Consulta vinculant en relació a la subjecció a l’impost general indirecte de les quotes emeses per una associació als seus associats.
· Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Consulta
ANTECEDENTS:
Consulta: Consulta en relació amb a la subjecció a l’impost general indirecte de les quotes ordinàries emeses per l’Associació als seus associats.
Normativa: Decret legislatiu del 16-03-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Decret del 2/07/2014 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost general indirecte
Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Decret de l’11-02-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs.
Data: 16 de juny de 2016.
Qüestions plantejades:
Des d’un punt de vista de l’Impost General Indirecte, es plantegen les qüestions següents:
a. Consideració de la no subjecció a l’impost general indirecte de les quotes emeses als associats en seu article 4 de la Llei d’impost general indirecte.
b. En cas de considerar l’operació subjecte i no exempta, aplicació del corresponent tipus de gravamen fixat en els articles 57 i següents de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
1.DESCRIPCIÓ DEL FETS:
Una associació ha emès quotes anyals als seus associats d’acord amb les disposicions dels seus estatuts. És a dir, cada any expedeix una factura per sufragar les despeses ordinàries de l’Associació (quota ordinària).
2.INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA:
D’acord amb l’exposició dels fets exposats en l’apartat anterior, entenem que les quotes periòdiques emeses per l’Associació als seus associats no es troben subjectes a l’IGI.
Les quotes satisfetes pels associats a la Associació no es poden qualificar com a prestacions de serveis atès que no estem davant d’una prestació de serveis sinó que la naturalesa d’aquesta es refereix a una quota periòdica que serveix per contribuir al sosteniment de l’Associació.
En aquest sentit, l’article 4 de la Llei de l’IGI estableix que estarà subjecte a l’impost:
“Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”
L’Associació considera que no es troben subjectes a l’impost les quotes objecte d’anàlisi en la present consulta tributària atesa que la seva naturalesa no és una prestació de serveis a títol onerós d’acord amb l’article 4 de la Llei de l’IGI.
Entenem per quota ordinària de soci una quantitat de diners que els associats estan obligats a abonar de forma periòdica a l’entitat i que no està vinculada a un ús específic -més enllà del seu destí per als fins de l’associació- ni suposen el lliurament per part de l’Associació de productes o serveis als socis.
És a dir, distingiríem les quotes ordinàries d’altres quantitats que poden pagar els socis en una associació, com són les aportacions esporàdiques (derrames o quotes extraordinàries), donatius -vinculats o no al finançament d’una acció concreta de l’associació- o contraprestacions en una venda de producte o servei. Alguns d’aquests casos poden rebre un tracte idèntic fiscal, però realment són diferents supòsits al plantejat en el text de la present consulta.
De forma general, podem afirmar que una quota de soci, així entesa, no es produeix en el context d’una activitat econòmica (l’Associació no “ven” res concret al soci) i, per tant, no es troba subjecta a l’IGI i tindrà la consideració de renda exempta de cara a l’Impost sobre Societats.
D’altra banda, es necessari reiterant-nos en què aquestes quotes ordinàries tenen per objecte el sosteniment dels fins associatius de l’entitat, sense que incloguin la contraprestació de serveis o lliuraments de béns.
Per tant, una vegada qualificada l’operació com a no subjecte no és necessari determinar quin tipus és el d’aplicació.
En el supòsit que l’Administració entengui que estem davant d’una prestació de serveis subjecta i no exempta, es sol·licita que es determini el seu tipus de gravamen (a priori, el tipus de gravamen general).
QÜESTIÓ PLANTEJADA
D’acord amb la descripció dels fets, la interpretació fiscal del consultant al respecte, concloem reiterant-nos amb les qüestions plantejades a l’inici de la consulta:
Des d’un punt de vista de l’Impost General Indirecte, es plantegen les qüestions següents:
a. Consideració de la no subjecció a l’impost general indirecte de les quotes emeses als associats en seu de l’article 4 de la Llei de l’impost general indirecte.
b. En cas de considerar l’operació subjecte i no exempta, aplicació del corresponent tipus de gravamen fixat en els articles 57 i següents de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
D’acord amb allò establert en l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenant tributari, la consulta tributària es presenta atenent els següents aspectes requerits per la Llei:
a) Les dades identificadores del consultant.
b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas.
c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què seria aplicable.
No obstant això, atès que l’article 25 del Reglament d’aplicació dels tributs determina uns mínims en relació amb el contingut de la formulació de la consulta tributària, considerem que és necessari aclarir els termes de la consulta tributària presentada per l’obligat tributari:
a) L’obligat tributari manifesta expressament que no es troba immers en un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària que li correspongui plantejat en la consulta tributària.
b) Els períodes sota els quals seria aplicable la qüestió plantejada en la consulta, l’obligat tributari manifesta que serien els períodes impositius compresos entre 2014,2015 i 2016.
Resposta
Amb referència a la vostra consulta, us informem que el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 4 estableix que:
“Article 4. Fet generador
Estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorrà per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits en l’activitat econòmica o en cada operació en particular.”
D’altra banda, el Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 5 estableix que:
“Article 5. Concepte d’activitat econòmica i d’empresari o professional
1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.
L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.
2. A l’efecte d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones físiques o entitats que realitzin activitats econòmiques.
3. S’entenen realitzades en el desenvolupament de l’activitat econòmica les transmissions o cessions d’ús a tercers de la totalitat o part de qualsevol bé o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de l’obligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en l’exercici de les activitats econòmiques que determinen la subjecció a l’impost.
4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.
En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.
Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.
El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”
El Decret legislatiu del 16-3-2016 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 52, apartat 1.a) estableix que:
“Article 52. Obligats tributaris en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
1. Són obligats tributaris de l’impost:
a) Amb caràcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de béns o prestin els serveis subjectes a l’impost.”
Us informem que l’entitat consultant tindrà la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte sempre que realitzi activitats econòmiques establertes a l’article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i lliuri béns o presti serveis per una xifra anual superior a 40.000 euros. No obstant això, també tindrà la consideració d’empresari als efectes de l’impost si ha optat per considerar-se com a tal.
Atès el que s’ha comentat en el paràgraf anterior, la subjecció o no a l’impost dependrà de si l’entitat consultant té la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte i de si l’entitat en qüestió cobra la quota per prestar un servei o lliurar un bé.
En el supòsit que l’entitat tingui la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte i el pagament de la quota no doni dret a l’associat a percebre un servei o un bé, entenem que l’operació en qüestió no està subjecta a l’impost general indirecte i, per tant, l’entitat consultant no haurà de repercutir l’impost. Així mateix, en el supòsit que l’entitat consultant no tingui la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte, entenem que l’operació en qüestió no està subjecta a l’impost general indirecte i, per tant, l’entitat consultant no haurà de repercutir l’impost als seus associats, independentment que el pagament de la quota doni o no dret a l’associat a percebre un servei o un bé.
No obstant això, si l’entitat consultant té la consideració d’empresari als efectes de l’impost general indirecte i realitza prestacions de servei i/o lliuraments de béns, haurà de repercutir la quota de l’impost corresponent. El tipus de gravamen dependrà del tipus de servei prestat per l’entitat consultant i/o del tipus de bé lliurat.