Drets d'adquisició preferent

Transmissions sotmeses a dret d'adquisició preferent

a) Dret de tempteig i retracte sobre les transmissions d’habitatges i llurs annexos que haguessin estat adquirides mitjançant insolutumdació en pagament d’un deute amb garantia hipotecària.

b) Dret de tempteig i retracte en les transmissions d’habitatges i llurs annexos que haguessin estat adquirides en el marc d’un procediment judicial d’execució forçosa d’una garantia real d’hipoteca duta a terme pel saig o practicada pels òrgans jurisdiccionals.

Aquests drets de tempteig i retracte els exerceix, si escau, el ministeri responsable de l’habitatge d’acord amb la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge i fins al límit de la dotació pressupostària prevista per a aquesta finalitat. 

Queda exclòs l’exercici d’aquests drets en cas de concurrència amb altres drets d’adquisició preferent de caràcter legal, quan aquests drets siguin exercits per altres administracions o persones que en siguin beneficiàries. Si aquestes administracions o persones decideixen no exercir el seu dret dins del termini legal establert, el Govern pot optar per l’exercici dels seus drets dins del termini de seixanta dies naturals a comptar del dia en què finalitzi el termini del dret legal concurrent.

Procediment

El Govern disposa d’un termini de 60 dies per exercir el dret de tempteig i hi pot renunciar de forma motivada abans que finalitzi aquest termini.

Avaluació de l’expedient
El ministeri responsable de l’habitatge sotmet a la consideració del Govern l’exercici del dret de tempteig, prèvia inspecció de l’habitatge i emissió dels informes interns corresponents.

Resolució
El Govern emet una resolució sobre el dret de tempteig, que, com a mínim, ha de recollir els punts següents:
a) La voluntat d’exercir el dret de tempteig.
b) Les raons que justifiquen l’exercici del dret.
c) El preu que s’ha de satisfer, amb indicació de la partida pressupostària.

Pagament
El preu s’abona dins del termini de quatre mesos des de la comunicació, tret que en les condicions de la transmissió s’hagin establert terminis superiors.