadament a l’abril).

Els conceptes de “meritació” i “exigibilitat” són diferents. El dia 31 de desembre neix el dret a la percepció de la prima (es “devenga” o merita segons el contracte de treball), però en aquell moment no és exigible el seu cobrament, perquè l’exigibilitat es produeix l’any següent, que és quan el perceptor pot reclamar el seu import.

En aquest sentit el concepte del dret civil sobre l’exigibilitat pot no servir com a criteri interpretatiu en relació amb el concepte fiscal d’aquest terme. Així, l’impost sobre la renda de les persones físiques es merita l’últim dia del període impositiu, però no és exigible sinó dins del termini per presentar la declaració de l’impost, en què s’ha de determinar el deute corresponent i ingressar-lo o sol•licitar la devolució si la quota diferencial resultant de l’autoliquidació és negativa.

Pel que fa a l’obligació de retenir sobre la prima de participació, us informem que el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 50, apartat 2.a, estableix que

“Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte

2. Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:

a) Rendes del treball.

...”

Atès el contingut de l’article anterior i que la prima objecte de la consulta té la consideració de renda del treball imputable al període impositiu 2015, entenem que la societat consultant pagadora de la renda està obligada a efectuar retenció, motiu pel qual la seva actuació va ser correcta.

Amb referència a la qüestió sobre la deduïbilitat, als efectes de l’impost sobre societats, de la despesa derivada del pagament de la prima de participació objecte de la consulta, us informem que el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en l’article 9 estableix que:

“Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació

1. La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.

2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa, pel sistema de determinació objectiva en els cassos previstos en aquesta Llei i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 29 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.”

D’altra banda, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en l’article 13 estableix que:

“Article 13. Despeses no deduïbles

1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:

a) Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.

b) Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.

c) Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

d) Les multes i sancions penals i administratives, i el recàrrec de constrenyiment que regula la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

e) Les pèrdues del joc.

f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors. En qualsevol cas, no es consideraran donatius ni liberalitats, les realitzades a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el corresponent Registre oficial.

g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.

2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.”

El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en l’article 19 estableix que:

“Article 19. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses

1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.

2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.

Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.”

D’altra banda, el Decret del 15-02-2012 pel qual s’aprova la modificació del Pla general de comptabilitat, en l’apartat e dels principis comptables estableix que:

“C) Principis comptables

(e) Principi de meritació: els efectes de les transaccions o fets econòmics s’han de registrar quan ocorrin, i s’han d’imputar a l’exercici al qual els comptes anuals es refereixin les despeses i els ingressos que l’afectin, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament.”

Tal com estableix l’article 9, apartat 3, de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol quart de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. Per tant, atès el principi de meritació comptable i que els preceptes de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats no estableixen la no-deductibilitat de la despesa comptabilitzada en concepte de primes al personal assalariat, entenem que la despesa en qüestió serà deduïble per determinar la base de tributació corresponent al període impositiu 2014. 

No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació segons estableix l’article 19, apartat 1, de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats, la imputació temporal de les despeses s’efectuarà en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal establertes a l’apartat 1 de l’article 19 de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats.

No coincideix exactament en aquest punt la normativa de l’impost sobre societats amb la de l’impost sobre la renda de les persones físiques, perquè en tractar-se de tributs diferents dins de la imposició directa, el primer segueix les normes comptables que determinen la imputació de la despesa a l’exercici de la seva meritació, mentre que el segon opta pel que fa a les rendes del treball i del capital pel criteri general de l’exigibilitat, si bé tractant-se de rendes d’activitats econòmiques la imputació és d’acord amb el Pla general de comptabilitat.

Amb referència a la qüestió sobre el període impositiu que s’ha d’imputar el salari corresponent al mes de desembre de l’any 2014, us informem que el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 42, apartat 1.a, estableix que:

“Article 42. Imputació de rendes

1. Els ingressos i les despeses que determinen les rendes que cal incloure en la base de tributació s’imputen al període impositiu que correspongui, amb caràcter general, d’acord amb els criteris següents:

a) Les rendes del treball i del capital s’imputen al període impositiu en què resultin exigibles, o en el del seu cobrament si aquest cobrament és anterior.”

D’altra banda, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 50, apartat 4, estableix que:

“Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte

4. El ministeri encarregat de les finances o l’entitat o l’òrgan administratiu que aquest consideri oportú determinarà el percentatge a aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

Reglamentàriament es determinarà el procediment que l’obligat tributari o bé l’obligat a practicar la retenció sobre les rendes del treball hauran de seguir a fi de poder facilitar al ministeri encarregat de les finances les circumstàncies determinants per al càlcul del percentatge a aplicar en concepte de retenció o l’ingrés a compte, així com qualsevol modificació d’aquestes circumstàncies. L’ingrés al ministeri encarregat de les finances de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball, es fa a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament, les quals podran incloure la possibilitat d’utilitzar formularis o models de declaració conjunts. A aquests efectes, el ministeri encarregat de les finances informarà la Caixa Andorra de Seguretat Social dels percentatges de retenció o ingrés a compte corresponents als obligats tributaris, per tal que aquests percentatges siguin incorporats als esmentats formularis o models de declaració conjunts, en els quals totes les dades incloses en els formularis conjunts seran accessibles i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost i pel compliment de la normativa de la seguretat social.”

El Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la disposició final cinquena estableix que:

“Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i és aplicable als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2015.”

El Decret del 23-07-2014 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i la modificació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, en l’article 18, apartat 1, estableix que:

“Article 18. Declaració i ingrés de les retencions i els ingressos a compte

1. En relació amb les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual.

A aquest efecte, presenta la corresponent declaració, d’acord amb el model oficial aprovat a aquest efecte, el qual podrà consistir en un formulari conjunt amb el corresponent a les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i ingressos a compte i ingressa el seu import al ministeri encarregat de les finances dins del mateix termini.

En aquest model de declaració, que tindrà el contingut que es determini pel ministeri encarregat de les finances, es detallarà, entre altres qüestions, la naturalesa de la renda satisfeta i el percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable a aquesta. 

L’ingrés d’aquestes retencions i ingressos a compte al ministeri encarregat de les finances es fa a través del mateix mitjà de pagament que s’utilitza per ingressar les cotitzacions socials. En particular, aquest ingrés es pot fer mitjançant la domiciliació al compte indicat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a l’ingrés de les cotitzacions, excepte que l’obligat a practicar la retenció o ingrés a compte assenyali un compte corrent diferent o bé una altra modalitat de pagament.”

Atès el contingut dels articles anteriors i que el salari que satisfà la societat consultant correspon al mes de desembre de l’any 2014, període que no era aplicable l’impost tal com estableix la disposició final cinquena de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, entenem que les rendes en qüestió no estan subjectes a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

D’altra banda, la societat consultant està obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte sobre les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que satisfà i ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual. Concretament, la societat consultant ha de realitzar la declaració i l’ingrés de les quantitats retingudes entre els dies 1 i 15 del mes següent a aquell al qual corresponguin les retencions i ingressos a compte.

En conseqüència, d’acord amb el que s’ha mencionat en els paràgrafs anteriors, entenem que la societat consultant no ha d’efectuar retenció sobre el salari satisfet corresponent al mes de desembre de l’any 2014, ja que aquest salari correspon a l’any 2014.