Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a l’article 33 apartat f) i a  l’article 34 de la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, que no impliquen la privació de llibertat del menor. S’executen en l’entorn social i familiar dels menors, la qual cosa permet fer un seguiment del seu procés de socialització, continuar i/o millorar els vincles de les relacions existents i garantir la seva inserció social.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives executa, sota el control dels òrgans judicials, les següents mesures en medi obert:

  1. Seguiment d’un programa d’activitats socioeducatives

La definició d’aquesta mesura, que es pot imposar com a mesura provisional o mitjançant resolució ferma, es troba continguda en l’article 34 apartat b) d’aquesta Llei:

“ b) El seguiment d’un programa d’activitats socioeducatives:

- En aquest cas, el menor d’edat ha de complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps mínim de sis mesos i un temps màxim de dos anys.

- L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia desenvolupa funcions d’ajuda i control, i fomenta la participació del menor d’edat en activitats que afavoreixin la seva educació. Amb aquesta finalitat, es coordina amb institucions públiques i privades amb capacitat per atendre adequadament els menors d’edat.

- L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia presenta un informe cada tres mesos al Tribunal de Corts o al batlle, i al Ministeri Fiscal, sobre l’evolució del comportament del menor d’edat i sobre el compliment de les regles de conducta que estigui obligat a observar.”

En l’article 27 de la Llei també es preveu que el Tribunal de Corts pugui decidir, a demanda del Ministeri Fiscal o de l’advocat del menor, l’arxivament del procés penal, si aquest i el seu representant legal accepten que el menor realitzi com a contraprestació qualsevol de les mesures educatives establertes a l’article 34 i, si escau, la indemnització a la víctima.

Són objectius de la mesura de seguiment d’un programa d’activitats socioeducatives:

  • Aconseguir que el menor es responsabilitzi de les conductes delictives que ha comès.
  • Disminuir el risc de reincidència en les conductes delictives o dissocials.
  • Potenciar les capacitats del menor, així com els aspectes sans (positius), tant del menor com del seu entorn immediat (familiar, escolar, laboral, comunitari) per facilitar la seva integració.
  • Detectar els elements de risc (dificultats, conflictes personals, familiars...) i oferir els ajuts que contribueixin a facilitar el procés educatiu i socialitzador del menor.
  • Promoure una actitud responsable de la família davant del seu fill.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives executa la mesura, sota el control del batlle o del Tribunal de Corts, utilitzant amb preferència els recursos educatius de l’entorn social del menor i establint una estreta coordinació amb les diferents institucions públiques o privades i amb els professionals de la zona que puguin incidir en el menor i/o en la seva família. A tal efecte, els professionals de l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives, el menor i els progenitors signen un pla de treball individualitzat, que conté algunes de les mesures educatives següents:

Són mesures educatives:

  • L’obligació d’observar les normes de conducta que en cada cas s’estableixin.
  • L’obligació de justificar l’assistència a l’escola o, si és el cas, al treball i mantenir una bona conducta en aquests àmbits.
  • L’obligació de seguir determinats programes formatius o ocupacionals.
  • La realització d’activitats formatives, esportives, lúdiques o culturals organitzades per entitats públiques o privades, sempre que no suposin una interferència en les activitats escolars o laborals del menor.
  • L’obligació de seguir un tractament psicològic, psiquiàtric, de deshabituació a tòxics.
  • L’establiment d’un període d’entrevistes amb el menor i la família que tenen lloc amb finalitats de supervisió, orientació i seguiment.

Cada tres mesos, l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives elabora un informe que es presenta al batlle o al Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal sobre el compliment dels compromisos adoptats i l’evolució personal, familiar i social del menor, així com de la seva assistència o no a les entrevistes que hagi de mantenir amb l’Equip Tècnic de Justícia Juvenil.

Un cop complerta en la seva totalitat la mesura imposada, es tramet un informe final al Tribunal de Corts o al batlle i al Ministeri Fiscal, on ha de constar la valoració de la intervenció feta i, en concret, la consecució o no dels objectius inicialment previstos, el compliment dels compromisos acordats, l’evolució del menor i la situació en què resta.

  1. Treballs o serveis en benefici de la comunitat

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives té atribuïda la competència d’executar tant les mesures de serveis en benefici de la comunitat que s’imposen als menors, com les penes o mesures de treballs en benefici de la comunitat que han de complir les persones adultes.

La definició de la mesura de serveis en benefici de la comunitat es troba continguda en l’article 33 apartat f) de la Llei qualificada de la responsabilitat de les persones menors d’edat:

“f) La realització de serveis en benefici de la comunitat:

En aquest cas el menor fa una activitat en benefici de la col•lectivitat en conjunt, o bé de persones en situació de precarietat. S’intenta que la naturalesa de l’activitat tingui relació amb els fets comesos pel menor. 
La durada diària d’aquesta mesura no pot excedir sis hores i el compliment no pot suposar una interferència greu en l’activitat laboral o escolar del menor d’edat. L’extensió mínima és de trenta hores i la màxima de cent cinquanta.

L’Àrea competent del ministeri encarregat de la justícia porta a terme la mesura de serveis en benefici de la comunitat. Li correspon la recerca d’activitats d’utilitat pública i el seguiment i l’avaluació posterior del compliment d’aquesta mesura, i ha d’emetre l’informe corresponent per al Tribunal de Corts o al batlle i al Ministeri Fiscal. L’activitat que hagi de realitzar el menor la proposa l’Àrea competent del ministeri encarregat de la justícia al Tribunal de Corts o al batlle,, el qual, amb l’audiència prèvia del Ministeri Fiscal, hi ha de donar la conformitat.

Aquesta mesura no es pot imposar sense l’acceptació del menor d’edat i del seu representant legal, o, si escau, del representat ad hoc, i la resolució que s’estableix té a tots els efectes la consideració d’aute d’execució”.

L’article 27 de la Llei també estableix que el Tribunal de Corts pugui decidir, a demanda del Ministeri Fiscal o de l’advocat del menor, l’arxivament del procés penal, si aquest i el seu representant legal accepten que el menor realitzi com a contraprestació uns serveis en benefici de la comunitat.

El Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat, que entrà en vigor el dia 3 de març del 2015, desenvolupa de forma extensa, tant les penes de treballs en benefici de la comunitat que els batlles i tribunals imposen als majors d’edat, en aplicació del Codi penal, com els serveis en benefici de la comunitat que s’imposen als menors d’edat.

Són objectius de les penes o mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat:

  • Responsabilitzar el menor o l’adult de les seves accions, com també dels danys i perjudicis que ha ocasionat.
  • Portar a terme una acció positiva i útil, una activitat concreta amb una finalitat social d’interès general i amb un contingut educatiu.
  • Disminuir el risc de reincidència en les conductes delictives o dissocials.
  • Promoure una actitud responsable del menor o l’adult davant el treball.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives realitza les intervencions següents:

  • Recerca dels treballs d’utilitat pública (que inclou la signatura de convenis de col•laboració).
  • Efectua el seguiment de l’execució de les penes o les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat i presta l’assessorament i l’ajut necessaris a les entitats col·laboradores.
  • Efectua la valoració de l’execució dels treballs o serveis en benefici de la comunitat, emet informes d’incidències, seguiment i un informe final de valoració a l’òrgan judicial.

L’article 15 de la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat estableix: 

“Arxivament

1. Quan sigui manifest i clar que els fets comesos no són constitutius d’infracció penal, el batlle instructor no incoa unes diligències prèvies i arxiva les actuacions com a diligències indeterminades. 

2. Si el batlle instructor considera que els fets comesos no són suficientment greus i la comissió futura d’altres fets constitutius d’infracció penal es pot evitar tenint en compte l’àmbit educatiu o familiar de la persona menor d’edat, pot arxivar en qualsevol moment el procés, amb l’audiència prèvia del Ministeri Fiscal. En aquest cas, el batlle instructor dona compte del procés a l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia perquè faci el seguiment oportú i, si escau, també n’informa el batlle competent al qual correspon per torn de jurisdicció de menors. 

3. Les disposicions de l’apartat 2 anterior no es poden tornar a aplicar al menor d’edat al qual ja s’hagin aplicat amb anterioritat”.

Amb l’arxivament de la causa es pretén evitar els efectes negatius que la incoació d’un procediment penal pugui ocasionar a aquells menors que han comés una infracció penal de poca gravetat, donant-los així una segona oportunitat. L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives realitza el seguiment dels menors als quals el batlle ha arxivat la causa.

Són objectius del seguiment de les causes arxivades:

  • Conèixer la situació personal, familiar, acadèmica i/o laboral i social del menor.
  • Disminuir el risc de reincidència en les conductes delictives o dissocials.
  • Detectar si existeixen elements de risc. En cas de detectar-los oferir els ajuts que contribueixin a facilitar el procés educatiu i socialitzador del menor.
  • Informar el menor i la família i orientar-los sobre els recursos de la comunitat dels quals es pot beneficiar el menor i, si cal, facilitar una derivació cap aquests.
  • Promoure una actitud responsable de la família davant del seu fill.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives realitza les intervencions següents:

Es fa una primera valoració del menor i la família. A partir d’aquesta primera valoració, en cas de no apreciar-se elements de risc significatius i si la família presenta bones condicions per exercir les seves funcions educatives i tenir cura del fill, es donen les indicacions adients perquè la mateixa pugui assumir les mesures educatives o especialitzades que facilitin la millora de les dificultats detectades en el menor, finalitzant així la seva intervenció si la família així ho desitja.

Tanmateix, en tots els casos que es detecti una situació de risc que permeti presumir un risc de reincidència, es procedirà a efectuar el seguiment del menor, encara que el nucli familiar d’aquest es trobi ben estructurat i en condicions d’intervenir adequadament, podent-se realitzar també una exploració psicològica més aprofundida.

Les activitats i intervencions que es realitzen amb els menors que tenen la causa arxivada poden ser molt nombroses i variades. A tall d’exemple, es pot citar:

Recomanació d’efectuar una valoració i, si escau, tractament amb el psicòleg,  psiquiatra, logopeda o a la Unitat de Conductes Addictives.

Derivació al Departament d’Afers Socials.

Coordinacions amb els professionals esmentats anteriorment i/o amb les escoles.

Proporcionar assessorament i ajut en la recerca d’una activitat laboral i/o formativa.

Entrevistes periòdiques amb els progenitors i el menor, a fi d’orientar-los i realitzar una supervisió i seguiment.​​​​​​

Les mesures d’internament es troben regulades a l’article 33 i al Títol VII de la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat. Es preveuen tres tipus d’internament: en un règim tancat, en un règim semiobert i en un règim obert. Els internaments de menors es porten a terme al Mòdul de Menors del Centre Penitenciari, amb total separació de les persones privades de llibertat per aplicació de la llei penal aplicable als majors d’edat. Els drets i obligacions dels menors internats, així com les condicions en què s’ha d’executar l’internament es troben àmpliament desenvolupades a la Llei des d’una perspectiva protectora i garantista.

L’article 20 de la Llei també regula en quines condicions es pot imposar l’internament provisional o cautelar del menor, així com la seva durada.

Es limita l’aplicació de totes les mesures d’internament a supòsits concrets i als menors que han complert catorze anys al moment dels fets.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives realitza el seguiment psicològic i social dels menors internats al Mòdul de Menors. En cas que el menor compleixi un internament en un règim semiobert o obert, es recerca i proposa al Tribunal de Corts o al batlle les activitats laborals, formatives, lúdiques o esportives a realitzar pel menor fora del centre i s’efectua el seguiment de les mateixes, informant al Tribunal de Corts o al batlle sobre el compliment per part del menor.

El Decret 411/2021, del 9-12-2021, d’aprovació del Reglament de creació i de funcionament del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat estableix modalitats alternatives de compliment de les sancions pecuniàries per a les persones menors d’edat consumidores de begudes alcohòliques i altres drogues tòxiques que permetin dur a terme un abordatge preventiu, així com detectar i tractar, de forma precoç, possibles problemàtiques relacionades amb el consum d’aquestes substàncies, amb una finalitat educativa i rehabilitadora.

Són objectius del Programa:

  • Realitzar una intervenció educativa individualitzada amb el menor, que inclogui també la participació dels pares o representants legals.
  • Aconseguir que el menor prengui consciència del consum propi i dels riscos associats a aquesta conducta, i que té per objecte disminuir o eliminar els factors de risc detectats que puguin haver provocat l’inici del consum de begudes alcohòliques o altres drogues tòxiques
  • Potenciar els factors de protecció personals, familiars i socials del menor. 

El Programa de rehabilitació per a menors d’edat té una extensió mínima de tres hores i màxima de deu hores i consisteix en sessions informatives i de treball individuals amb el menor i els familiars que porten a terme, preferentment, professionals de la psicologia clínica de l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives, encara que es pot derivar la realització de les sessions a psicòlegs de l’àmbit privat que comptin amb coneixements o experiència en l’àmbit de la prevenció i l’abordatge de les drogodependències.

L’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives ha d’efectuar el seguiment que consideri oportú en relació amb l’assistència i l’aprofitament del menor de les sessions informatives i de treball individualitzat. En cas que el professional que porta a terme les sessions del Programa detecti un problema que requereixi un seguiment més intensiu o un tractament, ha de derivar el menor i el seu representant legal al professional o l’organisme escaients.