Consulta vinculant en relació als impostos i als drets de duana que es puguin generar pel robatori d’una mercaderia que es troba sota el règim suspensiu de dipòsit duaner.
· Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana
· Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - Disposicions comunes als règims duaners econòmics i el dipòsit duaner del 2 de març del 2005.
Consulta
La societat consultant té per objecte social la importació, exportació, gestió i emmagatzematge, així com la compra o adquisició i la venda o cessió, d’obres d’art propis o de tercers.
La societat gestionarà la logística de totes les obres d’art que importi a Andorra per ser custodiades en una càmera cuirassada. La societat està interessada en sol·licitar el règim de dipòsit duaner per aquesta instal·lació i per tant les obres dipositades en aquesta càmera es trobarien sota un règim suspensiu. La construcció d’aquesta càmera s’ha fet segons les instruccions i recomanacions de la societat X i comptant amb la participació del cos de Policia i del cos de Bombers.
Segons l’exposat aquestes instal·lacions disposen de diferents nivells de seguretat tant exterior, com interior i controls d’accessos registrats, control de càmeres i altres dispositius de seguretat de alt nivell, així com una connexió directa amb el servei de Policia i el servei de Bombers.
NORMATIVA APLICABLE
- Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana
- Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana - Disposicions comunes als règims duaners econòmics i el dipòsit duaner del 2 de març del 2005.
ANTECEDENTS APLICABLES
L’article 200 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana estableix que no es genera cap deute duaner a la importació quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions quan en resulta una destrucció total o pèrdua irremeiable de la mercaderia i que aquesta pèrdua és la conseqència d’un cas fortuït o de força major:
“Article 200
1. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles 196 i 198, apartat 1, punt a), quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions que es deriven: de les disposicions dels articles 48 a 51 i 174, o bé de l’estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s’ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d’aquesta mercadería per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqència d’un cas fortuït o de força major o també de l’autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present apartat, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.
2. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d’un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, quan aquesta mercaderia s’exporta o es
reexporta amb l’autorització de les autoritats duaneres.”
MANIFESTACIÓ EXPRESSA
Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present consulta la societat consultant no té coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el cas aquí plantejat.
QÜESTIÓ PLANTEJADA
Tenint en compte l’exposat anteriorment, seria correcte determinar que tenint en compte totes les mesures de seguretat exposades, el robatori constitueix un cas fortuït o de força major, motiu pel qual les peces robades no estarien subjectes a pagament de drets de duana i/o imposicions fiscals.
SOL·LICITA
Que, es tingui per presentada aquesta consulta i, previs els tràmits oportuns, procedeixi a la resolució de la mateixa i a la seva posterior notificació a la direcció indicada a l’encapçalament,
Resposta
Amb referència a la seva consulta, l’informo que l’article 200 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, estableix que:
“Article 200
1. No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles 196 i 198, apartat 1, punt a), quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions que es deriven: de les disposicions dels articles 48 a 51 i 174, o bé de l’estada de la mercaderia en qüestió en dipòsit temporal, o bé de la utilització del règim duaner en què s’ha posat aquesta mercaderia, resulta de la destrucció total o de la pèrdua irremeiable d’aquesta mercaderia per una causa que depèn de la naturalesa mateixa de la mercaderia o com a conseqència d’un cas fortuït o de força major o també de l’autorització de les autoritats duaneres.
En el sentit del present apartat, una mercaderia es considera irremeiablement perduda quan és inutilitzable per qualsevol persona.”
Vist que l’Acord en forma d'intercanvi de cartes entre el Principat d'Andorra i la Comunitat Econòmica Europea del 28 de juny de 1990, regula els intercanvis entre la Comunitat Econòmica Europea, d’una banda i el Principat d’Andorra de l’altra;
Vistes les disposicions de l’article 7 de l’esmentat Acord que preveuen que el Principat d'Andorra adopta amb efectes a partir de l'1 de gener de 1991 pel que fa als productes coberts per la unió duanera:
-Les disposicions relatives a les formalitats d'importació aplicades per la Comunitat respecte als països tercers;
-Les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que són d'aplicació en matèria duanera en la Comunitat i que són necessàries per al bon funcionament de la unió duanera;
Atès que el règim de dipòsit duaner és un règim suspensiu previst per la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana que troba el seu fonament en les disposicions legislatives i reglamentàries que són d'aplicació en matèria duanera en la Comunitat;
Vista la declaració comuna de l’Acord que preveu que: ”en la mesura en què les disposicions del present acord tals com, en particular, les disposicions relatives als drets de duana, taxes que tinguin un efecte equivalent, restriccions quantitatives, mesures d'efecte equivalent, prohibicions d'importació, d'exportació o de trànsit, són anàlogues a disposicions del Tractat que institueix la Comunitat Econòmica Europea, els representants de les parts contractants en el si del comitè mixt es comprometen a interpretar les primeres, en el camp del present acord, de manera anàloga a la interpretació de les segones dins el comerç intern de la Comunitat Econòmica Europea.”
Per tant i per determinar si el robatori troba cabuda com a motiu d’exempció d’acord amb les disposicions de l’article 200 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana és necessari recórrer a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Tribunal de Justícia ha declarat en reiterades ocasions que el robatori de mercaderies en règim de dipòsit duaner no dóna lloc a exempció de drets i/o imposicions (sentències Esercizio Magazzini Generali, Mellina Agosta o Harry Winston).
Atesa la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en cas de produir-se un robatori en el dipòsit duaner de la societat consultant , les obres d’art mancants estan subjectes al pagament de drets de duana amb independència dels dispositius de seguretat que s’hagin pogut instal·lar.
Vistos els articles 11, 12 i 17 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte que preveuen que les importacions de béns estan subjectes a l’impost general indirecte i que tractant-se del règim de dipòsit duaner la importació es produeix quan aquests béns surten o abandonen els règims indicats, endemés l’entrada i la permanència de les mercaderies en el règim de dipòsit duaner s’ajusta a les normes i als requisits establerts en la legislació duanera;