Col·leccions de la Biblioteca Nacional

El fons general de la Biblioteca Nacional està format per tot el material que s’edita o s’imprimeix al nostre país, pel material sobre Andorra que s’edita a fora i per les obres publicades per autors andorrans a l’estranger. L’àmbit pirinenc i la relació amb els països veïns també hi és present.

El servei del Dipòsit legal i la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra, garanteixen el desenvolupament de la col·lecció bibliogràfica nacional. A més a més, la Biblioteca es nodreix d’intercanvis institucionals, donatius de particulars i institucions, i per l’adquisició de tots els materials que no ingressen pel dipòsit legal i dels que formen part del nostre fons d’antics i rars.

La secció de fons modern està formada per materials diversos, editats a partir de l’any 1970: monografies, publicacions periòdiques, partitures, fulls i fullets informatius, programes, catàlegs, material cartogràfic, etc.

La biblioteca custodia també una col·lecció de materials gràfics important, formada per cartells, gravats i postals. Destaquen el conjunt de gravats acolorits de l’últim quart de segle XIX, molt significatius de l’època romàntica, així com el fons de cartells publicitaris, incorporats a la biblioteca gràcies al Dipòsit Legal.

La secció d’audiovisuals conté material en diversos suports físics i també digital. Destaca la col·lecció musical, i en concret la jazzística, per la varietat dels temes i la qualitat dels intèrprets. També hi ha documentals i reportatges sobre el país, alguns de producció autòctona.

El fons d’antics i rars està format per tota la documentació publicada amb anterioritat a l’any 1970, per edicions ja exhaurides i per documents rars i curiosos que difícilment es poden trobar al mercat. L’antiguitat dels exemplars es remunta, amb algunes excepcions, a l’inici del segle XIX. Destaquen les primeres edicions i les descripcions i la documentació gràfica aportada per algunes monografies de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, especialment els llibres de viatges.

El Consell General va adquirir el fons bibliogràfic de la família Areny-Plandolit l’any 1972. Es conserva a la ubicació original, la Casa Areny-Plandolit d’Ordino, un edifici convertit en museu, inaugurat l’any 1986.

Al principi del segle XX tenim diverses notícies que documenten la biblioteca de la casa abans de patir algunes divisions. Una ens la dóna el viatger Salvador Armet i Ricart, el 1906: "(I). La biblioteca conté més de 5.000 volums, diversos incunables entre ells, y importants obres d’història y monàstiques. L’arxiu, format d’alguns milers de pergamins (molt curiosos y del país la major part), té una important y curiosíssima colecció de datos genealògichs de totes les families catalanes, havent sigut consultat per bon nombre de literats." (Les Valls d’Andorra: del Segre a l'Ariège a travers d'Andorra. Barcelona: L’Avenç, 1906).

El fons de la família Areny-Plandolit va ser declarat bé d’interès cultural pel Govern d'Andorra l’any 2011.

Conté 5.486 monografies, 6 documents cartogràfics, 139 partitures, 12.727 publicacions periòdiques, 168 catàlegs, 205 fullets, 9 programes, 28 cartells, 5 gravats i 1.170 targetes.

Es tracta de la col·lecció d’una família benestant, amb rellevància social i política i de gran poder econòmic. Els volums revelen la formació i l’educació rebudes pels seus propietaris, i també les seves aficions i lectures preferides. Són especialment importants les publicacions periòdiques (diaris i revistes) que rebien i que els mantenien informats i en connexió amb la resta del món.

Les matèries més comunes són: agricultura, màgia, economia, política, literatura, medicina, religió i actualitat.

Els volums conserven la signatura numèrica i el segell originals de la biblioteca familiar, que mossèn Joaquim d’Areny-Plandolit, un dels membres de la família, fill del segon matrimoni de Don Guillem (1822-1876), va organitzar i classificar al final del segle XIX i al començament del segle XX.

La cronologia de les edicions abasta des del segle XVI fins al XX. El document més antic és de l’any 1522 i el més modern, del 1967.

Del segle XX en destaquen algunes obres del polifacètic i prolífic Dr. Pau Xavier d’Areny-Plandolit (1876-1936).

Les publicacions periòdiques dels segles XIX i XX són nombroses. Entre les d’Andorra destaquen les col·leccions completes del Poble Andorrà, editada pels andorrans residents a Barcelona els anys 1930, i Andorra Agrícola, publicada a Ordino per Pau Xavier d’Areny des del 1933 fins al 1936.

L’any 2021 s’inaugurà a l’espai expositiu ‘L’Era del Raser’ la mostra "Abracadabra: il·lusionisme i màgia a cal Plandolit", realitzada conjuntament entre Museus d’Andorra i la Biblioteca Nacional.

El fons bibliogràfic de la Casa Rossell forma part de la Biblioteca Nacional des de l’any 1996, provinent d’un llegat fet al Govern d’Andorra a causa de la mort intestada i sense descendència dels últims propietaris de la casa.

L’any 2011 va ser declarat bé d’interès cultural pel Govern d'Andorra.

Conté aproximadament uns 2.069 volums. El tipus de material és divers, principalment monografies (llibres i opuscles), publicacions periòdiques (diaris i revistes) i material menor (fulls, fullets i programes). Respecte a les publicacions periòdiques, en general hi ha exemplars solts amb l’excepció d’una col·lecció de caire carlí.

El contingut de la documentació respon als estudis i a l’activitat professional dels membres de les successives generacions de la família. Hi ha volums pertanyents a sis generacions, una part dels quals són manuals escolars i universitaris.

Les matèries més comunes són dret i religió, seguides de filosofia, medicina, veterinària, agricultura, comptadoria, literatura i geografia.

El grup de monografies d'Andorra, d’interès especial, ocupa aproximadament una quarta part del fons, i està catalogat i integrat al fons general de la Biblioteca Nacional, amb les sigles d’identificació CR al codi dels documents. Es tracta de primeres edicions d’obres, sobretot de dret, difícils de trobar actualment, d’autors com Sánchez de la Campa, Carvajal de Hue, Brutails, Miret i Sans i Pallerola.

La primera documentació de la Casa Rossell apareix al segle XV, però el fons bibliogràfic que s’ha conservat fins avui pertany majoritàriament als segles XVIII, XIX i XX. En aquest sentit, la cronologia de les edicions és àmplia, i abasta del segle XVI al XX. Entre els exemplars més antics destaca un tractat de beneficis eclesiàstics de l’any 1574, titulat Propugnaculum apologiae libri de reditibus ecclesiasticis i escrit per Martín Azpilcueta, un important intel·lectual italià nascut al segle XV.

Hi ha diversos exemplars manuscrits del segle XVIII. També en destaquen els ex-libris i dedicatòries manuscrites, alguns amb el valor afegit d’estar datats. Cal fer menció de l’ex-libris d'Antoni Fiter i Rossell al volum Estatutos de la Universidad y estudio general de la Ciudad de Huesca (1723), amb data del 22 d’octubre de 1731, i de la dedicatòria de Mossèn Cinto Verdaguer a Josep de Riba i Camarlot al volum Idilis y cants místichs (1882).

Entre els anys 2017 i 2021, diverses seccions del Ministeri de Cultura, entre ells la Biblioteca Nacional, varen col·laborar en l’exposició conjunta: La casa Rossell, una mirada interior, que tingué lloc a l’espai expositiu Era del Raser d’Ordino.

El fons bibliogràfic Bíblies del món està format per més de 1.500 bíblies escrites en més de 1.200 llengües. Tot i que hi ha nombroses col·leccions arreu del món dedicades a les Sagrades Escriptures, es tracta d’una compilació única, perquè la seva base és de caràcter lingüístic.

La col·lecció és propietat de l’Arxiprestat d’Andorra, gràcies a una donació del veritable protagonista d’aquesta epopeia bibliogràfica, el Sr. Pere Roquet i Ribó. De la gestió del fons i de les instal·lacions se n’encarreguen diversos departaments del ministeri encarregat de la cultura.

El Sr. Roquet va iniciar la col·lecció durant un viatge al nord de Kenya, quan visitava una ONG de la qual és membre. Un missioner amic seu li regalà una bíblia escrita en la llengua del país, turkana, que té 472.600 parlants. A partir d’aquell moment, la sèrie va anar creixent gràcies als nombrosos viatges duts a terme al llarg de la seva vida, i els seus contactes amb la Bible Society.

La col·lecció està situada a la Basílica Santuari de Meritxell i es pot visitar lliurement durant els dies i les hores d’obertura del temple.

A la secció Serveis d'aquesta pàgina trobaràs la informació per reservar visites guiades per a grups.

L’any 2019 es va celebrar al CaixaForum de Madrid l’exposició "La Biblia. Un viaje por las lenguas del mundo" en col·laboració amb el Govern d’Andorra i l’Arxiprestat, i on es mostrava una part d’aquest fons, que posteriorment va retornar a la seva localització al Santuari de Meritxell.

La història de la impressió i edició andorranes començà l’any 1945 amb l’aparició de les Edicions Valentí Claverol (1945), que va editar dos llibres, i les edicions Maier (1952), que varen editar tan sols un llibre.

Podem afirmar que la història real de la nostra impremta començà l’any 1956, any de naixement de l’editorial Casal i Vall, que fundaren els germans Narcís, Jacint, Jaume i Joan, procedents de la casa Molner de Soldeu.

La primera etapa d’aquests tallers editorials es caracteritzà per imprimir materials d’altres editorials catalanes que no podien fer-ho a causa de la censura, sota la denominació Tallers Gràfics Casal i Vall.

A més a més, la major part dels llibres que editaven eren de caire religiós per tal de no provocar cop confrontació amb el Bisbat. Tot i així, hi trobem nombrosos noms cèlebres com Camilo José Cela, Ernest Hemingway, Stendhal, Boccaccio, Graham Greene, etc.

El 1960 els monjos de Montserrat li encarregaren l’edició en català del Nou Testament. Cinc anys després ja publicava edicions en castellà i català de manera simultània.

L’èxit editorial més important de Casal i Vall fou la Bíblia de Montserrat, de la qual es feren sis edicions completes entre el 1970 i el 1992, i cinc del Nou Testament entre el 1961 i el 1988. 

L’any 1961 canvia d’emplaçament i queda definitivament ubicada a l’edifici situat al carrer Pompeu Fabra, desaparegut des de l’any 2013. Va arribar a tenir uns setanta treballadors que es regien per un reglament intern, i gaudien també d’una assegurança privada perquè la seguretat social encara no existia.

Per saber-ne més, recomanem el títol: Editorials i societat a Andorra: 1945-1994 de Pere Miquel Fonolleda (2006).

Fes un cop d’ull a la Peça del mes d'abril del 2022: "Barcelona" de Camilo José Cela. per conèixer la relació entre l’Editorial Casal i  Vall, Camilo José Cela, Alfaguara i Ramon Folch i Camarasa.

L’hemeroteca conté la pràctica totalitat de les publicacions periòdiques editades a Andorra des del començament del segle XX fins a l’actualitat. També en formen part revistes i diaris estrangers que contenen algun article o notícia relacionada amb el nostre país.

Es conserven diaris, setmanaris d’actualitat, revistes temàtiques, butlletins d’associacions i entitats, i les publicacions periòdiques oficials editades pel Consell General i el Govern d’Andorra, tant en suport físic com digital.

L’hemeroteca compta amb les publicacions seriades del país editades a partir del 1980, any de creació del Servei de Dipòsit Legal, i es troba en constant creixement. Les publicacions anteriors i les estrangeres provenen d’intercanvis, donatius i compres. El Govern, a partir de la Biblioteca Nacional va publicar l’any 2006, el títol "Història de la premsa andorrana 1917-2005" que recull bona part de les publicacions periòdiques del país publicades durant aquest període amb informació sobre la durada, tipologia, directors...

Per raons de preservació i conservació, ara fa uns anys la biblioteca va iniciar la digitalització de les capçaleres més antigues i emblemàtiques, consultables a dia d'avui a les dependències de la Biblioteca Nacional, i properament a la Biblioteca Digital d'Andorra.

• Novetats bibliogràfiques - Enllaç a l'OPAC