Agència d'Andorra de l'ISBN
Descobreix tot allò relacionat amb Agència d'Andorra de l'ISBN visitant el portal del Govern d'Andorra. Tots els serveis i informació detallada.
-
Agència d’Andorra de l’ISBN
L'ISBN és un codi numèric internacional, amb finalitat comercial, que s'utilitza per identificar de forma única i diferenciada cada edició.
La base de dades de l'ISBN recull el total de la producció bibliogràfica del país. Aquestes dades s'afegeixen a la base de dades que periòdicament elabora l'Agència Internacional de l'ISBN, per tal de confeccionar directoris de vendes de llibres i bases de dades bibliogràfiques de caràcter internacional. D'aquesta manera es facilita la distribució comercial a escala internacional de les obres editades al nostre país.
La Biblioteca Nacional d'Andorra actua com a Agència d'Andorra de l'ISBN des del 1987, any en què el Consell General va decretar la seva creació.
A Andorra no hi ha una agència nacional que gestioni aquesta codificació. Tot i així podeu adreçar-vos a l'ISSN International Centre, que us informarà sobre el procés que heu de seguir i us assignarà un ISSN de forma totalment gratuïta.
Enllaços relacionats
Preguntes més freqüents
Pot sol·licitar un ISBN a l'Agència d'Andorra de l'ISBN qualsevol persona física o jurídica amb residència en territori andorrà, que pugui acreditar-se com a tal.
- Llibres i fullets impresos amb un contingut informatiu, no de caràcter publicitari
- Publicacions en braille i els seus equivalents en les noves tecnologies
- Articles o números determinats d'una publicació en sèrie com ara monogràfics o separates (però no la publicació en sèrie en la seva totalitat)
- Pel·lícules, vídeos i transparències educatives o didàctiques
- Audiollibres en casset, CD o DVD
- Documents electrònics en línia o distribuïts en un suport físic
- Exemplars digitalitzats de publicacions monogràfiques impreses
- Publicacions multimèdia
- Publicacions en microformes
- Programes informàtics educatius o didàctics
- Documents cartogràfics
- Publicacions en sèrie tractades en conjunt com a entitats bibliogràfiques (es pot assignar un ISBN a cada número per separat)
- Entitats abstractes
- Material imprès de caràcter temporal
- Partitures musicals
- Impressions artístiques i carpetes sense portada ni text
- Documents personals
- Targetes de felicitació
- Enregistraments de sons musicals
- Programes informàtics que no tinguin finalitat educativa ni didàctica
- Taulells d'anuncis electrònics
- Correus electrònics
- Jocs
- Almanacs, agendes i calendaris
Des del gener del 2007 cada ISBN consta de 13 dígits, compostos per cinc elements: prefix, grup de registre, agent editor, publicació i dígit de comprovació. Cada element anirà separat per guions, per tal de permetre'n la identificació de forma més clara i immediata. En cas que es presenti per ser llegit per màquines, es pot transcriure de forma conjunta.
Exemple: ISBN: 978-99920-0-595-8
- Prefix
Aquest primer número està format per tres xifres i ve determinat per l'Agència Internacional de l'ISBN, amb la identificació del tipus de producte.
ISBN: 978 -99920-0-595-8 (monografia)
- Grup de registre
Identifica un país, una àrea geogràfica o una àrea lingüística que participa en el sistema ISBN.
ISBN: 978- 99920 -0-595-8 (Andorra)
- Agent editor
Identifica una editorial o agent editor. La longitud d'aquest element varia depenent de la producció de cada editor.
Els editors que tinguin una producció elevada han de sol·licitar a l'Agència d'Andorra de l'ISBN l'assignació d'un número d'editor exclusiu.
ISBN: 978-99920- 0 -595-8 (Govern d'Andorra)
- Publicació
Aquest quart element identifica l'edició concreta d'una publicació.
ISBN: 978-99920-0- 595 -8 (Recull dels tractats i acords internacionals vigents al Principat d'Andorra 2010)
- Dígit de comprovació
ISBN: 978-99920-0-595- 8

Sí. L'ISBN té un format compatible amb el sistema de codificació de barres EAN-13 utilitzat a tot el món.
Podeu sol·licitar els codis de barres de forma gratuïta a la Biblioteca Nacional.
Recull dels tractats i acords internacionals vigents al Principat d'Andorra: 2010
ISBN: 978-99920-0-595-8
Quan es produeixen canvis significatius en una o diverses parts d'una publicació assignem un nou ISBN. També quan es produeixi un canvi de títol o subtítol.
NO assignem un ISBN diferent quan els canvis que es produeixen són de disseny, del color de la coberta, del preu de la publicació, o canvis menors com ara les correccions o errates.
Sí. Quan un editor faci una reproducció facsímil d'un llibre editat anteriorment per un altre editor, assignarem un ISBN diferent.
Quan un mateix editor publiqui la mateixa obra sota segells editorials diferents, assignarem un ISBN a cada edició.
Sí. Cada format en què es posi a disposició del públic una obra portarà un ISBN diferent (rústica, cartoné, PDF, EPUB, etc.).
Assignarem un ISBN a les publicacions que tinguin establert un final i no estiguin destinades a continuar indefinidament.
S'assignarà un ISBN per al conjunt de l'obra. Si cada volum es posa a disposició del públic de forma separada, assignarem un ISBN a cada volum, i a la publicació hi constaran tant l'ISBN del volum com el de la col·lecció.
Tot i que una publicació en diferents volums només es pugui adquirir de forma conjunta, es recomana que s'assigni un ISBN diferent a cada volum. D'aquesta manera facilitarem els processos comercials del llibre, sobretot en els casos en què tots els volums no es distribueixen o es publiquen al mateix temps.
Quan tinguem una obra coeditada o feta en col·laboració entre dos editors, generalment assignarem el número ISBN a l'editor o als editors que s'encarreguin de la distribució de l'obra.
Podem assignar, però, un ISBN diferent per a cadascun dels editors de l'obra, tenint en compte que només un d'aquests ISBN apareixerà en forma de codi de barres.
No, les publicacions periòdiques s'identifiquen amb el codi ISSN. Únicament podem assignar un ISBN a una publicació periòdica quan es tracti d'un monogràfic.
L'ISSN (International Standard Serial Number) és un codi numèric de 8 xifres que s'utilitza per identificar les publicacions periòdiques (diaris, revistes, anuaris, etc.) editades en qualsevol suport.
L'ISSN es basa en la norma ISO 3297, i ens serveix per identificar inequívocament un títol de revista concret, i per afavorir la gestió eficaç d'aquestes publicacions.
Està format per dos grups de quatre dígits separats per un guionet:
Pirineos. Revista de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Andorra - ISSN: 1817-5376
A Andorra no hi ha una agència nacional que gestioni aquesta codificació. Tot i així podeu adreçar-vos a l'ISSN International Centre, que us informarà sobre el procés que heu de seguir i us assignarà un ISSN de forma totalment gratuïta.
-
Com se sol·licita un ISBN?
L'obtenció d'un número ISBN és gratuïta.
En primer lloc caldrà omplir el formulari Registre d'editors a l'Agència d'Andorra de l'ISBN. Tant bon punt l'editor estigui registrat ja podeu sol·licitar els vostres ISBN adreçant-vos a la Biblioteca Nacional.
L'ISBN de les publicacions electròniques
S'assigna un ISBN a les publicacions electròniques que continguin text (també poden contenir imatges i so), que es posin a disposició del públic i que no estiguin destinades a ser una publicació que s'hagi d'actualitzar periòdicament.
NO porten ISBN les publicacions electròniques següents:
- Publicacions sotmeses a actualitzacions freqüents i que ens permetin accedir als canvis de forma gairebé immediata
- Llocs web
- Materials promocionals o publicitaris
- Taulells d'anuncis
- Correus electrònics i altra correspondència electrònica
- Motors de cerca
- Jocs
- Documents personals (currículums o perfils personals)
- Agendes i diaris
Especificacions
- Quan un llibre electrònic està disponible en diferents formats de fitxer, cada format de fitxer que es publiqui i es vengui per separat ha de portar un ISBN diferent.
Els formats de fitxer de llibres electrònics acostumen a ser una combinació de format de fitxer base (EPUB, PDF, etc.) i un programa de gestió de drets digitals (DRM), com ara Adobe ACS4, o Apple Fairplay, entre d'altres.
- Quan s'utilitza un DRM propietari que vincula una versió a una plataforma, a un aparell o un programa específics, s'ha de fer servir un ISBN diferent per a cadascuna de les versions.
- Quan les publicacions digitals siguin subministrades per un venedor, que és l'únic proveïdor de llibres electrònics en un format propietari i que només poden comprar-se a través dels seus llocs web (per exemple Kindle d'Amazon i Apple Ibooks) i aquest venedor no requereixi ISBN, llavors no serà necessari assignar un ISBN a aquestes versions.
- Si una biblioteca o una organització digitalitza un llibre i el posa a disposició del públic com un producte diferent de la versió original, se li ha d'assignar un nou codi ISBN, amb independència que cobri o no per l'accés a la versió digital.
- Si una publicació està disponible en diferents tipologies de DRM, cada document serà únic i per tant haurà de portar un ISBN diferent.
- Assignarem un ISBN diferent a cada publicació que estigui disponible per diferents sistemes operatius o llenguatges de programació. No assignarem un ISBN ni als sistemes operatius ni als sistemes de lectura.
Preguntes més freqüents per a editors i intermediaris
Sí. Cada format d'una publicació electrònica que s'edita de forma separada ha de portar un ISBN diferent.
Quan les diverses versions utilitzen el mateix programari DRM (per exemple, Adobe ACS4) amb la mateixa configuració i són compatibles en dispositius o en programaris diferents, llavors s'ha d'utilitzar un únic número d'ISBN. No obstant això, si es fa servir el mateix programari DRM en les dos versions, però amb ajustaments diferents que siguin significatius (per exemple, que un permeti imprimir i l'altre no), llavors cada versió ha de tenir el seu ISBN.
Les característiques principals són si qualsevol dispositiu o programari és necessari per llegir el llibre electrònic i quina funcionalitat proporciona a l'usuari (copiar, imprimir, prestar, etc.). Això se sol definir per una combinació de format d'arxiu i el programari de gestió de restriccions digitals (DRM).
La norma internacional per representar i comunicar la informació del llibre en format electrònic és l'ONIX. L'última versió 3.0 ha millorat la informació respecte del maneig de mitjans digitals i proporciona informació per descriure detalladament la forma del producte i les limitacions d'ús del DRM. Tot i així encara que no s'utilitzi ONIX es poden utilitzar els codis estàndards per descriure la forma del producte i les seves limitacions d'ús.
Podeu trobar més informació sobre l'ONIX 3.0 a l'adreça següent: http://www.editeur.org/93/Release-3.0-Downloads/
No, tret que també es posi a disposició del públic amb les mateixes característiques que l'arxiu principal (és a dir, format d'arxiu sense canvis i sense DRM aplicat). S'han d'assignar números d'ISBN per separat per cada versió generada pel servei (vegeu també la pregunta 6).
No cal fer-ho, llevat que creieu que ha de ser útil o que penseu llistar els documents en una base de dades de tercers de llibres electrònics disponibles. No obstant això, atès que aquestes plataformes no solen ser compatibles, si assigneu els números ISBN assegureu-vos que són exclusius per cada versió per evitar problemes si les versions posteriors haguessin d'estar disponibles a través de tercers.
Si un editor no proporciona els números d'ISBN als intermediaris per a aquesta finalitat, llavors, com a últim recurs, els intermediaris podran assignar els seus ISBN. Les agències proporcionaran els prefixos ISBN als intermediaris amb aquesta finalitat. En aquest cas, els números d'ISBN i les metadades relacionades sempre s'han de tornar a proporcionar a l'editor i a l'agència nacional de l'ISBN.
Tingueu en compte que l'assignació de números d'ISBN no té cap incidència en els drets de propietat.
Si el contingut, el format d'arxiu, els DRM i els ajustaments no s'han modificat, llavors qualsevol variació que depèn del dispositiu o del programari utilitzat per llegir el llibre electrònic no té repercussions pel que fa a l'ISBN.
Tingueu en compte que quan ens trobem amb publicacions electròniques que es presenten per separat en blanc i negre, o en color, si es tracta d'edicions fetes per dispositius específics, això implica un canvi d'ISBN. Quan el color de les imatges depèn de les limitacions del dispositiu, això no implicaria un segon ISBN.
Sí. El fet d'incloure un contingut extra al llibre electrònic fa que el producte final sigui totalment diferent de la versió original i, per tant, que sigui necessari que tingui un ISBN propi.
Sí, sempre que disposin d'un contingut textual significatiu. Una aplicació de llibre electrònic és simplement una combinació de contingut textual i d'altres tipus de programaris. Si l'element del programari és diferent (per exemple, dirigit a diversos sistemes operatius), cada versió haurà de portar un ISBN.
Per a més informació vegeu la pregunta 6.
No cal assignar un ISBN diferent per cadascuna de les versions.
El ISTC (International Standard Text Code) és una nova norma ISO que identifica el contingut subjacent textual dels llibres i, per tant, és compartida per totes les manifestacions físiques i digitals que portin el mateix títol. L'assignació de l'ISTC facilitaria la vinculació de les diverses versions, i amb l'afegit d'un element filtrant, com per exemple la forma del producte, també es podria utilitzar per connectar totes les versions de llibres electrònics. Alguns sistemes utilitzen un identificador de treball intern, però això no es pot utilitzar en la cadena de subministrament.
Tingueu en compte que l'aplicació de l'ISTC també facilita l'herència de les metadades en l'àmbit de treball i pot estalviar-ne la reintroducció.
Trobareu més informació sobre l'ISTC a: http://www.istc-international.org/
Si esteu fent capítols o parts d'un llibre que voleu posar a disposició del públic per separat a través d'una cadena de subministrament normal, i voleu que figurin a les bases de dades comercials com a publicacions individuals, els haureu de considerar com a publicacions individuals i els haureu d'assignar números d'ISBN per separat.