Ventades

• És molt important que estigueu preparats per afrontar les emergències: cal que a casa tingueu preparat el Catakit i el pla d’emergència familiar.
• Reaccionar de manera adequada davant d’una emergència i mantenir la calma són elements clau per reduir els riscos.
• Preneu consciència del risc i extremeu les mesures d’autoprotecció.
• En cas d’emergència, limiteu l’ús del telèfon per a trucades d’emergència, i limiteu la durada de la trucada per tenir les línies lliures.
• En cas d’emergència escolteu la ràdio i la televisió i seguiu les instruccions de les nostres xarxes socials.

Quan l'aire s'escalfa, es dilata i té tendència a enlairar-se. Així, crea una zona de baixa pressió . Quan es refreda , augmenta la seva densitat i crea una sobrepressió o un anticicló . Aquestes dos masses d'aire a pressions diferents no estan en equilibri i l'aire té tendència a circular de les zones d'alta pressió cap a les zones de baixa pressió. Aquesta circulació s'anomena vent.

A nivell terrestre podem parlar de varis tipus de vent:

Vents a escala planetària: Depenen de l'escalfament de les zones de la Terra , la no- homegeneïtat de la seva superfície i la força de Coriolis

• Zones equatorials: Reben la radiació solar perpendicular a la superfície terrestre, l'aire s'escalfa i tendeix a aixecar-se; es coneix per baixes pressions.
• Zones Polars: Reben els raigs solars inclinats i l'energia es menor que en zones equatorials. L'aire es refreda i es torna dens. Així, crea zones d'alta pressió o anticiclons.

Els vents locals són: De la mateixa manera que els vents a escala planetària, els vents locals presenten un desplaçament de l'aire des de zones d'alta pressió a zones de baixa pressió. Els vents locals estan influenciats de manera determinant per la topografia: Brises de vall, brises de muntanya i vents catabàtics i vents anabàtics.

Brises de vall: A les valls muntanyenques, durant el dia l'aire del fons de la vall s'escalfa i, en ser més calent, és més lleuger i tendeix a remuntar els vessants de la vall i dóna lloc a una brisa ascendent. Durant la nit es produeix el mecanisme invers, l'aire més dens i fred tendeix a baixar pels vessants de la vall i provoca d'aquesta manera una brisa descendent.

L'efecte Foehn o la gavatxa: Quan una massa d'aire en circulació topa amb una gran serralada (per exemple els Alps, els Pirineus, etc.) no la pot contornar i es veu obligada a remuntar-la i transformar l'aire fresc i humit en aire calent i sec. L'aire es refreda (uns 0,65 ºC cada 100 m ), provoca la condensació del vapor d'aigua i fabrica núvols que donen lloc a precipitació al vessant a sobrevent de la serralada.

L'efecte Foehn: és molt important a l'hora d'avaluar el perill d'allaus, perquè l'escalfament sobtat del mantell nival pot provocar el desencadenament d'allaus.