2a Trobada de joves científics

Alumnes: Icar Miquel Alquier; Andreu Bosch; Elias Harroudi; Ainhoa Pampillon; Aaron Presa; Kenaan Raad; Noemí Ramos; David Rogé; Anna Teixera; Telma Teles; Yaxinb Zheng

Professor: Eric Faritiet, professor de biologia

UTILITZACIÓ DE MICROCONTROLADORS EN BIOLOGIA I BIOTECNOLOGIA
Amb activitats experimentals, es tracta de permetre als alumnes que copsin a la vegada les ciències de la vida i de la terra en el seu context actual, és a dir, utilitzant la informàtica i les tecnologies integrades en les seves dimensions científiques, i també reflexionar sobre els reptes que impliquen aquests usos. Es proposen tres experiments, amb la determinació de la qualitat d’un procediment o d’un aliment a partir de la seva conductivitat, gravar l’activitat elèctrica d’un cervell o d’un muscle a fi de cercar signes de disfunció o d’activitats particulars, i el tercer experiment se centra en la gestió d’un ecosistema en circuit tancat a partir de 6 sensors (biosfera 3.0).

Alumnes: Lluís García, Sofía Salinas; Carla Varas; Josep Maria Maench; Aran Escribano; Magui Seabra; Alba Guiu; Alex Alcón; Albert Tubau; Isaac Alaéz; Ada Barbosa; Laura Argelich

Professor: Jordi Joval, professor de ciències aplicades

PROJECTE CIENTÍFIC DEL FIRST LEGO LEAGUE 2019
El nostre projecte científic consisteix en la implementació d’un programa multinivell per millorar les relacions interpersonals dels astronautes confinats en estacions espacials o naus tripulades durant períodes de llarga durada.

Alumnes: Isaac Cabassés; Marina Tato; Marina Muñoz; Ventura Sancho; Joel Martínez; Ramiro Velasco; Rochelle Perez; Gerard Sanchez; Hannah Dimaun; Núria Domene; Ainoa Gomes; Marc Valdés; Ruben Lemos; Carlota Hidalgo; Lluc Tugues; Arnau Trullà

Professors: Víctor Boldú, professor de tecnologia; Julie Cedran i Vicky Ticó, professores de ciències físiques i de la natura

REALITZACIÓ I EXPLICACIÓ DE DIFERENTS EXPERIMENTS
Els alumnes han fet una recerca d’experiments a partir de les seves motivacions i inquietuds; després de diferents assajos i proves, han triat els següents (dos corresponents a l’àmbit de la química i un de física): “Obtenció d’hidrogen, i la seva representació molecular”, “La serp del Faraó: la seva explicació química” i “L’embut tossut”

Alumnes: Alejandro Álvarez; Jéssica Bras; Yuri Gutiérrez; Martí Ubach

Professora: Montserrat Pont, professora de física i química

PÍNDOLES ENERGÈTIQUES
La nostra investigació es basa en l’energia dels aliments. Ens decantem per la fruita seca perquè cada fruita es pot considerar com una píndola energètica. Partirem d’una hipòtesi de treball: “Si la fruita seca aporta energia al nostre cos, també aporta energia per escalfar l’aigua.”

Alumnes: Noa Castells; Carla Escoriza; Maria Garcia; Maria Rocha; Laia Minguella; Natàlia Vicente; Mercè Joval; Erik Capella

Professora: Meritxell Camps, professora de biologia i geologia

EL BOSC DEL COL·LEGI M. JANER: UN ECOSISTEMA ESPECIAL
El bosc del Col·legi M. Janer, com a bosc montà antropitzat, és un ecosistema format per un biòtop típic de zones muntanyoses i una biocenosi especial, fortament influenciada per l’acció dels humans que cada dia hi passem. En aquest projecte, es tractarà més a fons cada peça d’aquest ecosistema, i es proposaran mesures de conservació.

Alumnes: Lilou Colly; Rachèle Ifrig; David Fernandes

Professor: Eric Lafitte, professor de física

LA FLORA, EL NOSTRE FUTUR
L’any 2050, caldrà alimentar deu miliards de persones.
Com podem optimitzar, doncs, els recursos de la fauna i de la flora?
El nostre treball de recerca s’interessa particularment en:
- Les granges hidropòniques, cultius sobre terra amb productivitats molt importants. Aquestes granges podrien ser utilitzades per al veïnatge immediat de les ciutats, cosa que evitaria costos de transport elevats.
- La bioluminescència, producció de llum per bacteris o vegetals, font d’energia renovable que podria il·luminar els centres de les viles utilitzant les superfícies dels edificis públics com a suport.
- Les proteïnes vegetals. El consum de proteïnes animals, que augmenta constantment, planteja un problema econòmic i ètic. Estudiarem els avantatges de l’explotació de les proteïnes vegetals.

Alumnes: Daniel Carvalho; Ainhoa Pampillon; Noa Soteras

Professor: Christian Dauch, professor de biologia

MAPA GEOLÒGIC SIMPLIFICAT EN RELLEU A ESCALA 1/50.000
La presentació d’aquest mapa s’il·lustra amb mostres de les roques representades.
La realització d’aquest mapa ens permet destacar:

• Les set formacions principals que conformen les terres d’Andorra, que daten del precambrià al quaternari;
• Els plutons granítics que tallen aquestes formacions;
• Els quatre grans plecs oest-orientals que estructuren el país;
• Els dos grans accidents tectònics que tallen aquestes roques.

També ens va permetre descobrir l’existència d’una falla major a l’oest-est, a l’altura de Pal, que no s’indica en el mapa geològic utilitzat.
Esperem que aquest mapa permeti conèixer de forma més general la història geològica d’Andorra i dels Pirineus.

Alumnes: Miquel Albós; Marta Ganitnit; Natàlia Garrancho; Adrià Gil; Anabel González; Gisela Justes; Ariadna Lladó; Mònica Magalhaes; Carla Mitjana; Maria Moles; Verònica Reazo; Lucas Plaja; Bea Robinat

Professor: Emili Vergés, professor de ciències

FOTOGRAFIA MICROSCÒPICA
Exposició de fotografia microscòpica: els alumnes de 4t d’ESO han muntat una exposició amb les mostres que han pogut recollir des del setembre. Hi podreu veure des d’escates d’ala de papallona fins a cromosomes de cèl·lules vegetals en diferents fases de la mitosi.

Alumnes: Quim Grioche

Professora: Sònia Gutiérrez, professora de ciències naturals

UN ECOSISTEMA AQUÀTIC
Es presenta un treball realitzat per un alumne dins el marc del Projecte Integrador que desenvolupa l’Escola Andorrana. L’objectiu del treball era crear, a petita escala, un ecosistema aquàtic que fos autosuficient inspirat en les ecosferes que va desenvolupar la NASA per estudiar sistemes tancats a l’espai on els astronautes poguessin viure en viatges llargs. Per aconseguir-ho, es va elaborar un estudi dels factors biòtics i abiòtics que poden tenir una influència sobre l’ecosistema en qüestió.