Els medicaments són una eina imprescindible per al tractament i la prevenció de moltes patologies. De vegades, però, no assoleixen els objectius terapèutics previstos, o bé per manca d’eficàcia o bé per l’aparició d’efectes adversos o interaccions, i poden comprometre la salut dels pacients. La gent gran constitueix un grup de risc elevat de patir els efectes negatius dels medicaments. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, un 20% de la gent gran que ingressa en un hospital presenta símptomes que s’associen als efectes dels medicaments. Hi ha diversos factors que determinen aquest risc:

  • Polimedicació: l’envelliment s’associa quasi sempre a un augment en el nombre de patologies cròniques. El tractament d’aquestes patologies comporta un consum de medicaments superior a la resta de grups d’edat.
  • Automedicació: a la llarga llista dels medicaments de prescripció que pren la gent gran cal afegir-hi els d’automedicació, com alguns laxants i analgèsics.
  • Modificacions en la farmacocinètica (és a dir en l’absorció, la distribució, el metabolisme i l’eliminació dels medicaments) i en la farmacodinàmica (variacions en el nombre de receptors o en l’efecte produït en els receptors): l’envelliment produeix una sèrie de modificacions en l’organisme de manera que la gent gran no respon de la mateixa manera als medicaments que els altres grups d’edat.
  • Mal compliment dels tractaments: els règims de medicació complicats, els problemes de visió, els problemes cognitius o de mobilitat, l’aïllament social, etc., dificulten que els tractaments es prenguin de forma adequada.
  • Prescripció inadequada: diversos estudis han posat de manifest una elevada prevalença d’ús incorrecte de fàrmacs en gent gran, de manera que es considera inadequada la prescripció de medicaments ineficaços, o amb un perfil de toxicitat inacceptable o amb alternatives més segures.
  • Falta d’estudis en gent gran: els assajos clínics previs a la comercialització d’un medicament normalment no es fan en gent gran, i per tant, no es disposa d’estudis específics en aquest grup de població.

 

Informació per als pacients

De l'ús dels medicaments se'n poden derivar molts beneficis,però també alguns riscos.

És important que sapigueu com els heu de prendre i seguiu bé les instruccions que us han donat.

 Quan heu d'estar especialment alerta amb els vostres medicaments?

  • Quan hi hagi algun canvi en la vostra vida (na malaltia aguda, mengeu menys, perdeu pes, èpoques de fred intens o calor intensa).
  • Quan hi hagi algun canvi en el vostre tractament (un nou medicament, una modificació de la dosi, un medicament que prengueu per iniciativa pròpia...).
  • Si noteu problemes digestius (vòmits, diarrees, canvi de color de la femta). mareig, vertigen, fatiga intensa o poc habitual, sensació de malestar general, somnolència o qualsevol molèstia nova.
No dubteu a demanar totes les explicacions que necessiteu al vostre metge, al farmacèutic o a la infermera

Recordeu

  • No preneu medicaments que no us hagi prescrit el vostre metge recomanat el farmacèutic.
  • Cal que informeu el vostre metge de tots els medicaments que preneu, ja que qualsevol medicament que us sembli poc important (un laxant, un medicament per al dolor un preparat amb plantes medicinals...) pot alterar altres tractaments i interferir-hi.
  • Prepareu cada matí o cada setmana, amb calma, els medicaments que heu de prendre. És el mètode senzill per evitar oblits i errors. Consulteu el farmacèutic perquè us ajudi.
  • No identifiqueu els medicaments pel color de l'envàs o per la forma dels comprimits, ja que poden ser modificats.
  • Preneu els medicaments dempeus o asseguts, però mai estirats.
  • No mastegueu els comprimits o les càpsules, a no ser que així us ho indiquin.
  • Retorneu els medicaments caducats o que no utilitzeu a la farmàcia. Ja no els fareu servir i us poden induir a errors.

Què és l’artrosi?

  • L’artrosi és una afectació de les articulacions deguda al desgast del cartílag que hi ha a les articulacions i que fa de coixí.
  • A mesura que es va afectant el cartílag (per l’edat i per petits traumatismes repetits) comencen a aparèixer símptomes. Els símptomes principals són el dolor i la pèrdua de mobilitat d’algunes articulacions.
  • Les articulacions més afectades són les dels genolls, malucs, mans i esquena.

Quin és el tractament?

  • No hi ha medicaments que curin o retardin l’evolució de l’artrosi. En tot cas, es pot alleugerir el dolor i algunes molèsties.
  • És molt important que, si teniu un excés de pes, us aprimeu per tal que el cos no tingui tanta sobrecàrrega, sobretot en l’artrosi d’articulacions de les cames i de l’esquena.
  • També és fonamental fer exercici moderat, com caminar o nedar. Ajuda a reforçar la musculatura, alleugerir el dolor i millorar la flexibilitat.
  • El dolor més intens pot millorar amb uns dies de repòs, però no se n’ha d’abusar perquè massa repòs pot atrofiar la musculatura.
  • No prengueu més medicaments que els que us hagi dit el metge, ni més dosis que les que us hagi recomanat.
  • Alguns dels medicaments que de vegades s’utilitzen per alleugerir el dolor poden produir molèsties gàstriques i fins i tot úlcera d’estómac. Cal prendre només aquells que el metge consideri adequats en cada cas.
  • Cal tenir en compte que els antiinflamatoris aplicats a la pell en forma de pomades, esprais, etc. també es poden absorbir i produir efectes indesitjats.
  • S’ha de tenir precaució amb alguns medicaments que es dispensen sense recepta, tipus antigripals, ja que molts contenen analgèsics o antiinflamatoris que podrien interaccionar amb el vostre tractament. Consulteu-ho al farmacèutic.
  • Tot i que es comercialitzen alguns productes dietètics que es venen com a reforçadors dels cartílags, no s’ha demostrat que alenteixin el procés de l’artrosi.
El vostre metge de capçalera, l'especialista en rehabilitació o el fisioterapeuta us poden assessorar sobre els exercicis més adequats per al vostre tipus d'artrosi, edat i condició física

L'envelliment és una circumstància natural que pot afectar el nostre estat d’ànim i fer augmentar la freqüència de trastorns anímics, com ara la depressió. Sovint, a més, tenim altres problemes de salut que ens fan sentir malament.

Per això hem d'estar atents a la presència de símptomes, com ara els canvis d'humor inexplicables.

Cal estar sobretot alerta en determinades situacions que poden ser més difícils, com per exemple la jubilació, les pèrdues d'amics i familiars, les dificultats i preocupacions econòmiques, o la solitud.

Alguns consells que ens poden ser útils

  • No canviar de lloc de residència si no és estrictament necessari, ja que fer amics pot ser més difícil quan no es du una vida laboral activa.
  • Dedicar-nos als entreteniments que sempre ens ha agradat.
  • Procurar mantenir la nostra autonomía.
  • Practicar un exercici físic adequat; ens ajudarà a mantenir-nos actius.

Què ens passa quan...?

  • Ens sentim molt tristos, amb ganes de plorar.
  • Ens falta l’energia, estem cansats, sense interès en les activitats habituals.
  • Ens despertem molt aviat al matí (insomni).
  • No tenim gana, fins i tot perdem pes.
  • Tenim sentiment d'inutilitat i d’aïllament.
  • Ens costa concentrar-nos.
  • Tenim dificultat per prendre decisions.
Si presentem símptomes com aquests, no hem de pensar que és l'edat, potser tenim una depressió que ens impedeix portar una vida normal, i cal consultar el metge.

Com ho podem superar?

  • Si ens diagnostiquen una depressió, es pot tractar. El tractament pot millorar l’estat general, la qualitat de vida i la independència. Els tractaments poden variar des de mesures no farmacològiques, com aprendre a afrontar els sentiments de pèrdua, fins a un tractament amb fàrmacs antidepressius.
  • Ens poden ajudar la companyia d’amics o familiars, o converses amb metges o psicòlegs. No ens hem d’avergonyir de demanar ajuda, és el primer pas per al guariment.
  • Els antidepressius s’han d’emprar amb precaució, perquè poden tenir efectes adversos incòmodes.
  • Abans de prendre un medicament, hem de comprovar que el nom i la dosi són els que ens ha prescrit el metge, i consultar bé les instruccions.
  • Cal prendre el medicament tal com ens han recomanat, i no hem de modificar-ne les dosis que ens ha dit el metge. Si tenim algun dubte, podem
  • consultar el nostre metge o farmacèutic.

Recordeu

La majoria de persones que pateixen una depressió es curen del tot amb l'ajuda adequada. Cal, però molt suport d'amics i familiars, i un bon abordatge terapèutic per part del metge i altres professionals.

Es produeix quan el cor té dificultats per bombejar la sang necessària.

Els símptomes més freqüents solen ser la sensació d’ofec, de cansament pujant escales o carrers costeruts i la inflor de turmells.

La hipertensió arterial, un antic infart de cor o altres malalties en poden ser la causa.

Si, a més, es fuma, es beu alcohol, s’està gras, no es fa exercici o es mengen molts greixos, pot empitjorar.

També pot empitjorar amb un refredat, la grip i altres infeccions del pulmó.


Canvis d’estil de vida

A les persones amb insuficiència cardíaca els convé menjar amb poca sal, no beure gaire aigua o líquids en general, perdre pes si estan grassos i fer exercici.

  • Per menjar poca sal: eviti els aliments precuinats, les pastilles de brou i les salaons. Cuini amb poca sal sense, segons li ho recomani el metge.
  • Deixi de fumar i no begui gaire alcohol.
  • Moderi en general la ingesta de líquids.
  • Faci exercici moderat i adequat a la seva salut, com per exemple caminar de tres a cinc dies a la setmana durant 30 minuts.
  • Acostumi’s a pesar-se cada dia a la mateixa hora. L’aparició o l’augment de la inflor dels turmells o l’increment del pes habitual poden ser signes que la seva insuficiència s’està descompensant. Consulti-ho al metge.
  • A les persones amb insuficiència cardíaca se’ls sol recomanar vacunar-se de la grip i d’alguna altra infecció de pulmó. Consulti-ho al metge.

Medicació

Si li recepten medicaments, pot ser que els hagi de prendre tota la vida. Estableixi una rutina diària per no oblidar-se mai de la medicació.

Si nota que no es troba bé o davant de qualsevol dubte, consulti sempre el metge, la infermera o el farmacèutic.

Cal que sàpiga que alguns medicaments poden empitjorar la insuficiència cardíaca, com l’aspirina, els antiinflamatoris, alguns medicaments per als refredats...

Així mateix, si ha pensat a prendre algun tipus de remei d’homeopatia, herbolari o altres, consulti-ho al metge de capçalera.

Consisteix a tenir la pressió de la sang per sobre dels valors normals (140/90, en diabètics 130/80).

Pot tenir conseqüències greus per al cervell, el cor, el ronyó i el sistema arterial en general. Està molt relacionada amb les embòlies cerebrals.

Tot això empitjora si, a més, es fuma, es beu alcohol, s’està gras, no es fa exercici o es mengen molts greixos.

La hipertensió arterial és una malaltia crònica; si la hi han diagnosticat, l’acompanyarà sempre.

Canvis d’estil de vida

Moltes persones amb la pressió arterial alta aconsegueixen tenir-la bé només menjant poca sal, perdent pes si estan grassos i fent exercici.

  • Per menjar poca sal: eviti els aliments precuinats, les pastilles de brou i les salaons. Cuini sense sal. Substitueixi la sal per condiments d’herbes aromàtiques, all, ceba, pebre, llimona o vinagre. Als restaurants demani que el seu plat el cuinin sense sal.
  • Deixi de fumar i no begui gaire alcohol.
  • Faci exercici moderat com per exemple caminar cada dia durant 30 minuts a pas lleuger.
  • Aprengui a prendre’s la pressió a casa seva. El metge o la infermera li explicaran com ho ha de fer i quin aparell és adequat.

Medicació

Si li recepten medicaments, pot ser que els hagi de prendre tota la vida. Estableixi una rutina diària per no oblidar-se mai de la medicació.

Si nota que no es troba bé o davant de qualsevol dubte, consulti sempre el metge, la infermera o el farmacèutic.

Cal que sàpiga que alguns medicaments poden empitjorar la insuficiència cardíaca, com l’aspirina, els antiinflamatoris, alguns medicaments per als refredats...

Així mateix, si ha pensat a prendre algun tipus de remei d’homeopatia, herbolari o altres, consulti-ho al metge de capçalera.