En l'atmosfera terrestre es distingeixen diverses capes o estrats, totes elles de diferent composició: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termoesfera, i la metosfera, més enllà d'aquesta última es considera que comença l'espai exterior.

L'aire atmosfèric és compon d'una barreja d'elements químics, entre els quals es troben el nitrogen (78%), l'oxigen (21%), l'argó (0,9%), el gas carbònic (0,035%) i el vapor d'aigua (0-4%) així com mínimes d'altres gasos com l'ozó, el metà i l'hidrogen.

L'aparició a l'aire de substàncies no habituals o bé en quantitats més elevades del que és normal fa que parlem de contaminació atmosfèrica.

L'abocament de substàncies considerades contaminants a l'atmosfera, procés que s'anomena emissió, pot ser deguda a causes naturals (efectes de les cendres de volcans, d'huracans...) o per motiu de l'acció humana (efecte antropogènic).

Les substàncies emeses a l'atmosfera es dispersen, es barregen, són transformades i transportades i, més tard d'una forma o una altra, retornen a la superfície terrestre afectant a persones, animals, medi natural i materials, procés que s'anomena immissió.

Encara que hi ha doncs una certa relació entre emissió i immissió, aquests paràmetres no són necessàriament equivalents perquè entre tots dos hi ha diversos processos.

La vigilància de la qualitat de l'aire correspon principalment a la vigilància dels nivells d'immissió que ens proporcionen les concentracions de cada contaminant en un punt determinat a escala receptora, independentment de la font d'on prové. És per això que indistintament es parla de nivell de qualitat de l'aire i nivell d'immissió.