Notícies sobre Arxiu Nacional d'Andorra
Descobriu tota la informació relacionada amb H1 del portal oficial del Govern d'Andorra.Descobriu tota la informació relacionada amb Notícies sobre Arxiu Nacional d'Andorra del portal oficial del Govern d'Andorra.
-
Els arxius de Tele Fira ja es poden consultar al catàleg en línia de l’Arxiu Nacional
Els arxius dels primers programes televisius d’una de les primeres televisions privades que va emetre al Principat, el Tele Fira d’Antena 7 Televisió, ja es poden consultar al catàleg en línia de l’Arxiu Nacional. Des del 1986 fins al 1991, Tele Fira va ser una representació de l’Andorra dels anys vuitanta i noranta que reflectia les inquietuds i l’opinió pública del moment.
Aquesta primera selecció consta de cinquanta-quatre documents d’una durada total d’aproximadament trenta hores. Aquesta documentació es trobava principalment en suport VHS i, vista la complicada preservació del suport i la importància del contingut, durant el 2022 es va digitalitzar. L’arxiu Nacional preveu ampliar el catàleg en línia, tot i que la resta de la documentació és consultable a les dependències de l’Arxiu, on es custodien aproximadament 200 hores digitalitzades de programació.
-
Dia mundial del patrimoni audiovisual 2023
Els dies 26 i 27 d’octubre, l’Arxiu Nacional organitza una xerrada i la projecció d’una pel·lícula de producció andorrana sobre la vida i obra de Pau Casals, per celebrar el Dia mundial del patrimoni audiovisual i coincidint amb el 50è aniversari de la mort del reconegut músic i pacifista. Activitats gratuïtes i d’entrada lliure.
-
06/07/2023. El fons fotogràfic Jean Ribière ja es pot consultar a l’Arxiu en línia
El fons del fotògraf Jean Ribière (1922-1989) es pot consultar a la plataforma Arxiu en línia de l’Arxiu Nacional d’Andorra des d’aquest dijous.
El fons està compost per 546 negatius en suport plàstic de 35 mm i 6x6 cm i va entrar a l'Arxiu Nacional en diverses fases. La primera i més important va ser el 26 de gener de l'any 1998.
Majoritàriament s’hi poden consultar fotografies preses durant els anys 60 i 70, però també s’hi poden trobar imatges anteriors, com, per exemple, la visita del prefecte francès, Maurice Justin, l’any 1952. Aquest fons fotogràfic documenta visualment les transformacions del país, especialment, la del Pas de la Casa.
Jean Ribière comença a treballar com a reporter fotogràfic l’any 1940, passada la guerra va crear, junt amb la seva dona, l’agència de premsa Jean et Micheline Ribière, motiu pel qual va portar a terme reportatges fotogràfics d’Andorra. Independentment dels seus treballs propis, també va treballar per a agències, com a exemple d’aquest treball, al fons podem trobar les imatges anteriors als anys seixanta.
Foto: FJR-130
-
El fons fotogràfic de la Casa Cremat ja és consultable a l’Arxiu en línia
El fons fotogràfic de la Casa Cremat ja és consultable a l’Arxiu en línia
Ja es pot consultar el fons fotogràfic de la Casa Cremat d’Anyós a la pàgina web Arxiu en línia de l’Arxiu Nacional. A través del web es pot accedir a 436 imatges fotogràfiques realitzades a principis del segle XX per Josep Lluís Molné Salines de Casa Cremat. La major part són plaques de vidre de diferents formats. El fons va ingressar a l'Arxiu Nacional el dia 10 de gener de 1995 i el va dipositar la família Molné, hereus de Casa Cremat.
Les imatges són principalment retrats fotogràfics realitzats a l'exterior en una situació tècnica precària, però altament resolutiva. La major part dels personatges són retratats davant de la façana d'un immoble a l'ombra (sovint la Casa Cremat) per evitar llums no controlades, i miren directament a càmera. Tanmateix s’han pogut determinar altres localitzacions com la façana de l'església d'Ordino, i algunes fotografies es van fer amb una tela de fons a Andorra la Vella. Són imatges senceres o de tres quarts.
Són retrats d'un gran valor etnogràfic, de composicions familiars impecables, de contrastos, de mirades perdudes, cansades, jovials, plenes d'energia i dignitat. Retrats que respiren i et traslladen a l'època i a l'instant en què van ser fets. Tenen una tècnica precària, però acurada, que dona clara rellevància a qui realment la té: la persona, el veí, el familiar, l'amic, la padrina, la canalla..., els que teixien una societat clarament rural.
A finals de la seva producció, entre els anys 1918 i 1922, el fotògraf utilitza en algunes de les imatges un fons de tela amb motius florals o, fins i tot, simula una gran escala que pretén donar profunditat a la imatge i alhora poder simular els estudis d'època. La tècnica d'aplicar un fons l'havia utilitzat prèviament però amb un tros de tela o de llençol.
Durant els anys 2020 i 2021, el fons es va escanejar en alta resolució a les dependències de l'Arxiu Nacional amb l’objectiu de fer accessible en línia. El procés de treball tècnic també ha implicat revisar les fitxes descriptives de les imatges i fer un treball de documentació i d'identificació de les persones retratades, tot i que no sempre s’ha aconseguit un resultat positiu. La complexitat d’identificar persones anònimes de principi del s. XX és evident i s'han pogut identificar nous persones i situar noves localitzacions del lloc de la realització de les fotografies. El fet d’afavorir l’accés al fons contribuirà a saber-ne més sobre els personatges i les localitzacions.
El fons de Casa Cremat es pot consultar el fons a la pàgina web Arxiu en línia
https://www.arxiuenlinia.ad/fotoweb/archives/5002-Fotografies/
-
Catàleg discogràfic de l’antiga Ràdio Andorra
Amb motiu del Dia mundial de la ràdio, l’Arxiu Nacional vol fer públic el Catàleg discogràfic de l’antiga Ràdio Andorra, amb més de 14.000 registres.
La col·lecció discogràfica de l’antiga Ràdio Andorra va ingressar a l’Arxiu l’any 2009 i conté aproximadament 60.000 discos senzills, 21.000 LP, 21.200 discos de pedra, unes 250 cassets i unes 180 bobines de ràdio en cinta oberta.
Després de més de trenta anys abandonada en un dels magatzems de l’edifici de Ràdio Andorra, a Encamp, calia traslladar la col·lecció a un lloc segur, desencaixar els volums, desinfectar-los i fer una primera neteja dels materials.
A partir d’aquí, es va definir un projecte de tractament planificat en diverses fases i es va donar prioritat a la salvaguarda del fons tenint com a clar objectiu la restitució de la col·lecció patrimonial a la ciutadania mitjançant activitats periòdiques de difusió.
Primer calia salvaguardar la totalitat del fons i després netejar amb més profunditat els discos més antics i més fràgils i iniciar l’inventari, la catalogació i la digitalització en paral·lel per anar donant veu a hores i hores de música.
Pel que fa a la catalogació i la digitalització, es va començar pels discos més antics de 78 rpm, d’entre el 1923 i el 1954. Els criteris per a la digitalització han estat els següents:
- En funció de la representativitat per a Andorra: discos o peces musicals amb una vinculació concreta amb Andorra, com per exemple alguns enregistraments de la Marxa del Consell o de l’Himne andorrà, el disc Le mulétier de l’Andorre de l’òpera La Val d’Andorre d’Halévy, Tout va très bien Madame la Marquise, Noches de Andorra i Aquí Andorra, entre d’altres.
- En funció de l’estat de conservació i de la fragilitat del suports, com en el cas dels discos de transcripció i els programes radiofònics enregistrats en cassets.
- En funció de la singularitat del disc. A partir de la recerca en altres catàlegs bibliogràfics d’institucions públiques, com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Nacional de França o la Biblioteca de Catalunya, s’ha anat digitalitzant discografia que no era en els seus catàlegs o de rellevància especial dins de la col·lecció, com discos americans, catalans, etc.
I amb tots aquests continguts s’ha generat un catàleg bibliogràfic que serà accessible en línia i que s’anirà actualitzant a mesura que es cataloguin i digitalitzin nous discos.
Es presenta, de moment, amb 28.000 títols dels discos més antics i més de 4.500 gravacions sonores d’entre el 1923 i el 1954, així com algun altre enregistrament radiofònic dels anys setanta de l’antiga Ràdio Andorra.