Presentació del Cos de Banders
Descobriu tota la informació relacionada amb Presentació del Cos de Banders visitant el portal oficial del Govern d'Andorra.
Un aspecte fonamental per garantir el dret a un medi ambient de qualitat és la protecció de la natura, de manera que des de les administracions públiques cal portar a terme polítiques de foment de la biodiversitat i de protecció dels entorns naturals per fer compatibles aquests valors amb els drets que tenen els ciutadans a gaudir-ne. Per aquest motiu, la defensa de la natura i del patrimoni natural esdevé d'una importància cabdal a Andorra, atès que en el nostre territori existeix una enorme quantitat d'elements que contribueixen a la biodiversitat.
En aquest marc, són essencials les funcions de vigilància, de control i gestió i de sensibilització ciutadana que ha de dur a terme l'Administració general mitjançant l'esforç, el treball rigorós i la dedicació d'un col·lectiu de professionals adscrits específicament a aquestes funcions, i també ha d'afavorir la col·laboració amb les administracions comunals i els diferents actors de la societat civil.
Concretament, el Govern va crear el Cos de Banders mitjançant el Reglament de l'1 de juny de 1988, que definí les seves funcions i les regles de règim intern i li atribuí la missió de vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de caça i de pesca, del medi ambient i del patrimoni natural, per garantir una protecció adequada de la natura.
Amb posterioritat a aquest Reglament s'han promulgat lleis particulars que regulen la caça, la pesca i els vedats, i que atribueixen al Cos de Banders el control del compliment de la seva normativa i concedeixen als seus membres les facultats necessàries per efectuar aquest control i estendre atestats de les infraccions que es cometen amb la possibilitat d'efectuar el comís cautelar del material i dels instruments utilitzats o del producte de la infracció presumptament comesa.
Amb la finalitat de potenciar i afavorir la professionalització del Cos de Banders, a final de l'any 1998 es va iniciar un procés de transformació integral de la seva organització interna i del seu funcionament.
Igualment, per tal de dotar el Cos de Banders de més autonomia i agilitar la dinàmica de les seves actuacions, es creà, per Decret del Govern del 27 d'octubre del 2003, el Departament de Banders, adscrit al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, que en regula les funcions i l'estructura.
Tenint en compte aquests precedents i el fet que el Cos de Banders és un cos especial, amb unes particularitats pròpies, sotmès al principi de jerarquia dins del Cos, convé regular-ne l'organització, el funcionament i les actuacions amb una normativa amb rang de llei, amb un títol específic que en fixi les competències.
Els membres del Cos de Banders són funcionaris que tenen la consideració d'agents de l'autoritat i es troben sotmesos amb caràcter general a la Llei de la funció pública.
Amb la voluntat de finalitzar el procés de transformació, el 18 de desembre de 2008, s'aprovà la Llei 32/2008 del Cos de Banders.
Gossos de recerca del Cos de Banders
El gos ha estat considerat des de sempre com “el millor amic” de l’home. Aquesta relació ha anat evolucionant al llarg dels anys fins a arribar a noves formes d’interacció home - gos, que ens aporten grans beneficis a la societat.
Tradicionalment, el gos ha ajudat l’home en tasques d’oci i d’esbarjo, com la caça, i a d’altres directament relacionades amb àrees tals com la caça, la vigilància i el pasturatge.
A mesura que la societat ha anat evolucionant, també ho ha fet el rol del gos. De ser únicament company de l’home, ha agafat altres rols, sovint, no únicament d’oci sinó que ha passat a desenvolupar tasques de recerca de persones desaparegudes, recerca de persones en catàstrofes naturals, detecció d’explosius i de substàncies il·lícites...
Aquesta noves interaccions també han arribat al medi ambiental, com ara en la recerca de plantes invasores, de nius de la vespa asiàtica, en la recerca d’amfibis i d’excrements d’animals, per mencionar-ne algunes. El gos s’ha especialitat d’acord amb les necessitats de l’ésser humà.
El Cos de Banders ja disposava des de fa uns vuit anys d’una gossa de rastreig que al llarg dels anys ha donat els seus fruits en tots els serveis en els quals ha participat. És per aquest motiu i veient la necessitat de cobrir altres necessitats, que fa uns dos anys vam incorporar dos nous gossos als equips de treball.
L’ús d’un gos de treball juntament amb el seu guia garanteix uns mètodes de recerca, rastreig i inspecció molt més efectius, àgils i professionals, i és un mètode de treball potent, precís i molt eficaç.
Els humans rastregem fonamentalment amb la visió i per fer-ho ens guiem pels signes, com les petjades, les branques trencades, els pèls o la sang, que ens donen una gran quantitat d’informació, però sol ser un rastre efímer, discontinu, escàs i molt sovint mal interpretat. Amb l’ajuda d’un gos de recerca tot se simplifica i ens dóna més garantia d’èxit.
Actualment, el Cos de Banders està dotat amb tres gossos de recerca: un gos de rastreig i dos gossos de venteig.
Els gossos de recerca es poden dividir en dues categories, els gossos de rastre i els gossos de venteig. La diferència principal entre ambdós es troba en el fet que els gossos de rastre marquen una direcció des d’un punt a un altre una vegada tenen fixada l’olor a seguir.
Aquests gossos treballen amb el nas molt a prop del sòl. En canvi, els gossos de venteig treballen en alçada, ja que amb el cap aixecat són capaços de recercar en una extensió més àmplia.
El Cos de Banders decideix incorporar gossos de rastre i de venteig per tal d’assolir millors resultats en la recerca d’animals ferits, ja sigui durant la caça o que hagin estat ferits per algun altre motiu.
Quan un animal queda ferit, ja sigui per un atropellament o per altres motius, i s’ha de localitzar, la tasca de recerca se simplifica si s’utilitzen els gossos de rastreig; d’aquesta manera, si hi ha celeritat en la recerca, hi ha la possibilitat de recuperació, guarició, i si escau, de tornar-lo al seu hàbitat.
En l’àmbit del furtivisme, gràcies als gossos de rastreig, es poden localitzar animals abatuts de forma il·legal i que hagin estat amagats, així mateix, els dos gossos de venteig, que han estat ensinistrats en la localització de truites quan es troben fora del seu hàbitat natural, ens ajuden en la recerca de truites que hagin estat amagades i/o que són transportades de forma il·lícita.
Per realitzar aquestes tasques, el Cos de Banders va formar els gossos seguint les pautes bàsiques de condicionament operant, pel qual el comportament dels gossos és recompensat (reforçat) amb la intenció que el repeteixi més freqüentment en el futur.
Seguint aquesta línia, es va començar a entrenar els gossos en la detecció d’animals ferits i de truites, de manera que una vegada fixades les olors, fossin capaços de localitzar-los mitjançant les pautes establertes i sense marge d’error.
El gos més vell del Cos és la Tella, una femella de la raça Jack Russell Terrier de 8 anys d’edat, especialitzada en el rastreig.
També disposem d’en Thaï i de l’Ada, un mascle i una femella Border Collie, de 3 anys d’edat, formats en el venteig i la localització de truites.
