La Llei de fundacions té l’objectiu de donar resposta a la demanda social d’una regulació de les fundacions privades d’interès públic o social. Per fer-ho, té present -com a antecedent- la tradició jurídica europea en la matèria i valora -com a punt de referència comparativa- l’experiència correlativa dels països de l’entorn. El dret romà no va conèixer les fundacions privades independents (amb personalitat jurídica) d’interès particular; d’altra banda, els antecedents històrics i la normativa vigent als països de l’entorn mostren un criteri francament contrari a l’admissió de les fundacions privades d’interès particular.

En aquesta Llei es regulen aspectes com l’àmbit d’aplicació, la capacitat per constituir, la forma, els fins i la dotació i es preveu un sistema d’autorització prèvia a la constitució. Alhora s’estableixen els requisits necessaris per constituir la fundació, i també el procés d’inscripció. Es preveu que la dotació inicial s’aporti íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura fundacional.

Tanmateix es regulen els òrgans de govern de la fundació, i les accions per impugnar-ne els acords i per demanar la intervenció del Protectorat. En consonància amb la natura de les fundacions regulades per aquesta Llei, que està determinada per la finalitat d’interès públic que ha de constituir el seu fi, el càrrec de patró es configura com a gratuït. Igualment estableix el règim econòmic de les fundacions, l’obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, i regula l’aplicació dels ingressos. Per evitar la constitució de fundacions fictícies estableix l’aplicació obligatòria de dos terços de les rendes i altres ingressos nets anuals, al compliment dels fins fundacionals i aquesta circumstància s’ha de reflectir degudament en els comptes que s’han de presentar anyalment davant del Protectorat.

També es regula la fusió, l’escissió, l’extinció i la liquidació de les fundacions sent important la facultat que s’atribueix al Protectorat de determinar l’aplicació que s’ha de donar a l’haver resultant de la liquidació d’una fundació extingida.

Es preveu un Protectorat exercit per l’Estat que té cura de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals. Convé especificar que el control exercit pel Protectorat es concreta en la comunicació al Govern de qualsevol incidència que posi en perill la realització de la voluntat fundacional, el respecte a la voluntat fundacional o el compliment de les lleis i dels estatuts.

Finalment es regulen les fundacions del sector públic amb la voluntat de facilitar la creació de fundacions participades per òrgans de l’Estat, les administracions públiques i entitats parapúbliques o de dret públic.

Registre de funcacions: Olga Caballé Playán (Cap d'Àrea d'Entitats jurídiques)