ANYS 30. ELS INICIS DE LA RÀDIO I UN PAS MÉS EN LA MODERNITZACIÓ D’ANDORRA

L’any 1935 l’empresari francès Jacques Trémoulet i Léon Kierzkowski, propietaris de Ràdio Tolosa i altres emissores privades del sud de França, juntament amb Bonaventura Vila Ribes, andorrà i resident a Barcelona, obtenen la concessió per explotar una estació radioemissora a Andorra. El Consell General aprova la concessió i en el contracte fa èmfasi en les seves expectatives educatives, socials i culturals.

L’any 1937 comencen les obres de construcció de l’estació emissora a Encamp però la mort sobtada de Bonaventura Vila fa que la concessió de Ràdio Andorra s’hagi de renovar i passi a mans de la seva filla, Dolors Vila, i el seu marit Estanislau Puiggròs, juntament amb Jacques Trémoulet i Léon Kierzkowski. El 7 d’agost del 1939 s’inaugura Ràdio Andorra amb gran expectació dins i fora d’Andorra. Les primeres emissions es fan des del roc del Puy, a Encamp, on s’ubiquen els controls tècnics i els estudis de locució.

Malgrat les expectatives, Ràdio Andorra neix com una emissora sense contingut informatiu i eminentment musical, que transmet en francès i en castellà. El bel canto, la música d’acordió, les variétés franceses o les operetes són part del repertori de l’època.

Ràdio Andorra té un emissor molt potent que emet a llarga distància i que difon Andorra a escala internacional a través de l’ona mitjana durant el dia i l’ona curta al vespre i durant la nit.

Un mes més tard, arran de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, Ràdio Andorra atura l’emissió el 30 d’agost del 1939 i emmudeix durant nou mesos.

ANYS 40. LA CONSOLIDACIÓ I LA PROJECCIÓ DEL NOM D’ANDORRA AL MÓN

Quan s’atura l’emissió es planteja la complexitat de radiar des d’Encamp per les complexitats de les comunicacions i es busca un nou emplaçament per instal·lar els estudis. Finalment es decideix que les oficines que s’ubiquen a l’edifici de l’antiga Tabacalera Andorrana, i a l’època conegut com l’Hotel França, al roc de les Anelletes d’Andorra la Vella. El 3 d’abril del 1940 Ràdio Andorra reprèn les emissions musicals i es converteix en l’únic centre emissor privat que va transmetre durant la Segona Guerra Mundial.

Ràdio Andorra emet una programació musical que es dóna a conèixer internacionalment. Durant el dia emet en francès en ona mitjana arreu d’Europa i durant l’horari de nit emetia en castellà i en ona curta, cosa que permetia a l’emissora ser escoltada des de molts racons del món.

Quan s’acaba el conflicte bèl·lic, l’any 1946, Jacques Trémoulet és acusat i condemnat a mort pels tribunals francesos per col·laboracionisme amb els nazis, i es refugia a Andorra. Els seus béns a França són confiscats. Alhora, hi ha un intent de les autoritats franceses per controlar la freqüència de Ràdio Andorra cap a França, però es troben amb la negativa del Consell General i del copríncep episcopal. L’any 1949 Jacques Trémoluet és absolt i es trasllada a Espanya, on participa en la creació de Radio Intercontinental de Madrid i Radio Miramar.

A finals dels anys 40 es comencen a emetre les primeres falques publicitàries, com per exemple la de la marca de màquines de cosir Singer, però la principal font d’ingressos són els diners que es reben dins dels sobres, de les cartes pels discos sol·licitats, o contra reemborsament.

Ràdio Andorra es converteix en un referent internacional radiofònic gràcies a la seva programació de discos dedicats i comença a sonar el seu indicatiu Aquí Ràdio Andorra. Apareixen les primeres veus femenines. La primera locutora documentada és Maria Escrihuela, que procedeix de Ràdio Badalona, propietat d’Estanislau Puiggròs des de 1939. Però és Victòria Zorzano, que s’incorpora a l’emissora el 27 d’abril del 1940, la veu femenina del moment. Zorzano condueix la programació en castellà i es fa molt popular entre tots els radiooients.

ANYS 50. L’ESPLENDOR

Durant els anys següents altres veus femenines s’incorporen a l’equip. Montserrat Rodríguez, Carmen Alonso, Lídia Merino o Carmen del Monte són les noves speakerines. Són dones que surten de l’anonimat, se’ls posa cara i esdevenen personatges populars. A França se les coneix com Les femmes Aquí. L’indicatiu Aquí Ràdio Andorra es popularitza a Europa i es converteix en el primer eslògan turístic del país. Són anys de màxima audiència, d’entrevistes amb els artistes més reconeguts de l’escena francesa i espanyola: Yves Montain, Dalida, Charles Aznavour, Juliette Gréco, Luis Mariano, Juanito Valderrama, Antonio Machín... La popularitat de Ràdio Andorra creix. A Espanya es constitueix el Club Los Amigos de Radio Andorra, CLARA, que veu en l’emissora una oportunitat per mantenir contacte amb els familiars i amics exiliats arreu del món. Diàriament s’envien cartes a la secció de discos i es dediquen paraules que fins i tot s’han immortalitzat a la literatura i al cinema.

L’associació de radiooients també organitza viatges amb autobús a Andorra per visitar els estudis de la ràdio per conèixer i veure en directe els locutors i les locutores de l’època.

Mentrestant, el Govern francès continua intentant controlar les emissions de Ràdio Andorra. Finalment la societat estatal francesa Sofirad compra a Estanislau Puiggròs la llicència inicial de Ràdio Andorra i es constitueix la societat privada Andorradio, una unió entre l’empresa Sofirad i el mateix Puiggròs. Sofirad inicia l’equipament d’una nova emissora de ràdio a Andorra que vol ser la competència de Ràdio Andorra.

S’inicia un procés d’autoritzacions i restriccions. És l’anomenada guerra de les ones, que suposa un conflicte entre les autoritats andorranes, el copríncep francès i el copríncep episcopal pel control de la radiodifusió a Andorra. El conflicte s’allarga. Tot i així, l’any 1958, Sofirad comença a emetre, des dels estudis ubicats al roc dels Escolls, amb el nom comercial d’AndoRàdio, que posteriorment s’anomena Ràdio de les Valls i Sud Ràdio. El 1964 s’inaugura un nou i modern centre emissor al pic Blanc d’Encamp.

ANYS 60. EL CONFLICTE DE LES RÀDIOS

Les autoritats andorranes volen posar fi al conflicte per les concessions. L’any 1961 el Consell General signa diferents acords signats amb les delegacions permanents de França i Espanya i amb els organismes de regulació radiofònica de París i Madrid. Aleshores s’aprova el Reglament de radiodifusió i es rescindeixen els vells contractes de concessió signats l’any 1935. El Consell General atorga dues noves concessions, una a la societat francesa Soforad i l’altra a l’espanyola Eirasa, patrocinades pels respectius coprínceps i que els permet emetre amb els noms de Ràdio de les Valls–Sud Ràdio i Ràdio Andorra, respectivament. La societat espanyola Eirasa concedeix l’explotació de l’emissora de Ràdio Andorra a Jacques Trémoulet, instal·lat a Espanya des de l’any 1949.

Durant la dècada dels 60, les dos ràdios, Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls–Sud Ràdio, lluiten pel seu espai a les ones i competeixen per l’audiència i la publicitat.

Ràdio Andorra augmenta la seva potència i canvia la programació. Emet els primers programes de creació pròpia i els magazins matinals amb un clar to femení, amb veus com la de locutora francesa Christiane Mailhos. També emet informació cultural i algunes notícies provinents d’Espanya. Fins i tot retransmet esdeveniments esportius com la volta ciclista del 1964 amb Agustí Pifarré com a comentarista.

Jacques Trémoulet també fa canvis a la direcció i contracta els germans Marquet i el seu equip tècnic, procedents de Ràdio Tànger, emissora de la seva propietat. Tot i les millores, creix la popularitat de Sud Ràdio, que aconsegueix més audiència i publicitat. L’any 1968 aconsegueix el lideratge i s’imposa en l’espai radiofònic.

ANYS 70. EL DECLIVI

Sud Ràdio es consolida com a emissora líder i s’emporta gran part dels beneficis de la publicitat. La pèrdua d’ingressos per publicitat i d’audiència marca el declivi de Ràdio Andorra. La mort de Jacques Trémoulet l’any 1971 suposa el final d’una època marcada per la seva presència i protagonisme. En aquell moment compta amb una audiència que té entre 30 i 60 anys, mentre que els oients de Sud Ràdio no superen l’edat de 35 anys.

La nova direcció intenta recuperar el lideratge i renova la programació. Decideix emetre espais musicals en anglès a partir de la una de la matinada per tal d’atraure públic anglosaxó, amb l’estil de les ràdios pirates offshores.

Als estius es descentralitzen les emissions i part de l’equip es trasllada a Canet-Platja de Llenguadoc-Rosselló, amb la programació especial Opération Vacances. Els turistes s’apropen per veure les entrevistes a personatges i artistes com Johnny Halliday, Georges Moustaky, Marcel Amont, Adamo i fins i tot Salvador Dalí. També a l’estiu Ràdio Andorra emet des de l’exterior del roc de les Anelletes i convoca un públic important.

Ràdio Andorra comença a emetre espais informatius. La societat Eirasa, gestora també de Ràdio Nacional d’Espanya, envia a Andorra especialistes per posar en marxa els serveis informatius de Ràdio Andorra.

En aquests anys, al país sorgeix un moviment que vol nacionalitzar la ràdio i una de les mesures és aconseguir el control de les emissores. El Consell General i les direccions de les ràdios saben que les concessions inicials no són prou fortes jurídicament perquè en el seu moment no van ser ratificades pels coprínceps. Així, doncs, les autoritats andorranes anuncien la no-renovació de les concessions.

ANYS 80. LA FI DE RÀDIO ANDORRA

El 26 març 1981 el Consell General decreta el tancament immediat de Ràdio Andorra i seguidament el de Sud Ràdio, que passa a emetre des de Tolosa. I Ràdio Andorra emmudeix.