Recursos per al Benestar Familiar

És el nivell bàsic d’atenció social adreçada a tota la població. Està integrada pels equips tècnics d’atenció social i la seva composició interdisciplinària, treballadors socials i educadors socials, dona una actuació global i polivalent.

El Programa de Formació Sociolaboral és un programa propi del Ministeri d’Afers Socials i Funció Pública creat amb l’objectiu de fomentar la integració laboral de les persones amb problemàtica social greu a través de l’accés al mercat laboral existent al Principat d’Andorra evitant així que formin part de grups de rics i/o exclusió social i oferint orientació i seguiment.

S’adreça als següents col·lectius vulnerables o de risc i a persones amb problemàtiques de salut que impedeixen la seva contractació de forma ordinària.

L’accés al programa s’efectua quan ja s’han esgotat els circuits ordinaris. Cal que s’adrecin a la treballadora social de la parròquia, des d’on s’activarà el circuit corresponent i s’establirà un itinerari d’inserció i formació.

Objectius

  • Permetre la inserció social i laboral de les persones que pertanyen a grups marginals o amb risc d’exclusió social.
  • Permetre l’accés dels joves a nous aprenentatges que permetin la integració en el medi social, cultural i laboral.
  • Obrir expectatives laborals futures (inici del procés de superació), i possibilitar l’accés al mercat de treball ordinari.
  • Regularització dels hàbits i les habilitats socials/individuals
  • Incrementar el nivell d’autoestima que condueix a una major satisfacció personal i en conseqüència permetent desenvolupar-se amb una major autonomia (augment de l’autonomia personal).

Com accedir al programa?

És el treballador social de l’àrea d’atenció social primària, ubicat a les parròquies el que, una vegada establert un pla de treball amb l’ interessat, valorant el seu perfil així com el compliment dels requisits necessaris, pot activar el programa de formació sociolaboral.

Té per objecte oferir a les persones i a les famílies que ho necessiten ( gent gran, discapacitats, malalts crònics..), a través de professionals de l’atenció social i de l’atenció sanitària, les intervencions de cura personal i de suport a l’autonomia per permetre que puguin romandre a la seva pròpia llar sense la necessitat de la institucionalització.