Salut ambiental

Informació sobre les piscines

Els últims anys, s’han incrementat notablement les instal·lacions recreatives. Cada cop més, els vasos d’hidromassatge s’han incorporat en diversos tipus d’establiments com allotjaments turístics, centres esportius i balnearis, amb un augment important del nombre i la diversitat d’elements com cascades, raigs a pressió, lliteres, etc.

Aquestes instal·lacions i les activitats que s’hi desenvolupen poden comportar un risc potencial per a la salut pública quan les instal·lacions no reuneixen les característiques i les condicions higienicosanitàries adequades, la qualitat de l’aigua dels vasos no és la correcta per al bany o el tractament és deficitari.

Per millorar el control de l’aigua de lleure, es dissenya un nou model de gestió de les instal·lacions dirigides a l’autocontrol que trasllada al titular la responsabilitat del manteniment, la seguretat i el control de les instal·lacions, amb l’objectiu de minimitzar el possible risc sanitari i de seguretat que pugui derivar-se del seu ús.

Els establiments hotelers, els centres esportius, etc., que disposin de vasos de piscines o vasos d’hidromassatges s’han de registrar al Ministeri de Salut.

Tràmits

Normativa

Informació sobre l'aigua de consum Humà

L’aigua és un recurs indispensable per a la vida humana i per a l’exercici de la major part de les activitats econòmiques i socials.

Es considera l’aliment més consumit al món i, per tant, ha de complir unes condicions de qualitat i seguretat per evitar problemes en la salut pública.

Andorra disposa de recursos hídrics de bona qualitat, a causa de la seva privilegiada situació geogràfica, per produir aigua de consum. Tot i així, l’aigua és vulnerable a agents externs i se sotmet a processos de tractament i desinfecció abans de la distribució als consumidors, que la fan apta per al consum humà.

Totes les parts implicades en el subministrament d’aigua a la població han de prendre les mesures oportunes per prevenir els riscos associats al seu consum i garantir-ne la qualitat i la quantitat. En aquest context, conflueixen els esforços de les entitats gestores del subministrament i el Departament de Salut.

Tràmits

Normativa

La legionel·la és un bacteri ambiental que es multiplica entre 20ºC i 45ºC i mor a 70ºC, amb temperatura òptima de creixement de 35-37ºC. El seu nínxol ecològic natural són principalment les aigües superficials (rius, llacs, aigües estancades, aigües termals, fangs, etc.,).

• Des dels reservoris naturals, el bacteri pot colonitzar els sistemes d’abastament d’aigua i, a través de la xarxa de distribució, incorporar-se als sistemes interns d’aigua sanitària (freda o calenta) i a altres equipaments que requereixen d’aigua per al seu funcionament.
• En aquestes instal·lacions, un mal disseny o un manteniment incorrecte, pot provocar que l’aigua s’estanqui, s’acumulin matèries i s’acabi generant un biofilm que afavoreix la seva proliferació fins a concentracions amb capacitat infectant. Si hi ha mecanismes productors d’aerosols, el bacteri pot dispersar-se en l’aire i penetrar per inhalació, provocant una infecció de l’aparell respiratori coneguda com a legionel·losi.

El marc regulador vigent s’aplica a torres de refrigeració, vasos d’hidromassatge, xarxes d’aigua freda i calenta i en general, a tots aquells altres equipaments o instal·lacions definits de risc per a la proliferació i propagació de la legionel·la que es troben en edificis o centres d’ús col·lectiu o bé en edificis que no són de concurrència pública, quan els equipaments o instal·lacions de que disposen poden afectar l’entorn extern immediat i per tant la via pública.

Tos els administrats titulars (públics i privats) resten obligats a notificar totes aquelles instal·lacions o equipaments de que disposin a fi de poder establir un cens nacional d’instal·lacions i equipaments a risc.

La reglamentació estableix la figura del “centre o establiment sensible” entès com aquell centre o establiment en el qual s’han d’extremar les mesures de prevenció i control ateses les activitats que s’hi desenvolupen, com poden ser l’hospital, els centres assistencials sanitaris i sociosanitaris, els centres residencials per a gent gran o altres centres en els quals es puguin acollir persones que presentin una especial vulnerabilitat a poder patir una legionel·losi.

En aquest sentit la reglamentació obliga a implantar mesures preventives i programes d’autocontrol per a totes les instal·lacions de risc i al mateix temps també preveu que el personal que duu a terme operacions de manteniment, tractament i control d’aquestes instal·lacions o equipament a risc hagi de disposar d’una capacitació bàsica mínima (formació no reglada).

El reglament regula també les empreses d’assessoria tècnica i de tractament i els centres formadors que presten serveis dirigits a la prevenció i el control de la legionel·losi, així com les condicions que han de satisfer els laboratoris que efectuen anàlisi d’aïllament de legionel·la en mostres ambientals.

Aquest marc normatiu també preveu les accions de vigilància sanitària i les actuacions que s’han de dur a terme davant una possible associació de casos o quan s’estigui davant una sospita fonamentada que pugui induir a que s’hagi de declarar una situació de brot epidèmic de legionel·losi.