Informació

La vigilància de les malalties transmissibles es du a terme a partir de les notificacions efectuades pels professionals de la salut.

Els objectius principals de la vigilància són:

  • Identificar i caracteritzar els casos, els clústers i el brots epidèmics de malalties de declaració obligatòria.
  • Controlar els casos i l’aplicació de mesures preventives; estudiar i controlar els brots i les epidèmies.
  • Analitzar les característiques epidèmiques, les probables exposicions i els contactes dels casos de malalties de declaració obligatòria.
  • Determinar canvis de freqüència d’aparició de les malalties de declaració obligatòria.
  • Permetre la comparació amb patrons de malaltia d’altres països.

Malalties de declaració obligatòria

Coronavirus

Vigilància dels virus respiratoris

Malaltia meningocòccica

Verola dels micos

Protocol d'hepatitis d'origen desconegut en infants

Grip estacional

Grip aviària

Parotiditis

Poliomielitis

Xarampió i Rubèola

Sistema d’Informació Microbiològica d'Andorra (SIMA)

Tos Ferina

VIH-sida

Ràbia

Zika

Ebola

Informació per als malalts de tuberculosi i les seves famílies

Tuberculosi

La tuberculosi avui continua essent un important problema de salut pública en tot el món. Un terç de la població mundial està infectada per Mycobacterium tuberculosi, i dins el grup de malalties infeccioses, és una de les primeres causes de mortalitat, la qual cosa ha motivat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi declarat la tuberculosi com una malaltia d’emergència global. Tot i els grans esforços emprats al llarg dels temps per combatre i eradicar la tuberculosi, a finals del segle XX ressorgeix aquesta malaltia, i es deu en part a l’aparició de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA), la pobresa dels països subdesenvolupats, l’increment de les comunicacions, les migracions, els viatges, que han donat lloc a que es reproduís l’endèmia en tot el món de manera inesperada. Per aquest motiu, l’OMS anima a les administracions sanitàries de tots els països a endegar programes específics per lluitar contra aquesta malaltia.

Andorra disposa des de fa anys d’un programa de prevenció i control de la tuberculosi (PPCT), conduït des del Ministeri de Salut i Benestar del Govern d’Andorra. En aquest programa estan implicats diferents agents de la salut que juguen un paper fonamental per la vigilància i el control de la tuberculosi i s’adreça tant a la malaltia com a la infecció tuberculosa.

Vigilància epidemiològica de la Tuberculosi

Enllaços d’interés

Senyalització de la prohibició de fumar

Els espais on està prohibit fumar s’han de senyalitzar amb els rètols que facilita el ministeri responsable de la salut, que es poden obtenir a través dels serveis de tràmits. S’han de senyalitzar totes les zones d’accés dels edificis públics i l’interior dels mitjans de transport col·lectiu de passatgers. Els establiments privats que no disposen de sala per a fumadors s’han de senyalitzar totes les zones d’accés i el seu interior, en un lloc ben visible.

Es pot fumar en annexos coberts?

Segons la legislació no s'hi pot fumar, excepte en els que garanteixen una zona sense parets, murs, paraments ni tancaments continuats en almenys el 50% de la superfície total del perímetre o més del 60% en el cas que aquestes obertures siguin discontínues.

Aquestes zones obertes (sense parets, murs, paraments ni tancaments) no poden disposar de cap element fix o mòbil que les pugui tancar o obstruir.

Us mostrem uns exemples d’annexos coberts en els quals no està prohibit fumar. Els exemples es basen en un espai cobert de 10 m de llargada i 1,80 m d’amplada que té un cobert situat a 2,60 m del terra.

Sales per a fumadors

Han de complir els requisits, els criteris i les condicions tècniques establertes reglamentàriament. S’han de declarar i han de disposar de la certificació final del projecte.

Documentació

Normativa

El retinoblastoma és un tumor de les cèl·lules de la retina que es presenta durant la infància; representa aproximadament el 3% dels càncers en nens menors de 15 anys; és el tumor intraocular més freqüent de la infància. Dos terços dels casos de retinoblastoma són diagnosticats abans dels dos anys d'edat. Aproximadament, la incidència anual estimada és de 4 casos per 1 milió de nens menors de 15 anys; la incidència anual ajustada per edat en nens de 0 a 4 anys és de 10 a 15 casos per 1 milió (1 de cada 15.000-18.000 naixements vius).

Els nens amb història familiar de retinoblastoma tenen un risc elevat de desenvolupar la malaltia.

El diagnòstic precoç d’aquesta malaltia quan el tumor té unes dimensions petites fa augmentar de forma important les taxes de supervivència, manteniment de la visió i disminució de la necessitat de teràpies com ara la quimioteràpia, l’enucleació o la radioteràpia.

Per al cribratge d'aquesta patologia es recomana que tots els nounats facin un examen del reflex vermell abans de l'alta hospitalària, i que es faci una valoració individual de cada infant per estimar el risc de desenvolupar retinoblastoma, que es determinarà inicialment per la relació de l’infant amb el membre de la família que ha estat diagnosticat de retinoblastoma, i a partir d'aquí es definirà el seguiment que s’haurà de dur a terme a l’infant.

Normativa

Protocols

Els professionals de l’àmbit de l’oci nocturn tenen un paper molt important a l’hora de prevenir i reduir els riscos associats al consum d’alcohol i a altres drogues.

Vull posar un desfibrilador

La major part de les morts sobtades no traumàtiques són degudes a cardiopaties isquèmiques que originen arítmies cardíaques letals. Davant una persona que pateix una aturada cardíaca les mesures més efectives són l’aplicació precoç d’una sèrie d’accions com l’activació del sistema d’emergències, la realització de maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica, la desfibril·lació precoç i les cures mèdiques especialitzades. Els avanços tecnològics han permès desenvolupar una categoria de desfibril·ladors amb un funcionament automàtic o semiautomàtic que els fa idonis per utilitzar-los fora de l’àmbit sanitari, i no necessiten la intervenció de personal especialitzat per fer-los servir.

Així, aquest tipus de desfibril·ladors estan especialment dissenyats per ubicar-los en espais concorreguts (grans magatzems, centres esportius, etc.) i per ser utilitzats per persones sense formació sanitària, amb coneixements en reanimació cardiopulmonar i en l’ús d’aquests aparells. Tot això explica la tendència creixent a dotar aquests espais amb aquests tipus d’equipaments.

Aquells centres, serveis o establiments no sanitaris que vulguin disposar d’un desfibril·lador automàtic o semiautomàtic hauran d’ajustar-se a la normativa vigent i presentar la sol·licitud següent a l’Àrea de Recursos Sanitaris del Ministeri de Salut, Benestar i Treball.

Reglamentació

Darrerament s’ha produït una expansió ràpida i important d’un model estètic que comporta la decoració del cos amb tatuatges, micropigmentacions i pírcings i que en paral·lel ha comportat, també, un increment del nombre d’establiments no sanitaris que es dediquen a la l’aplicació de tècniques de decoració corporal.

Aquestes pràctiques porten associades un risc potencial de transmissió de malalties a través de la sang, com les que produeix el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el virus de l’hepatitis B (VHB) i l’hepatitis C (VHC).

Per això és necessari regular el sector i establir els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments amb la finalitat de protegir tant la salut dels treballadors que efectuen les tècniques de decoració corporal com la dels usuaris del servei.

Reglamentació

Programa de Farmacovigilància

El Centre de Farmacovigilància gestiona el Programa de farmacovigilància. Concretament s’ocupa de recollir, codificar i analitzar les sospites de reacció adversa a medicaments i de difondre informació sobre seguretat de medicaments als professionals sanitaris.

Les dades obtingudes a partir de les notificacions de sospita de reacció adversa s’envien al Uppsala Monitoring Center (UMC), centre encarregat de la coordinació del programa internacional de farmacovigilància de la OMS, i juntament amb les dades de la resta de països que en són membres, es contribueix a millorar la seguretat dels medicaments comercialitzats.

Què és la farmacovigilància i quins objectius té?

La farmacovigilància és el conjunt d’activitats que tenen per objecte detectar, avaluar i prevenir els riscos associats als medicaments una vegada comercialitzats.

Els objectius són

  • Detecció ràpida de les reaccions adverses (RA) i les interaccions no conegudes.
  • Detecció dels augments de freqüència de les RA conegudes.
  • Identificació dels factors de risc i possibles mecanismes que poden produir una RA.
  • Avaluació del benefici/risc dels medicaments.
  • Difusió de la informació necessària per millorar la prescripció dels medicaments.

Què és una reacció adversa?

Una reacció adversa és qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament que apareix a causa de dosis normalment utilitzades en humans per a la profilaxi, el diagnòstic o el tractament de malalties o per a la restauració, la correcció o la modificació de funcions fisiològiques. Reacció adversa, efecte indesitjat i efecte advers són paraules sinònimes.

Reacció adversa (RA) inesperada:
RA amb una natura, una severitat o unes conseqüències que no són coherents amb la informació descrita en la fitxa tècnica del medicament.

Reacció adversa greu:
RA que ocasiona la mort, posa en perill la vida del pacient, n’exigeix l’hospitalització o la prolonga, ocasiona discapacitat o invalidesa, o constitueix una anomalia congènita o un defecte de naixement.

Per què és important notificar les sospites de reaccions adverses a medicaments?

Els assaigs clínics que es fan abans de comercialitzar el medicament no permeten detectar algunes reaccions adverses que sí que apareixen una vegada el medicament es comercialitza. Això succeeix perquè les condicions en què es fan servir els medicaments en la pràctica clínica són diferents de les dels assaigs clínics. Així, per norma general, els assaigs clínics es fan durant períodes de temps limitat, amb grups reduïts i seleccionats d’individus als quals es fa un seguiment exhaustiu, i se n’exclouen dones embarassades, nens i gent gran, persones amb insuficiència hepàtica o renal, o que reben altres medicaments.

Segons les dades publicades en diversos metanàlisis, un 7,1% dels ingressos hospitalaris estan relacionats amb reaccions adverses a medicaments, un 59% dels quals s’estima que s’haurien pogut evitar.
Als Estats Units s’estima que cada any es produeixen més de 100.000 morts relacionades amb reaccions adverses a medicaments.

Qui pot notificar les reaccions adverses a medicaments?

Poden notificar les reaccions adverses a medicaments tots els professionals sanitaris implicats en la prescripció, la dispensació i l’administració de medicaments d’ús humà.

Com s’ha de notificar una reacció adversa a un medicament?

Opció a)


Opció b)

Centre de farmacovigilància (Ministeri de Salut, Afers socials i Ocupació)

Accedir al mapa

Direcció +376 874 804

Direcció +376 865 465

ars@govern.ad

Servei de Farmàcia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (per als professionals sanitaris que treballen al SAAS)

Direcció +376 871 004

Direcció +376 862 102

egea@saas.ad