Sistema tributari

El sistema tributari de Principat d’Andorra ha anat evolucionant d’acord amb l’activitat i l’estructura econòmica del país, i s’han anat ampliant les bases de tributació per tal de distribuir de forma més òptima el pes de la càrrega fiscal, per passar d’un sistema impositiu quasi únicament indirecte a disposar també d’una imposició directa homologable en l’àmbit internacional.

D’acord amb el mandat establert a la Constitució, les competències tributàries es reparteixen entre els comuns i el Govern.

En l’àmbit comunal, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre del 1993, configura i delimita les competències dels comuns en el marc dels seu autogovern. La Llei determina la potestat tributària de les corporacions locals en relació amb els tributs següents:

• L'impost tradicional del foc i lloc.

• L'impost sobre la propietat immobiliària.

• L'impost sobre els rendiments arrendataris.

• L'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.

• L'impost sobre la construcció.

L’any 2003, la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals unifica els elements essencials dels tributs comunals i homogeneïtza les bases de les diverses figures tributàries que aquestes administracions locals desenvolupen a través de les ordinacions respectives.

En l’àmbit estatal, l’Acord d’unió duanera entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea modifica l’estructura de les taxes sobre el consum i estableix l’inici de la imposició indirecta generalitzada.

Durant el període 1994 - 1996, s'observa una important activitat de desenvolupament tributari amb la creació de cinc nous tributs:

• Taxa sobre la tinença de vehicles (1994).

• Taxes de l'Oficina de Marques (1995).

• Taxa sobre el registre de titulars d'activitats econòmiques (1995).

• Taxes judicials (1995).

• Taxa sobre el joc del bingo (1996).

L'any 2000, el legislador aprova la Llei de l'impost sobre la prestació de serveis (ISI), d'acord amb el model polític de generalitzar la imposició indirecta a tots els sectors de l'economia. Es tracta d'una llei marc que estableix les bases de la imposició indirecta sobre els serveis i que, mitjançant lleis específiques, en el termini de dos anys, ha de ser desenvolupada en tots els sectors.

El mes de maig del 2002, s'aproven l'impost indirecte que grava la prestació de serveis bancaris i serveis financers (actualment derogat), i l'impost indirecte sobre la prestació de serveis d'assegurança. El mateix any s'aproven la taxa per raó del servei de fe pública notarial (actualment derogada) i l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries en el marc de la coresponsabilitat fiscal entre els comuns i el Govern.

Finalment, el 3 de novembre del 2003 s'aproven les tres lleis d'impostos específics que generalitzen la imposició indirecta a tots els sectors de l'economia:

• Impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals.

• Impost indirecte sobre la producció interna.

• Impost indirecte sobre les activitats comercials.

Aquests tres nous impostos, que van entrar en vigor l’1 de gener del 2006, van ser substituïts per l’impost general indirecte (IGI), que va entrar en aplicació l’1 de gener del 2013.

La imposició directa estatal s’inicia l’any 2006 amb l’entrada en vigor de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Es tracta d’un tribut de naturalesa directa que grava l'increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per les transmissions inter vivos, oneroses o lucratives, de béns immobles, així com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos béns.

El 29 de desembre del 2010, es van aprovar tres impostos de gran importància en l’àmbit de la tributació directa. Són:

• Llei 94/2014, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals.

• Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

• Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques (en vigor fins el 31 de desembre del 2014).

La creació d’aquests tres tributs enllaça i encaixa perfectament amb l’orientació del Principat d’Andorra en els nostres dies com a centre de prestació de serveis internacionals. L’obertura cap a l’exterior de l’economia andorrana, juntament amb la modernització del sistema fiscal i una distribució més equitativa de les càrregues tributàries, va ser la raó principal que fonamenta aquesta iniciativa legislativa.

L’any 2013 va entrar en aplicació l’impost general indirecte (IGI). La seva introducció permet substituir la gran majoria de les figures tributàries indirectes existents que gravaven el consum produït al nostre territori. D’aquesta manera el marc de la imposició indirecta passa a ser més neutre i eficient per a les empreses i més just per als ciutadans.

L’any 2014 es va crear el Departament de Tributs i de Fronteres, amb l’objectiu d’implantar una autoritat administrativa encarregada de la gestió del sistema fiscal i del sistema duaner, dotada dels mitjans humans i els mecanismes legals que permetin una gestió i una recaptació eficaces dels ingressos de naturalesa tributària.

Finalment l’1 de gener va entrar en vigor l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que completa la configuració del mar fiscal andorrà i introdueix un tribut homologable a l’existent en altres països de l’entorn, la Unió Europea i l’OCDE. El nou impost abasta totes les rendes que pugui obtenir l’obligat tributari, amb independència de la seva tipologia i de la seva font, incorporant també les rendes empresarials que fins llavors estaven gravades per l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

• Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

• Llei 42/2014, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.