Pla nacional contra les drogodependències

L’addicció a les drogues és un tema de salut pública que comporta problemes importants en tot el món des del punt de vista sanitari, social i econòmic. Per aquest motiu es va aprovar el Pla nacional contra les drogodependències, el 16 de juny del 2004, per a donar una resposta institucional oferint un marc de treball des d’una perspectiva global i integradora i actuant des de diferents àmbits i amb la implicació de diversos agents.

L’objectiu general és la reducció de la demanda i dels efectes negatius sobre la salut que es deriven del consum de substàncies que creen dependència, tractant l’alcohol i el tabac com a qualsevol substància addictiva. Es fa èmfasi en la detecció i el tractament lligat a la reducció de danys. Les accions dirigides a la consecució d’aquests objectius s’emmarquen en tres grans àrees d’intervenció: àrea de prevenció, àrea d’atenció i àrea de reinserció.

Des del Pla Nacional Contra les Drogodependències, la prevenció es considera l’estratègia més important per fer front a aquesta problemàtica, basada en l’educació i emmarcada en un context d’educació per a la salut.

Els àmbits principals d’actuació són l’àmbit escolar i familiar, sense oblidar altres àmbits com són el laboral, sanitari, mitjans de comunicació, etc.). Els infants i els joves són considerats la població de major risc.

Cal destacar el desenvolupament legislatiu amb l’objectiu de reduir l’oferta, estratègia que s’inclou dins del marc de prevenció.

Pretén prevenir el consum de drogues i de les seves conseqüències individuals i socials a través de l’adquisició d’hàbits saludables mitjançant actuacions de sensibilització, conscienciació, informació, modificació d’estereotips socials, capacitació, etc.

Estratègies: reduir la demanda i reduir la oferta (a través del desenvolupament legislatiu).

Pla d'actuació del PNCD 2021-2023. Resum executiu

Notícies relacionades

Tabac

Alguns aspectes sobre el tabac i consells per deixar de fumar

El tabac és una substància estimulant que genera una ràpida addicció.

Tot i que és una droga legal, és una substància molt addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central, cosa que fa que generalment per a moltes persones sigui difícil deixar de fumar.

ELS COMPONENTS DEL TABAC:

  • El fum del tabac té més de 4.000 components, molts dels quals són actius farmacològics i almenys 43 són carcinògens. Entre els components hi ha el quitrà, la nicotina i el cianur, i metalls com ara el níquel, l’arsènic, el cadmi, el crom i el plom, etc. A més, hi ha quantitats elevades de monòxid de carboni, que té una gran anitat amb l’hemoglobina, la qual cosa provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen.
  • La nicotina (C10H14N2) és l’alcaloide responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l’organisme i és la que en provoca la dependència física. La vida mitjana de la nicotina a la sang és de menys de dos hores i, a mesura que se’n redueix la concentració, apareixen els símptomes que desperten el desig d’una nova cigarreta.
  • Els elements irritants són les substàncies responsables de la tos típica de la persona fumadora i de l’estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
  • Quitrans i agents cancerígens.

Si estàs pensant a deixar de fumar, enhorabona. Prendràs una bona decisió per a la teva salut i per a la salut de les persones que t’envolten.

SAPS QUE SI DECIDEIXES DEIXAR DE FUMAR, DESPRÉS DE L’ÚLTIMA CIGARRETA LA TEVA SALUT MILLORARÀ MINUT A MINUT?

  • Vint minuts: et disminuirà el ritme cardíac i et baixarà la tensió arterial.
  • Dotze hores: el nivell de monòxid de carboni es reduirà fins a arribar a valors normals.
  • Entre un mes i nou mesos: tindràs menys tos i menys dificultat per respirar.
  • Un any: el risc de tenir una cardiopatia coronària serà un 50% inferior al d’una persona fumadora.
  • Cinc anys: el risc de tenir un accident cardiovascular s’iguala al d’una persona no fumadora.
  • Deu anys: el risc de tenir un càncer de pulmó disminuirà ns a un 50% respecte del risc que té una persona fumadora, i també disminuirà el risc de patir altres càncers, com el de boca, de coll, d’esòfag, de bufeta o de pàncrees.
  • Quinze anys: el risc de tenir una cardiopatia coronària serà igual al d’una persona no fumadora.
  • Milloraràs l’estat físic i l’aspecte:
    - Respiraràs millor i et cansaràs menys.
    - Evitaràs la mala olor de boca. Tindràs més bon sentit del gust, i milloraràs l’aspecte de la roba, dels cabells, de la pell i de casa teva. No tindràs les dents ni els dits groguencs i la teva veu sonarà menys ronca.
  • Aconseguiràs llibertat
    - Deixaràs de ser esclau de la substància.
    - Tindràs una despesa menys.
  • Et sentiràs bé amb tu mateix/a

Assolir metes en relació amb l’hàbit de fumar és un gran pas per millorar la salut.

  • Pensa què vols aconseguir. Deneix-ho en positiu i en primera persona i sigues tan concret/a com puguis.
  • Fixa’t un objectiu mesurable, realista i personal.
  • Estableix-te una meta clara; per exemple, reduir la quantitat de tabac o xar un dia per deixar de fumar.
  • Fes-te preguntes:
    - Què vull aconseguir?
    - Quin canvi vull fer?
    - Com em vull veure?
  • Fes una llista dels avantatges i els inconvenients de deixar de fumar i tingues-la sempre a mà.
  • Divideix l’objectiu general en petites metes que puguin ser assolibles.

PREPARA’T!
Sigui quin sigui l’objectiu que t’has proposat, felicitats! Fer aquest pas és molt important.

POTS ESCRIURE UNA TARGETA AMB L’OBJECTIU QUE ET PROPOSIS I TENIR-LA A PROP. T’AJUDARÀ A CONNECTAR AMB LA MOTIVACIÓ

  • Pensa una data per començar a treballar en l’objectiu que t’has plantejat.
  • Comunica la teva decisió.
  • Fes una llista que inclogui:
    - Les accions que duràs a terme per aconseguir l’objectiu.
    - Els perills amb què creus que et trobaràs i així anticipar-te a buscar-hi una solució.
  • Recorda els avantatges de deixar de fumar i les recompenses a curt i a llarg termini.
  • Evita llocs o situacions on es fumi.
  • Distreu-te i procura estar ocupat amb activitats que t’agradin.
  • Practica esport.
  • Pensa a canviar de rutines.
  • Enfoca’t cap a una vida més saludable.
  • Pots consultar els professionals sanitaris sobre com pots aconseguir ajuda per deixar el tabac.

QUAN TINGUIS GANES DE FUMAR:

  • Fes respiracions profundes. Inspira lentament pel nas i expira per la boca durant un minut.
  • Menja algun aliment saludable.
  • Beu aigua.
  • Compta ns a 60. Espera que passi un minut.

Deixar de fumar i mantenir-se en la decisió és un èxit, però és difícil i el risc de recaiguda existeix.

No obstant això, si recaus no pensis que has fracassat i no et desanimis, és un procés i estàs aprenent a estar sense fumar.

Intenta-ho de nou! Aprèn de l’experiència. Pensar en el que t’ha funcionat i en el que no t’ha funcionat et pot ser útil en un nou intent.

I, si necessites ajuda, recorda que hi ha professionals sanitaris que et poden ajudar; pots adreçar-te al metge de capçalera, als professionals de la salut mental o a la Unitat de Conductes Addictives del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS).