Prevenció del finançament del terrorisme per a fundacions

El principal objectiu de l’aplicació de mesures restrictives (3) és impedir que les persones i entitats vinculades al terrorisme, al finançament del terrorisme o al finançament d’armes de destrucció massiva utilitzin el sistema mundial, financer o no financer, per promoure o realitzar activitats delictives.

Amb aquesta finalitat, la comunitat internacional ha consensuat l’adopció de mesures restrictives en relació amb les persones i entitats que apareixen en les llistes nacionals i internacionals. Les llistes són públiques per a què tothom pugui complir amb les mesures restrictives que se’n deriven.

La llista consolidada inclou totes les persones i entitats que tenen vinculació amb activitats terroristes, i són subjectes a mesures restrictives imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L’enllaç a dita llista es troba disponible a la pàgina web de la UIFAND.

Les mesures restrictives són aquelles accions que s’adopten en relació amb les persones i entitats que figuren a la llista i que poden consistir, entre altres, en:

1. El bloqueig de tots els fons i recursos econòmics que siguin propietat o es trobin controlats directament o indirectament, de manera íntegra o conjuntament amb tercers, per les persones o les entitats designades d’aquesta guia, inclosos els fons que derivin o tinguin per origen els anteriors; o
2. La prohibició de posar a disposició de les persones i entitats designades, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers o altres serveis connexos.

Així, cada entitat ha de consultar la llista consolidada abans de posar fons a disposició de qualsevol persona o entitat per assegurar-se que aquesta persona o entitat no figura a la llista.

Així mateix, una bona pràctica consisteix a consultar la llista consolidada també al moment de rebre donacions, per assegurar-se que no es reben de persones o entitats designades.

Es considera com a una bona pràctica la cerca a la llista consolidada d’empleats, voluntaris, captadors de fons o prestadors de serveis, i d’entitats amb les que es col·labora, en general.

Per saber-ne més, es recomana consultar la “Guia sobre l’aplicació de mesures restrictives” publicada a la pàgina web de la UIFAND.

Totes les entitats no es troben exposades al mateix nivell de risc en matèria de finançament del terrorisme. Aquest nivell de risc està fortament condicionat per les activitats de l’entitat fora del Principat d’Andorra, i pot variar al llarg del temps.

Cada entitat s’ha de mantenir informada en tot moment de les zones que poden ser considerades de risc, i de les entitats amb les que col·labora per proporcionar ajuda.

Pel que fa les activitats internacionals, cada entitat ha de ser coneixedora del risc de terrorisme o de conflicte tant a la zona en la que pretén operar com en zones properes.

Pel que fa a l’entitat amb la que col·labora a l’estranger per prestar ajuda, cada entitat hauria de tenir-ne un bon coneixement. Aquest es pot aconseguir, per exemple, responent les següents preguntes:

• Conec l’entitat amb la que estic col·laborant? (denominació, composició, estatuts, funcionament, finançament)
• Els gestors d’aquesta entitat són coneguts? (qui són? què han fet? amb quina capacitat participen?)
• Es coneix l’àmbit d’actuació de l’entitat? (objecte social, accions ja realitzades, projecte actual)
• Existeixen informes sobre la seva activitat? Es poden consultar?
• Quin és l’àmbit geogràfic d’actuació de l’entitat?
• Podem identificar els beneficiaris reals de les donacions enviades?
• Si ens demanen fons sense passar pel sistema bancari, la demanda està justificada?

La funció de compliment normatiu, tot i que potser més associada al sector financer, és una funció clau en el si de qualsevol entitat per assegurar el compliment amb la legislació vigent en cada moment, i hauria de ser-ho també en les associacions. Un bon coneixement de la normativa permet actuar diligentment i complir amb totes les obligacions. Així, les entitats s’han d’assegurar que coneixen les normes i tenen procediments implementats per complir-les.

Les entitats han de garantir la màxima transparència per fomentar la seva integritat i la confiança del públic. Així, cada entitat, d’acord amb la seva activitat, mida, grandària, i complexitat de les seves activitats, hauria de disposar d’estatus, reglaments, codi ètic, o altres documents, que defineixin clarament:

• l’objecte i el propòsit de l’entitat,
• el funcionament de les assemblees,
• la composició de la junta de govern,
• els deures i responsabilitats dels membres de l’òrgan de govern i administració,
• les normes d’afiliació,
• l’honorabilitat dels empleats,
• la política d’acceptació de donacions
• els procediments en casos de conflicte d’interessos,
• els controls sobre l’origen i el destí de fons que passen per l’entitat,
• els procediments per comunicar sospites de finançament de terrorisme.

D’altra banda, tot i no tenir ànim de lucre, el tresorer és una figura clau ja que garanteix una bona gestió dels fons que passen per l’entitat. Així, ja sigui a través d’aquesta figura o alguna altra, cada entitat hauria d’assegurar-se de l’aprovació del pressupost anual, de la justificació i documentació de totes les despeses, de la formulació dels comptes, i de procediments a seguir si es descobreixen casos d’ús indegut de fons.

Així mateix, cada entitat hauria de planificar, supervisar i avaluar els projectes en els que es vol involucrar. Hauria de valorar els riscos en termes de finançament del terrorisme, i de realitzar un seguiment en cada cas.