Lleis i Decrets

El 1981, es comencen a crear les primeres cartes de localització probable d'allaus (CLPA), concretament de les zones del Serrat, el Pas de la Casa i el Madriu. La resta de CLPA del país es van elaborar al llarg dels 10 a 15 anys següents.

El 1989, s'aprova el Decret del 07-06-1989 sobre règim jurídic de l'ocupació, la utilització i la construcció de terrenys afectats per allaus.

El 1998 neix el Cadastre d'Allaus d'Andorra. Es tracta d'un mapa de localització probable d'allaus de tot el país, et gràcies a l'homogeneïtzació i l'actualització del conjunt dels CLPA.

Del 2000 al 2012, la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre de 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, amb la intenció de protegir les persones i els béns de les conseqüències que es puguin ocasionar en determinades situacions de perill o risc, preveu a l'article 49, “Zones exposades a riscos naturals”, que:

Són zones exposades a riscos naturals totes les qualificades així pels estudis geològics i geotècnics i per la cartografia d'allaus, de despreniments i d'altres riscos naturals que aprovi i publiqui el Govern, previ d'informació pública corresponent. Aquests estudis poden diferenciar nivells de perillositat i risc.

Constitueixen sòl no urbanitzable els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals de perillositat alta que el Govern ha de qualificar mitjançant els instruments tècnics escaients. Els restants terrenys constitueixen sòl urbanitzable segons el nivell de perillositat establert pel Govern i les proteccions que, en el seu cas, siguin necessàries.

El 2012, el Govern, pel Decret del 26-09-2012, publica l'estudi pel qual s'aprova la zonificació del terreny al Principat d'Andorra segons la seva perillositat deguda a l'afectació per allaus, intitulat “Plans de prevenció de riscos d'allaus previsibles”, i la cartografia de zonificació de la perillositat. En l'article 2 preveu que:

El territori es cataloga a efectes d'autorització de llicències d'ocupació, d'utilització i de construccions de terrenys afectats per allaus segons la zonificació de la perillositat en quatre zones tipus:

Sense restriccions. Correspon als terrenys sense perillositat.

Amb possibles mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat baixa.

Amb mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat mitjana.

No urbanitzable. Correspon als terrenys amb perillositat alta

El primer text legal que concerneix els incendis forestals a Andorra correspon a l'Ordinació del Consell General del 13 de juliol de 1987 sobre patrimoni forestal, en la qual s'estipula la prohibició de fer foc al bosc, amb l'excepció de llocs estipulats (punts de berenada...), sota l'amenaça de possibles sancions de fins a 50.000 pessetes

A través del Reglament del Govern del 20 d'abril de 1988 (referent a l'Ordinació del Consell General del 13 de juliol de 1987 sobre patrimoni forestal) i a la seva posterior modificació el 21 de juliol de 1994, es fixa un període de prohibició d'encesa de foc al bosc, que va del 15 de maig al 15 d'octubre. El 1994, en la modificació del Reglament s'afegeix la prohibició de llançament d'objectes i artefactes diversos al bosc.

El 14 d'agost de 1996, el Govern aprova un nou reglament que canvia la modificació del 21 de juliol de 1994, en el qual s'augmenta el període de prohibició de fer foc al bosc a tot l'any, amb l'excepció de demandes d'autorització d'enceses per tasques agrícoles o per celebracions (festes majors, Sant Joan...)

Davant del risc d'inundacions, els límits oficials dels rius i torrents estan regulats encara actualment pel Decret del Consell General del 18 de març de 1940, que imposa unes amplades per la Valira basades en un edicte antic del 2 de novembre de 1939.

Posteriorment, i a través de les ordinacions del Consell General del 28 de juny de 1968 i del Decret del Consell General del 29 de desembre de 1976, s'amplien els noms dels rius que es veuen concernits per una regulació d'amplada.

Actualment està en fase d'anàlisi, l'estudi de perillositat per inundabilitat de les zones que es poden veure afectades per aquest risc. Atès que no es disposa de normativa aprovada pel Govern, en els casos en què és probable la possibilitat del risc d'inundabilitat es fa necessària l'aportació dels estudis hidrològics pertinents de la zona de què es tracti.

La zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica i geotècnica va ser elaborada entre els anys 1999 i 2001.

El Govern publicà el Decret del 02-03-2005 pel qual aprovà els estudis i la zonificació del territori relativa a riscos naturals geològics i geotècnics. L' article 2 diu:

El territori es cataloga pel que fa a l'autorització de llicències d'edificació segons la perillositat geològica - geotècnica en quatre tipus de zones:

  • Edificable sense restriccions. Correspon als terrenys amb perillositat molt baixa.
  • Edificable amb possibles mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat baixa.
  • Edificable amb mesures de protecció. Correspon als terrenys amb perillositat mitjana.
  • No edificable. Correspon a terrenys amb perillositat alta

A l'hora de construir un edifici a Andorra, no existeixen normes sismoresistents obligatòries però sí unes recomanacions del Govern que daten de l'any 1989, basades en les normes espanyoles, franceses i italianes: Accions sísmiques. Accions sobre els edificis.

L'aplicació d'aquestes normes es fa d'obligat compliment en els càlculs que cal aplicar per a tot tipus d'estructures, ja sigui per a edificacions o per a qualsevol tipus d'infraestructura a bastir dins del territori andorrà