Norovirus
Descobreix tot allò relacionat amb Norovirus visitant el portal del Govern d'Andorra. Tots els serveis i informació detallada.
Informació
Els norovirus (o virus tipus Norwalk) formen part de la família Calciviridae que són la causa més comuna de gastroenteritis víriques en les persones (causen el 90% de les gastroenteritis no bacterianes). Són virus petits (de 27 a 32 nanometres) de ARN estructurat. La família de Calciviridae està formada per quatre gèneres diferents: norovirus, sapovirus, versivirus i lagovirus. D’aquests, només els norovirus i els sapovirus causen patologia en humans.
Els norovirus són la causa principal de gastroenteritis agudes epidèmiques no bacterianes, i generalment ocasionen brots familiars i comunitaris.
L’home és l’únic reservori del virus que es coneix.
El virus és estable dins d’un ampli rang de temperatures, sobreviu a la congelació, a la refrigeració i a l’escalfament fins als 60 ºC. Per aquest motiu es poden trobar en una gran varietat de superfícies si no es netegen o desinfecten adequadament, sent un reservori de llarga durada en brots, especialment quan es tracta d’entorns tancats com poden ser hospitals, residències geriàtriques, centres sociosanitaris o altres.
Els norovirus són molt contagiosos i es poden propagar molt fàcilment de persona a persona. Els virus es poden trobar a les femtes i als vòmits de les persones afectades.
Hi ha diverses vies de transmissió del virus, com poden ser:
- El consum d’aliments o líquids contaminats amb el virus.
- El contacte directe amb superfícies o objectes contaminats amb el virus, i posteriorment ficar-se les mans a la boca.
- El contacte directe amb una persona afectada o compartir els aliments o els coberts amb algú que té la malaltia.
La via de transmissió més important és la transmissió oral-fecal.
Les persones afectades poden transmetre el virus des del moment en què comencen a tenir símptomes fins a tres dies després d’haver-se recuperat. Algunes persones poden ser contagioses fins a dues setmanes després de desaparèixer els símptomes. No hi ha l’estat de portador del virus. Hi ha un terç dels infectats que poden ser asimptomàtics.
Els símptomes de la malaltia s’inicien generalment entre 24 i48 hores després d’haver estat exposat al virus, tot i que es poden manifestar al cap de 12 hores de l’exposició.
La malaltia s’acostuma a iniciar de forma brusca i sobtada.
Els símptomes principals de la malaltia són nàusees, vòmits, diarrea i rampes estomacals. Algunes vegades pot provocar febre, calfreds, mal de cap, dolor muscular i sensació general de cansament.
Els símptomes duren d’1 a 2 dies aproximadament. Generalment, els infants vomiten més vegades que els adults.
En persones grans i persones amb el sistema immunològic debilitat poden aparèixer problemes de deshidratació, fet que pot ocasionar que el pacient hagi d’ingressar a l’hospitalari
No hi ha cap tractament específic per al virus. Per evitar la deshidratació s’ha de beure molta aigua, fet que contribueix a reemplaçar la pèrdua de líquids ocasionada pels vòmits i la diarrea.
Tot i que és molt difícil evitar el contagi del virus, es pot limitar la propagació de la malaltia mitjançant una bones pràctiques higièniques.
