Compromisos internacionals i cooperació

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

Arran de l'alarmant advertència de la comunitat científica respecte als canvis detectats al clima, l'Assemblea General de les Nacions Unides, al desembre de 1990, va establir un procés únic de negociació intergovernamental per celebrar una Conferència general sobre el canvi climàtic.

El Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, acceptat el 9 de maig de 1992, va ser signat el mes següent de la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro, per 154 estats i per la Comunitat Europea, i va entrar en vigor el 21 de març de 1994.

L'objectiu principal del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic és aconseguir l'estabilització de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'aconseguir dins un termini suficient perquè els ecosistemes s'adaptin naturalment al canvi climàtic, per assegurar que la producció d'aliments no es vegi amenaçada i per permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.

Andorra, conscient de la rellevància d'aquesta matèria i en consonància amb el seu compromís en el marc internacional, en relació amb la protecció del medi ambient, va dipositar l'instrument d'adhesió a aquest conveni davant la Secció de Tractats de l'Oficina d'Afers Legals de les Nacions Unides, per contribuir d'aquesta manera a la mitigació del canvi climàtic. El text va entrar en vigor a Andorra el 31 de maig del 2011.

Les principals obligacions que es deriven de l'adhesió d'Andorra a aquest instrument internacional són:

• Elaborar un inventari nacional de les emissions antropògenes per les fonts i de l'absorció pels embornals de tots els gasos d'efecte hivernacle no controlats pel Protocol de Montreal.
• Adoptar polítiques nacionals de mitigació del canvi climàtic, limitant les emissions antropògenes de gasos d'efecte hivernacle i protegint i millorant els embornals i dipòsits de gasos d'efecte hivernacle.
• Promoure i donar suport al desenvolupament, aplicació i difusió de tecnologies, pràctiques i processos que controlin, redueixin o previnguin les emissions antropògenes de gasos d'efecte hivernacle.
• Promoure la gestió sostenible i la conservació i el reforçament dels embornals i dipòsits dels gasos d'efecte hivernacle.
• Cooperar als preparatius per l'adaptació als impactes del canvi climàtic; desenvolupar i elaborar plans apropiats i integrats pels recursos hídrics i l'agricultura.
• Tenir en compte, en la mesura del possible, les consideracions relatives al canvi climàtic a les polítiques i mesures socials, econòmiques i ambientals pertinents i fer servir mitjans apropiats, com per exemple avaluacions de l'impacte, ,amb mires a reduir al mínim els efectes adversos a l'economia, la salut pública i la qualitat del medi ambient.
• Promoure i donar suport a la investigació científica, a l'intercanvi d'informació pertinent i a l'educació, la capacitació i la sensibilització del públic respecte al canvi climàtic.
• Comunicar a la Conferència de les Parts la informació relativa a l'aplicació del Conveni.

Acord de París

El Principat d’Andorra és un estat part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (d’ara endavant, CMNUCC o Conveni marc) des del 2 de març del 2011, i com a estat part del CNMUCC, ha participat en les negociacions i en l’adopció d'un nou Acord internacional l'any 2015.

Aquest Acord ha de permetre, després de la manca de resultats del Protocol de Kyoto, donar una nova empenta a l’esforç per limitar l’augment de les temperatures, sobretot a la llum de les darreres informacions científiques, tal com conclou la cinquena avaluació del Grup Intergovernamental Científic sobre el Canvi Climàtic (2014), on s'indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que seran molt més alts a mesura que augmentin les temperatures globals. En el cas concret dels Pirineus, entre el 1990 i el 2011 la temperatura mitjana ha crescut 0,2ºC per decenni, amb les amenaces que això comporta per als ecosistemes de muntanya i els impactes a les poblacions que hi viuen.

L’Acord de París del 12 de desembre del 2015 esdevé, doncs, un compromís internacional jurídicament vinculant que confirma la presa de consciència de l’acceleració dels fenòmens d’escalfament del sistema climàtic que afecten el planeta, i té com a principal objectiu assegurar el desplegament del Conveni marc en el moment que el Protocol de Kyoto cessi d’aplicar-se. De totes maneres, els estats que no s’havien adherit a Kyoto, com és el cas del Principat d’Andorra, o els estats que no tenien objectius precisos d’acord amb Kyoto, tenen la possibilitat de començar a aplicar l’Acord de París des del mateix moment de la signatura (el 22 d'abril del 2016 en el cas d'Andorra).

En els 29 articles de l’Acord de París es cobreixen els principals aspectes de la lluita contra l’escalfament global, es dona continuïtat a programes que han demostrat la seva utilitat i se n’afegeixen d’altres. L'article 2 preveu el principi d’equitat i de responsabilitats comunes però diferenciades, i concreta la necessitat de reforçar les accions de mitigació, amb l'objectiu de mantenir l’augment de les temperatures globals per sota dels 2ºC i, si és possible, d’1,5ºC amb referència a les temperatures preindustrials.

Les obligacions de mitigació derivades de l'Acord han de seguir sempre un sistema de transparència i de comptabilitat mundial de l’acció climàtica de cada estat part del CMNUCC, què servirà per determinar la política nacional per reduir emissions i poder preveure a escala mundial l’augment de temperatures que hi haurà i quines seran les accions prioritàries a desenvolupar.

En el moment de la Cimera de París, i segons les dades enviades per cada estat, es preveia un augment de les temperatures globals superiors a 3ºC a finals de segle. Aquesta projecció fa entrar el canvi climàtic en una zona d’imprevisibilitat absoluta. En aquest sentit, i per tal de contrarestar els efectes ja en marxa del canvi climàtic, l’Acord de París inclou disposicions relatives a l’adaptació i la capacitat dels estats de fer front als impactes negatius del canvi climàtic integrant la noció de danys i pèrdues, també exigida per reforçar la capacitat de les nacions de reparar aquests efectes i recuperar-se’n, sense oblidar l’ajuda indispensable als estats menys desenvolupats i amb menys capacitats per respondre a aquests reptes.

Informes bianuals de transparència (BTR)

Primer informe bianual de transparència pel Conveni Marc de les Nacions unides sobre el canvi climàtic (2023)

Regionals

Andorra participa activament des de l’any 2010 en l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L'objectiu principal d'aquest Observatori és la comprensió de les evolucions del clima a escala dels Pirineus i els seus impactes amb la finalitat de preparar estratègies d'adaptació per les activitats socioeconòmiqes i els espais naturals més vulnerables.

Per garantir la posada en marxa dels treballs de l'Observatori, els membres de la CTP van presentar un projecte en el Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013, per beneficiar d'un finançament compartit europeu (FEDER) equivalent al 65% del total. El 35% restant correspon a l'autofinançament de la CTP (com a Cap de fila) i al dels seus membres (OPCC-POCTEFA EFA/235/11).

Un cop finalitzat el projecte OPCC al 2013, i amb l’objectiu de donar continuïtat a la tasca desenvolupada des de l’OPCC, es va presentar un nou projecte a la convocatòria POCTEFA 2014-2020, què va donar lloc al projecte OPCC-2, amb l’objectiu concret d’estudiar i comprendre l’evolució del clima als Pirineus per reduir la vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans als impactes del canvi climàtic i donar suport a la seva adaptació als seus efectes negatius, mitjançant la transferència de coneixement.

En l’actualitat, el projecte ADAPYR es l'evolució natural del projecte OPCC-2, aquest nou projecte ha estat programat a la tercera convocatòria de projectes del Programa Interreg V-A de Cooperació Territorial entre Espanya, França i Andorra (POCTEFA 2014-2020) i dona continuïtat i complementa els resultats d’èxit obtinguts amb anterioritat per aquest Observatori.

El projecte s'executarà del 2020 a mitjans del 2022 i alguns dels seus objectius són sistematitzar els seguiment d'impacte climàtic als Pirineus, així com definir una Estratègia Pirinenca d'Adaptació al canvi climàtic.

Per a més informació podeu consultar la web del projecte.

Bilateral

Convenis i acords en el marc de la cooperació bilateral en matèria energètica i d’estudi del canvi climàtic:

• Declaració d’intencions entre la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Principat d’Andorra i el secretari d’Estat prop del ministre d’Estat, ministre de la Transició Ecològica i Solidària de la República Francesa (transició energètica i lluita contra el canvi climàtic)
• Protocol d’entesa entre el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern del Principat d’Andorra amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’Espanya.
• Protocol d’entesa entre el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern del Principat d’Andorra amb el Ministeri de Medi Ambient i Energia de la República de Costa Rica.
• Acord de cooperació entre el Govern d’Andorra i Électricité de France (EDF).

Multilateral

Des de l'any 2016 Andorra forma part de la Xarxa Iberoamericana d'Oficines de Canvi Climàtic (RIOCC). Aquesta xarxa té com al principal objectiu mantenir un diàleg fluid permanent per conèixer millor les prioritats, reptes i experiències dels països iberoamericans en matèria de canvi climàtic. La RIOCC permet crear un espai informal i tècnic d'intercanvi d'experiències i una oportunitat per a la identificació de sinèrgies, fortaleses i prioritats des d'una perspectiva de cooperació regional i suport entre països. La Xarxa fomenta la cooperació Sud-Sud, Nord-Sud i la cooperació triangular.

Un dels recents estudis de la RIOCC que té com a objectiu avaluar les actuacions d'adaptació en matèria de canvi climàtic dels territoris de la RIOCC és l'Informe RIOCCADAPT, el podeu consultar aquí i veure la presentació de l'informe en aquest webinar.