L’exposició de motius de la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, estableix el següent: “Els rius d'Andorra es poden considerar autèntics corredors biològics internacionals i han de ser gestionats i protegits en aquesta línia.”

Així mateix, l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra, aprovada pel Govern el 27 d’abril del 2011, segueix els principis i els objectius del Conveni europeu del paisatge, i apareix en l’acció 2.3.1. l’objectiu de “Mantenir i restaurar els boscos de ribera, i crear on sigui possible una xarxa de vies verdes aprofitant els marges dels rius”.

La ribera abraça el canal fluvial comprès entre les marques d’aigües altes i baixes i la porció de paisatge on la vegetació pot estar influïda pel nivell freàtic. És un dels hàbitats biofísics més diversos i complexos de la part terrestre del planeta i en molts paisatges és el lloc més dinàmic. Serveix d’hàbitat i també de corredor per a la migració i la dispersió dels animals.

Els múltiples serveis que té el bosc de ribera pel que fa a la biodiversitat, la connectivitat ecològica, la qualitat de l’aigua i el paisatge fan que s’hagi de conservar i se n’hagi d’afavorir la presència al llarg dels rius d’Andorra. Al mateix temps, el desenvolupament de la vegetació de ribera pot generar problemes de seguretat per a la població, tant en relació amb l’escolament de l’aigua i el risc d’avingudes com pel desenvolupament d’arbres de port ample a prop de les zones edificades, motiu pel qual cal fer-ne també un manteniment periòdic.

Paral·lelament a les campanyes anuals de neteja i manteniment de la vegetació de ribera, des de l’any 1999 el Govern fa campanyes periòdiques d’avaluació de la qualitat del bosc de ribera (darrera actualització de l’any 2019) i va publicar l’any 2007 una guia per a la restauració dels marges dels rius afectats per les obres.