Actualment, es parla sovint del concepte de seguretat sanitària dels aliments, concepte que inclou no només la seguretat alimentària des d'un punt de vista de la qualitat estrictament sanitària dels aliments, sinó que també fa referència a la manera o als hàbits alimentaris i a la facilitat amb què es pot accedir permanentment a una oferta d'aliments àmplia i variada.

Andorra, com la majoria dels països occidentals, té actualment un nivell elevat de seguretat alimentària i, evidentment, disposa d'un accés constant a una gran varietat d'aliments, fins i tot d'aliments que no són propis de la nostra cultura alimentària tradicional.

Paradoxalment, aquesta facilitat d'accés a una alimentació rica i variada, conjuntament amb els canvis dels estils de vida, han conduït al fet que la població tendeixi a sobrealimentar-se. Aquest fet i la manca d'una pràctica regular d'activitat física han esdevingut actualment les dues causes principals que són l'origen de moltes de les malalties no transmissibles que afecten en gran mesura les societats d'avui.

Tant és així, que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a l'Informe mundial de la salut 2001, alertava que la càrrega de la morbiditat de les malalties cròniques (patologies cardiovasculars, determinats tipus de càncers, diabetis, sobrepès ponderal, obesitat, etc.) augmentava ràpidament a escala mundial i ja representava el 60% dels 56 milions de morts anuals i el 47% de la morbiditat (càrrega de malaltia) mundial.

De la mateixa manera, l'OMS a l'Informe mundial de la salut 2002, feia referència que a la majoria dels països, un petit nombre de factors de risc són a l'origen o esdevenen la causa principal d'aquest important increment de la morbiditat i la mortalitat mundials, que són:

  • La hipertensió arterial;
  • La hipercolesterolèmia;
  • Un consum feble de fruites i verdures;
  • La sobrecàrrega ponderal (sobrepès) i l'obesitat;
  • El sedentarisme;
  • El tabaquisme.

Cinc d'aquests sis factors de risc estan estretament relacionats amb l'alimentació i l'activitat física.

En aquest context, el maig del 2004, la 57a Assemblea mundial de la salut va aprovar l'Estratègia mundial de l'OMS per a l'alimentació, l'exercici físic i la salut, estratègia que orientava els estats membres perquè desenvolupessin, a la vegada, polítiques nacionals orientades a promoure un règim alimentari adequat i l'activitat física com a elements clau per prevenir determinades malalties no transmissibles estretament relacionades amb els hàbits alimentaris i l'activitat física (les malalties cardiovasculars, el sobrepès, l'obesitat, la diabetis, etc.).

Així doncs, a Andorra, seguint les recomanacions que figuren en aquesta estratègia mundial, durant els anys 2004 i 2005, es va dur a terme la primera Enquesta nutricional d'Andorra (ENA 2004), amb els següents objectius principals:

  • Conèixer els hàbits alimentaris i les característiques dels àpats principals de la població;
  • Avaluar el consum d'aliments;
  • Avaluar la ingesta d'energia i l'aportació d'energia en forma de principis immediats;
  • Conèixer la ingesta alimentària i farmacològica de nutrients i identificar població amb riscos (carències, ingestes inadequades...);
  • Explorar els coneixement i les actituds de la població en relació amb l'alimentació i la nutrició;
  • Relacionar els hàbits alimentaris amb altres estils de vida i factors de risc (activitat física, consum d'alcohol, tabaquisme, etc.); i
  • Conèixer el pes, la talla i la distribució ponderal de la població i la seva tendència en les darrers anys.

Els resultats d'aquesta enquesta, publicats el 2007 per mitjà de l'estudi intitulat Avaluació de l'estat nutricional de la població d'Andorra: evolució dels hàbits alimentaris i del consum d'aliments a Andorra 1991 – 2005, mostren que:

1. La població comença a mostrar comportaments que es desvien dels estàndards o patrons alimentaris que es consideren o recomanen per les instàncies internacionals i les institucions científiques com a “patrons saludables” (composició dels esmorzars de dolenta o regular qualitat, consum insuficient de fruites i verdures, etc.). Determinats grups poblacionals mostren fermes evidències d'aquests comportaments, entre els quals cal destacar els següents:

a) La població jove (12 - 24 anys) mostra un baix consum de fruita i verdura i alhora un increment important del consum de productes de brioixeria, sovint rics en greixos saturats, els quals comporten una ingesta energètica excessiva.

b) Les dones joves (12 - 24 anys) presenten un comportament extremadament sedentari.

c) L'índex de massa corporal (IMC) de la població ha augmentat de forma important, en particular, en la gent gran (65 – 75 anys).

2. La població, contràriament al que se sol creure, es mostra extremadament sedentària i manté una actitud ferma per a continuar-ho sent.

3. S'ha produït un increment notable de les prevalences d'obesitat i sobrepès. La prevalença d'obesitat se situa en un 13%.

En definitiva, els resultats permeten afirmar que, si bé la població no presenta actualment situacions extremes de risc, sí que convé emprendre ràpidament polítiques encaminades a conscienciar determinats grups poblacionals de la necessitat de modificar determinats hàbits de vida a fi de disminuir els factors de risc més freqüentment associats a determinades patologies cròniques. Per tant és indispensable desenvolupar polítiques de promoció de la salut orientades a difondre i fomentar l'adopció d'hàbits alimentaris saludables i a potenciar la pràctica regular de l'activitat física.

Per fer front a aquesta situació, el Govern, a mitjan novembre del 2007, va aprovar l'Estratègia nacional per a la nutrició, l'esport i la salut (ENNES), estratègia que té com a missió principal millorar l'estat de salut de la població i fomentar l'adquisició progressiva d'hàbits alimentaris sans i la pràctica regular d'activitat física.

 

Avaluació de l'estat nutricional de la població d'Andorra: evolució dels hàbits alimentaris i del consum d'aliments a Andorra 1991-2005