El Registre Civil va ésser creat per la Llei del Registre Civil de l’11 de juliol de 1996, com a conseqüència de la promulgació de la Constitució de 1993.

Fins a aquest moment l’única constància dels fets que afectaven la vida de la persona era allò que es contenia en els registres parroquials eclesiàstics de l’Església Catòlica. Aquests registres coincidien amb els principals sagraments catòlics (baptisme, matrimoni i defunció).

Aquesta situació s'emparava en el fet que la societat andorrana, tal com diu l’exposició de motius de la Llei “s’identificava totalment amb la de membre de l’església, els fets de l’estat civil de les persones es corresponien quasi exactament amb els fets que el Concili de Trento, l’any 1563, va prescriure que havien d’ésser registrats”.

L’evolució demogràfica així com jurídica del país feia que nombrosos fets i actes de l’estat civil de les persones no poguessin tenir el seu reflex legal basats en assentaments religiosos.

La Constitució andorrana, especialment els articles 5,6,11 i 13 obliga a la creació del Registre Civil. Però no tan sols aquests articles comporten l’adaptació i posada en funcionament d’una nova estructura del sistema registral, sinó que també incideixen de forma expressa altres lleis derivades de la pròpia Constitució andorrana, com ara la Llei del matrimoni de 1995.

Aquesta nova realitat social afecta l’estat civil de les persones de tal manera que només poden tenir la seva constatació en un Registre Civil.

El Registre Civil va obrir al públic les seves portes el dia 11 de febrer de 1997, i des d’aquell moment s’hi van inscriure tots els fets i actes esdevinguts en territori andorrà, així com els esdevinguts a l’estranger que afecten persones de nacionalitat andorrana o bé a ciutadans estrangers legalment establerts al país.