Formació Andorrana
Descobreix tot allò relacionat amb Formació Andorrana visitant el portal del Govern d'Andorra. Tots els serveis i informació detallada.

L’estructura educativa del Principat d’Andorra es caracteritza per la coexistència, en el seu territori, de tres sistemes educatius diferenciats:
Sistema educatiu andorrà
Sistema educatiu francès
Sistema educatiu espanyol
És en el si dels ensenyaments forans, els quals segueixen els programes determinats pels seus ministeris d’educació, on intervé la Formació Andorrana de forma obligatòria amb l’objectiu de capacitar els alumnes per integrar-se a la societat on viuen.
Tal com estableix la llei d’Ordenament del sistema educatiu andorrà, La Formació Andorrana té per objecte assegurar un coneixement bàsic de la cultura andorrana en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà.
La intervenció de la Formació Andorrana s’adapta a l’organització específica de cada sistema educatiu i assumeix l’estudi de la llengua catalana i el medi, la història, la geografia, la cultura i les institucions d’Andorra.
A més del personal docent, l’àrea de Formació Andorrana compta amb la figura del col·laborador educatiu, el qual dóna suport als mestres de maternal i de primera ensenyança a les escoles franceses i espanyoles.
El programa de la Formació Andorrana ha de ser present en els centres educatius francesos i espanyols des de l’educació maternal fins a l’ensenyament superior, és a dir, en tots els nivells educatius.
Les àrees d’ensenyament de la Formació Andorrana es fan efectives de diferents maneres segons el sistema educatiu, segons els nivells i segons el tipus de centre.
Sistema educatiu francès
La intervenció de la Formació Andorrana comença a l’educació maternal (4anys), segueix al nivell elemental, a l’ensenyament secundari obligatori i postobligatori a més de la formació professional i d’un primer cicle de formació universitària de caràcter administratiu.
Sistema educatiu espanyol
El sistema educatiu espanyol està integrat per uns centres de titularitat de l’Estat espanyol i per unes escoles congregacionals.
En els centres de titularitat de l’Estat espanyol, la intervenció de la Formació Andorrana comença a l’educació infantil (4anys), segueix a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria (batxillerat).
A les escoles congregacionals, de titularitat religiosa, la intervenció de la Formació Andorrana comença a l’educació primària, segueix a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria (batxillerat).
El 1972, el Consell General introdueix el programa d’andorranització de l’ensenyament, posteriorment anomenat, Formació Andorrana.
En l’exposició de motius de la nota-informe sobre l’andorranització (30 de juny del 1972) es declara que en les estructures d’ensenyament existents, mancava ... un element que vingui a ésser l’aglutinant social i el comú denominador que arreli els infants i la joventut a la comunitat de què formen part... Aquesta nota propugnava una acció política que consistia en endegar un programa d’andorranització en els sistemes educatius forans per tal de preservar la identitat i les peculiaritats del país i proposava:
Assegurar a tots els infants que cursen estudis a Andorra un complement essencial de la seva educació que els capaciti per integrar-se de forma lliure, conscient i plena a la societat andorrana, tot creant-los plena consciència de ser-ne membres actius i cooperants.
Aquest complement educatiu es va organitzar mitjançant l’ensenyament de la llengua catalana i de la història, la geografia i les institucions andorranes.
Abans d’aquesta data, però, el Consell general ja havia mostrat inquietud per divulgar coneixements d’Andorra als escolars del país, la qual cosa es materialitzà en la publicació del llibre de text Andorra el meu país, editat l’any 1963. En aquells moments els continguts relatius a Andorra eren impartits de manera voluntària per alguns ensenyants del país.
A partir de l’any 1974 el Consell General procedí a la contractació dels primers ensenyants de llengua catalana i d’història, geografia i institucions d’Andorra. Quan es creà l’executiu, l’any 1982, aquests docents passaren a dependre laboralment de la Conselleria d’Educació i Cultura, del Govern d’Andorra.

- Departament de Sistemes Educatius i Relacions Internacionals
- Cap d'àrea de Formació Andorrana
- Cap d'estudis de maternal i primera enseyança
- Mestres de llengua i medi
- Cap d'estudis de segona ensenyança, batxillerat i formació professional
- Professors de llengua catalana
- Professors d'història, geografia i institucions d'Andorra
- Col·laboradors educatius
- Cap d'estudis de maternal i primera enseyança
- Cap d'àrea de Formació Andorrana
L’àrea de Formació Andorrana està formada per 140 professionals. Es compon d’un cap d’àrea, 2 caps d’estudis (un de maternal i primera ensenyança i un altre de segona ensenyança, batxillerat i Formació Professional), 23 mestres, 50 professors, 63 col·laboradors educatius i un administratiu a mig temps.
La Formació Andorrana intervé en vint-i-un centres educatius amb, aproximadament 5.800 alumnes.
Centres escolars del sistema educatiu francès
- École élémentaire Andorre la Vieille
- École maternelle Andorre la Vieille
- École élémentaire Escaldes-Engordany
- École maternelle Escaldes-Engordany
- École primaire Canillo
- École élémentaire Encamp
- École élémentaire Encamp
- École maternelle Encamp
- École primaire La Massana
- École primaire Ordino
- École primaire Pas de la Case
- École primaire Sant Julià de Lòria
- École primaire Santa Coloma
- Lycée Comte de Foix
Centres de titularitat de l'Estat Espanyol
Centres confessionals del sistema educatiu espanyol
A iniciativa del M.I. Consell General d’Andorra, maig del 2002, els alumnes de 3r o 4t curs de 2a ensenyança de tots els centres educatius del país, participen en aquest projecte que es coordina des de l’àrea de Formació Andorrana.
Els objectius del Consell General dels Joves és, d’una banda, atansar els joves a la important tasca que desenvolupa el legislador , d’altra banda, es vol aconseguir un canal adequat que permeti als joves donar a conèixer les seves idees.
Aquest projecte es desenvolupa, anualment, en dues fases:
1a fase
S’enceta un treball a les aules amb els professors d’Història, Geografia i Institucions d’Andorra de Formació Andorrana i, en el cas de l’Escola Andorrana i del col·legi dels Pirineus, amb els docents de Ciències Socials.
A partir de l’estudi de la institució del M.I. Consell General i del seu funcionament, el projecte continua amb la redacció de proposicions de llei sobre temes escollits lliurement pels alumnes, les quals seran analitzades i debatudes a classe.
La selecció dels treballs s’efectua, en primer lloc, a través d’un jurat acadèmic i, en segon lloc, per un jurat format per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.
Les proposicions de llei seleccionades són reenviades a les escoles perquè les classes puguin analitzar-les i donar la seva opinió al respecte.
A continuació es trien democràticament els representants que aniran al Consell General.
2a fase
Durant el segon trimestre del curs escolar, els representants dels joves, es reuneixen a la seu del Consell General.
En primer lloc, realitzen un treball en comissions on debaten les proposicions i acorden els ponents que les exposaran al ple del Consell General.
El dia fixat per a la celebració de la sessió del Consell General del Joves, s’inicia amb un dinar ofert per Sindicatura a tots els representants, els seus suplents i tots els docents implicats. Es compta, també, amb la presència d’alguns consellers generals.
A continuació, té lloc el Ple del Consell General dels Joves a l’hemicicle de la seu del Consell General. La presidència de la sessió és compartida pel Síndic General, el President de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, i un representant de cada grup parlamentari del Consell General.
Des del curs escolar 2002-2003, aquest projecte es porta a terme anualment.
Coordinat des de l’àrea de Formació Andorrana, és un projecte de col·laboració entre el Diari d’Andorra i els docents de 2a ensenyança, batxillerat i Formació professional de Formació Andorrana, els alumnes de 2a ensenyança o batxillerat de l’Escola Andorrana i els alumnes del centre de Formació Professional.
Consisteix en l’elaboració de microrelats (amb un màxim de 640 caràcters) per part de l’alumnat a partir de 14 anys. Els microrelats són publicats diàriament (de dilluns a diumenge) al Diari d’Andorra en els seus diferents formats (diari digital i en format paper).
Aquest projecte compta amb la participació de prop de 3000 escolars distribuïts en més de 140 grups classe i la implicació de més de 40 professors de llengua catalana.
Aquest procés de creació per part dels alumnes, es valora a través d’un sistema de votació que es realitza per tres vies: una votació popular a partir de la pàgina web del diari, una votació des del Diari d’Andorra i una votació des del Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra (un terç del valor per a cadascuna de les parts).
Els alumnes de batxillerat del Col·legi Sant Ermengol i de l’Institut espanyol d’Andorra i els alumnes de terminale del Lycée comte de Foix participen a un projecte dins el marc de l’assignatura de llengua i literatura catalanes, sobre la narrativa breu del segle XX en llengua catalana.
A partir de la lectura d’una antologia de contes de Quim Monzó, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Albert Sànchez Piñol, Sergi Pàmies i Imma Monsó, els alumnes coneixen l’evolució del conte al llarg del segle XX d’alguns dels autors més representatius d’aquest gènere. Després cada alumne s’especialitza en un dels autors i una de les seves obres.
El projecte finalitza amb la celebració d’un trivial específic de les obres i els autors treballats i elaborat pels professors de 2n de batxillerat i terminale de Formació Andorrana, en què participen tots els alumnes implicats (aproximadament 180).
L’acte té lloc a les dependències del Lycée comte de Foix.