Les aigües subterrànies

Durant els anys 2006 i 2007 s'ha elaborat l'estudi relatiu a les aigües subterrànies del Principat d'Andorra, a fi de definir i caracteritzar les masses i els cursos d'aigües subterrànies des de la perspectiva que defineix la Directiva europea Marc de l'Aigua 2000/60/CE.

Els principals objectius de l'estudi són els següents:

1. Caracterització de les masses d'aigua subterrània del Principat d'Andorra, atenint a la seva situació en relació al objectius de protecció, regeneració i millora del seu estat que defineix l'esmentada Directiva. Aquesta caracterització haurà de contemplar l'anàlisi de les pressions i impactes que afecten l'aigua subterrània, així com la designació d'aquelles masses d'aigua subterrània que es podran integrar dins d'un registre de zones protegides.

2. Delimitació dels aqüífers del Principat d'Andorra, mitjançant l'establiment dels seus límits, la seva relació amb altres aqüífers i amb els rius, i les àrees de recàrrega i de descàrrega natural i/o antròpica. Aquesta delimitació comportarà la catalogació o classificació segons els criteris establerts.

3. Definició d'unes àrees que s'anomenaran de protecció. En aquestes àrees de protecció d'una massa d'aigua subterrània, per tal d'assolir i mantenir bons estats qualitatius i quantitatius de la mateixa, serà necessari adoptar mesures de prevenció i de protecció, en funció de les característiques pròpies del medi i de la naturalesa de les pressions antròpiques que suportin.

Les aigües del Principat s'encaixen dins la demarcació anomenada d'Andorra. Hidrogràficament aquesta demarcació té aigües repartides per la conca del Gran Valira, i conca del Pas de la Casa (ambdues dins el territori andorrà i català -sector Ós de Civís-), així com per la conca del Segre (riu de la Llosa) i de l'Ariege

Les masses d'aigua internes s'ha subdividit segons:

• L'estat inicial del medi físic: concretament segons característiques litològiques, hidrogeològiques i geogràfiques
• Risc de contaminació de les aigües

En conjunt s'han identificat 7 masses d'aigua, incloses les transfrontereres.

De cara a elaborar resultats relatius a l'estat de les aigües subterrànies s'ha treballat amb unitats hidrogeològiques, les quals presenten una delimitació independent a l'administrativa, i que inclou totes les masses d'aigua del Principat i de la conca del Valira.

De les diferents unitats d'aigua identificades n'ha calculat el recurs hídric que genera, en base als resultats obtinguts en l'anàlisi del balanç hídric. En les unitats hidrogeològiques que no es disposa d'informació (degut a que cau en territori no andorrà) s'ha estimat empíricament; en el cas de la unitat d'Ós de Civís s'ha procedit a estimar els paràmetres, en base a les unitats veïnes, mentre que en el cas de la unitat de l'Arieja s'ha traslladat la informació que es té del sector andorrà, a tota la unitat.

En el fons de les valls es troben els dipòsits al·luvials i glacioal·luvials que reomplen les cubetes de sobreexcavació glacial. Aquests dipòsits constitueixen els aqüífers intergranulars. Formen junt amb els rius i els aqüífers fissurats que els envolten, un sistema hidràulic, en el qual la recàrrega i descàrrega generalment ve donada pel nivell relatiu de l'aigua en els rius, podent ésser aquests influents o efluents segons el moment. La recàrrega d'aquests aqüífers també té lloc a través del flux procedent dels aqüífers fissurats.

En base a punts d'aigua coneguts i interpolats, s'ha dut a terme el mapa piezomètric, partir del qual s'ha elaborat el mapa de direccions del flux subterrani.

Al Principat, el quimisme de les aigües subterrànies presenta el següent conjunt de característiques geoquímiques:

Mineralització entre molt baixa i baixa, amb conductivitats inferiors a 350oS/cm, tot i que es troben aigües amb conductivitats que poden superar els 400oS/cm associades amb les pissarres carbonoses.
Caràcter alcalí dominant de les aigües, amb pH superiors a 7 tot i que es troben aigües amb pH que són inferiors a 6, associades amb les pissarres carbonoses.
Baixos continguts en clorurs i nitrats.
Presència de mostres amb valors elevats de sulfats.
Valors relativament elevats d'estronci i ferro, però baixos en tots els altres elements i substàncies analitzades, excepte en algunes mostres anòmales.
Valors significatius en arsènic en diverses mostres i unitats hidrogeològiques, la mitjana de totes les mostres amb valors significatius (per sobre del límit de detecció analítica) és superior al límit de potabilitat de 10 ppb. Si s'analitzen els paràmetres estadístics que defineixen la població de valors d'arsènic, s'aprecia com el valor de fons més ajustat al conjunt global seria un valor al voltant dels 6 ppb, i per tant no superaria al límit de potabilitat de les aigües, però estaria molt al límit.
Les aigües del principat són majoritàriament agressives i molt agressives, no obstant, en ambients més carbonàtics predominen les aigües mitjanament agressives i estables. Puntualment, associat a contaminació, s'han trobat aigües molt incrustants.

El Departament de Medi Ambient gestiona la xarxa bàsica de seguiment de les aigües subterrànies. Aquesta xarxa té com a finalitat definir els valors de referència naturals i l’estat químic de les aigües, en base a la recollida de mostres i la interpretació d’anàlisis químiques històriques. La xarxa es composa de 17 punts, repartits pel territori amb una densitat resultant d’un punt cada 27,5 km2.

A més permet caracteritzar totes les masses d’aigua tot i reflectint l’heterogeneïtat del medi, mitjançant el mostreig de punts d’aigua natural o no alterada, d’origen preferentment subterrani (fonts, pous, drens, etc.). El següent mapa presenta la ubicació dels punts que conformen la xarxa.

Xarxa bàsica pel seguiment i vigilància de les aigües subterrànies del Principat d’Andorra

Les cubetes quaternàries de fons de vall es comporten com un gran magatzem o dipòsit d’aigua. La immensa majoria de la població i de les activitats es troben precisament també en el fons de les valls. L’interès d’aquestes cubetes com a reservoris hídrics és per tant de vital importància.

Les unitats amb majors pressions sobre les aigües per risc de sobreexplotació del recurs hídric subterrani i per la presència d’activitats potencialment contaminants, s’emplacen principalment en el fons de vall i meitat est del Principat.

Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient realitza un seguiment piezomètric de determinats aqüífers quaternaris, principalment el de la cubeta d’Escaldes-Engordany – Andorra la Vella – Santa Coloma – La Margineda.