“La peça del mes”

Data: 26/03/1889
Fons: Arxiu de l’Antic Comú d’Andorra (fons), Andorra la Vella. Arxiu Nacional d’Andorra
Referència: ANA/ACA 5

Vídeo sobre la Fira (elaborat per l’Arxiu d’Etnografia d’Andorra)

{vimeo}124821349|690|388{/vimeo}

Fins a la primera meitat del segle XX se celebraven fires a diverses parròquies del Principat d’Andorra. La desaparició de les fires ramaderes durant els anys 60 és l’expressió de les transformacions que viu el país i el declivi del sector primari davant les possibilitats que oferia el comerç i el turisme.

L’any 1979, la Conselleria d’Agricultura impulsa la recuperació de la Fira d’Andorra del dia 27 d’octubre amb la finalitat de dinamitzar el sector. L’esdeveniment coneix nous al·licients com l’organització d’un concurs nacional de bestiar, que vol ser una mena d’estímul per continuar mantenint viva l’activitat, amb una connotació més festiva que comercial.

Des d’aleshores, la Fira concurs de bestiar l’organitza el Departament d’Agricultura amb la col·laboració de l’Associació de Pagesos i Ramaders, i té lloc cada 27 d’octubre a Andorra la Vella.

La Fira concurs s’ha convertit en una festa d’interès cultural. La tradició històrica, la significació de l’activitat i la participació ciutadana són els valors principals que han fet que l’any 2010 la cita hagi estat considerada com a bé immaterial i formi part de l’Inventari general del patrimoni cultural andorrà.

La peça d’aquest mes en què se celebra la Fira de bestiar és una súplica del Comú d’Andorra a través d’una carta del secretari, Josep de Riba, al Consell General en què es demana de traslladar la Fira anunciada per al 31 d’octubre al 27 del mateix mes perquè era la data més convenient per als comercials. El 30 de març de 1889 el Consell General accepta que la Fira se celebri en la data sol·licitada, el 27 d’octubre.

Octubre 2015

Primer número d’‘Arxivand’, el butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra

Data: Agost del 2005

L’agost del 2005 es va publicar el primer número d’Arxivand, el butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra, amb l’objectiu de donar a conèixer les activitats i els treballs que l’Arxiu porta a terme.

Ara fa 10 anys d’aquesta primera edició i, des d’aleshores, Arxivand es publica bianualment cada mes de juny i de desembre.

Aquí es poden consultar tots els números a la web de l’Arxiu

Agost 2015

Revisió o visura de creus de terme de la partida del terme de Sant Julià i terme d'Andorra des del prat de la Font fins al coll de l’Obac.
Data: 9/10/1737 i 19/10/1744. 
Fons: Arxiu de l’Antic Comú d’Andorra
Referència: ACA 461

Les creus de terme són cadascuna de les creus o altres senyals marcats sobre pedres o a les penyes indicadors dels límits de les parròquies. La situació de les creus de terme consta en el llibre de rodalies que posseeix cada Comú. Generalment, les creus estan situades a la partió d’aigües dels vessants de les muntanyes, delimitació anomenada serra serrant, aigua vessant¹.

Periòdicament es portaven a terme verificacions de les creus, per comprovar-ne l’estat. Per tal de revisar-les es duia a terme la visura o visita. Les institucions que volien revisar els límits nomenaven uns comissionats entre els veïns del lloc i comunicaven la seva intenció a l’altra comunitat, que a la vegada nomenava els seus propis comissionats; els dos grups es reunien en un punt concret. Una vegada reunits revisaven les creus o altres senyals, renovant-les, formulant queixes si no en trobaven alguna i intentant localitzar les més antigues. Una vegada revisades, es redactava el text de la rodalia i se’n feien dos còpies, una per a cada part².

El document que us presentem aquest mes és precisament una revisió o visura de creus; concretament, la revisió de creus de terme de la partida del terme de Sant Julià i terme d'Andorra des del prat de la Font fins al coll de l’Obac, feta el 9 d’octubre de 1737 i el 19 d’octubre de 1744. El document prové de l’Arxiu de l’Antic Comú d’Andorra la Vella i té la referència ACA 461. En aquesta secció us presentem la portada i les dos primeres pàgines; a l’Arxiu Nacional d’Andorra podreu trobar el document complet, del qual hi ha disponible una còpia digital.

¹ Diccionari enciclopèdic d’Andorra; Àlvar Valls Oliva; Fundació Crèdit Andorrà, Andorra la Vella, 2006.

² BONALES, Jacinto; Entre Ordino i la Massana. Una història d’homes, terres i límits; Comú d’Ordino; Ordino, 2007.

Novembre 2015

El Santuari de Santa Maria de Meritxell, situat a la parròquia de Canillo, és el temple on es venera la patrona d’Andorra: la Mare de Déu de Meritxell.

El temple actual fou construït entre 1974 i 1976, després de la destrucció de l’antiga església, el Santuari vell de Meritxell (http://www.cultura.ad/inventari : Santuari vell de Meritxell), d’origen romànic, datada del segle XII.

La devoció a la Mare de Déu es remunta al 1873, però va ser el 1914 quan la Santa Seu, amb Pius X, va atorgar el reconeixement eclesiàstic al seu patronatge.

La Festa de la Verge se celebra cada 8 de setembre. Va ser la nit d’aquest mateix dia de l’any 1972 quan el Santuari es va incendiar i va quedar destruït, desapareixent amb ell les dues imatges de la Mare de Déu, la romànica i la gòtica, i els dos retaules que hi havia a l’interior.

A les fotografies que presentem es veu com va quedar el Santuari l’endemà de l’incendi.

Setembre 2015

Manament del Consell General

Data: 1778

Fons: Casa Rossell

Referència: ANA/CR 40593

I seguint el pensament d’Antoni Fiter i Rossell en el Manual Digest de las valls neutras d’Andorra quan escrivia “Interessarse, en que no se refugien enlas Valls facinerosos, lladres, y altres homens de semblants pessimas qualitats, comtambe no sufrir en ella Vagabundos, y mal Entrettinguts” (Maxima 42)

El Consell General de les valls d'Andorra adreça, el 11 de febrer de 1778 –Andorra / Casa de la Vall- una ordre a totes les parròquies, per la qual es prohibeix als veïns de les valls d'Andorra allotjar qualsevol estranger que no tingui el corresponent permís del síndic general per residir al país.

Aquest document redactat pel aleshores secretari del Consell General, el notari Tomàs Palmitjavila forma part d'un dels fons patrimonials més importants del país: el fons de casa Rossell D'Ordino (CR). De titularitat pública, tant aquest document com els 53.003 que l'acompanyen es poden consultar –mitjançant les diferents reproduccions- lliurement a l'Arxiu Nacional d'Andorra.

Juliol 2015

Aquest any se celebra el 50è aniversari del Decret fundacional del Col·legi Sant Ermengol; per tant, us presentem com a peça del mes aquest decret, de l’1 de maig de 1965. Es tracta d’una còpia procedent del fons Casa Rossell, referència CR 42392. Juntament amb aquest document, podeu trobar un clip de vídeo de 5 minuts d'una de les visites que va fer el bisbe Ramon Iglesias Navarri a les obres del col·legi Sant Ermengol acompanyat pel Síndic general i rebut per tots els consellers i altres autoritats. Seguit apareixen imatges de la sessió al Consell en el que es veu al bisbe signant un document que podria ser el Decret fundacional. El clip correspon a una pel·lícula realitzada per Fèlix Peig l’any 1965, procedent del Fons del Govern d’Andorra – Arxiu del So Nacional, referència GA_ASN 262 bis.

El 30 de juliol de 1965, després de visitar les obres del Col·legi, el Copríncep Episcopal, Ramon Iglesias i Navarri va presidir una sessió extraordinària del Consell General per establir el funcionament del futur centre escolar, un Col·legi congregacional destinat a l’ensenyament secundari . Aquest fet és el que documenta la pel·lícula de Fèlix Peig. Durant la sessió es va aprovar la cessió del terreny del col·legi al Poble Andorrà, que estaria representat pel Patronat Rector, que es va constituir el mateix dia, tal i com queda reflectit a l’acta de la sessió del Consell General del 30 de juliol, de la qual us presentem un fragment i que podreu trobar al llibre d’actes número 4 del Consell General, amb referència ASCG L-4.
Les finalitats del centre eren, segons va definir el Síndic General, “que el Col·legi Sant Ermengol, inspirant-se en la sàvia Màxima 27 del Manual Digest, contribuirà positivament a inculcar en la joventut andorrana les més pures essències de les nostres tradicions, de la nostra cultura i dels nostres sentiments religiosos i patriòtics” .

La construcció es va iniciar a la primavera de l’any 1965 i el 3 d’octubre de 1966 es van obrir les portes als primers 70 alumnes, que estaven repartits en tres grups: preparatòria, ingrés i primer de batxillerat; quatre dels alumnes eren interns i la resta mig pensionistes i externs. El Col·legi Sant Ermengol es va inaugurar el 17 d’octubre de 1966.

Maig 2015

Autor: Desconegut

Data: 1900-1910

Fons: Fons Glanet - FGLA 

Referència: FGLA_4616

“... i s’arriba a la vila de Sant Julià de Lòria, que és la primera de la Vall, la qual està ficada entre grans muntanyes. Per entrar-hi hi ha la seva porta, tot i que és mesquina, defensada amb les seves ballesteres, i ella mateixa serveix per tancar el pont de fusta que dóna pas des de la vila a la part occidental del riu.” (ZAMORA, Francisco de. Diari de viatge, Andorra, 1788. Col·lecció: L’Andorra dels viatger, vol. 2. Els ibèrics. Edició: Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Ambaixada del Regne d’Espanya al Principat d’Andorra. 2004).

“Des de la frontera espanyola s’arribava a Sant Julià de Lòria després de deixar a l’esquerra la palanca de fusta que, damunt el riu Valira, permetia la pujada a Fontaneda. Un portal mig enrunat de pedres indicava que s’entrava en el nucli del poble. Sabem, pel que ens deixà escrit Mn. Cinto Verdaguer, que fins a mitjans del XIX aquest arc quedava tancat a les nits per a impedir el pas pel camí ral. “ (Comú de Sant Julià de Lòria. Laurèdia fa cent anys. 2003).

Març 2015

Data: 1674

Fons: Arxiu de les Set Claus

Referència: ANA/ASC L-35 i ANA/ASC L-36

Dels dos llibres de privilegis conservats a l’Arxiu, el document que us presentem és un fragment del “Llibre de privilegis de les Valls d'Andorra” de l’any 1674 (ASC, L-35).

Els privilegis són documents on consta la concessió d’un benefici polític, econòmic o social, és a dir, d’una disposició d'excepció, concedida per una autoritat sobirana a una població o territori. La confirmació dels privilegis per part dels consenyors contribueix de forma decisiva al manteniment de la situació jurisdiccional i socioeconòmica de les valls d’Andorra (Bascompte Grau, Domènec / Diplomatari de la Vall d´Andorra : segle XVII . -- Andorra : Govern. Ministeri de Cultura. Arxiu Històric Nacional, , 1997 429 p., làm. ; 24 cm.).

Els consenyors de les valls d’Andorra van concedir i confirmar privilegis de caràcter jurídic, fiscal, comercial i educatiu. Aquest llibre de privilegis recull els principals privilegis atorgats pels reis d’Aragó i els bisbes d’Urgell als habitants de les Valls; va ser redactat pel notari Isidre Soler, de Bellver de Cerdanya. Existeix un altre llibre de privilegis del mateix any redactat pel notari i documentalista Lauriol de Tarascó que recull els principals privilegis atorgats als habitants de les valls pels comtes de Foix (Bascompte Grau, Domènec / Diplomatari de la Vall d´Andorra : segle XVII . -- Andorra : Govern. Ministeri de Cultura. Arxiu Històric Nacional, , 1997 429 p., làm. ; 24 cm.).

El llibre que us presentem, escrit en català i llatí, consta de dos parts, la primera es titula "Llibre de transumptos ÿ notas dels privilegis, franquesas, immunitats, exemtions, ÿ altres actes de la universitat de la vall de Andorra, esent per lo magnifich Consell elegits, los honorables Guillem Arenÿ notari Joan Antoni Torres, Joan Antoni Rossell ÿ Antoni Pol Mÿavila (...) comensat als sinch del mes de abril del anÿ de la nativitat de Christo nostre redemptor 1674". Aquesta primera part acaba amb un índex dels privilegis recollits en el llibre.

La segona part del llibre és el "Llibre de nota dels privilegis".

El llibre està en suport paper; conserva l’enquadernació original, amb cobertes en pergamí. Les mides del llibre tancat són 34,5 x 26,5 x 5 cm i consta de 164 folis.

Per facilitar la seva consulta, el llibre va ser digitalitzat l’any 2013; aquí us presentem les còpies de la coberta i de les dos primeres pàgines, a l’Arxiu Nacional teniu a la vostra disposició el llibre complet.

Abril 2015