“La peça del mes”

Peça musical: “La Marquise voyage”. Paul Misraki, interpretada per Ray Ventura et Ses Collégiens. Pathé.
Lloc / Data: França, 1937

“Tout va trés bien Madame la Marquise”. Amb aquesta cançó humorística, emesa des de Ràdio Andorra, els refugiats de la Segona Guerra Mundial feien saber als seus familiars que havien arribat, una mena d’SMS o WhatsApp que diu “Hem arribat. Tot bé”.

Paul Misraki, músic francès d’origen turc, va destacar per compondre a més a més bandes sonores per a Alphaville de Jean-Luc Godard o per a Mr. Arkadin d’Orson Welles. Al fons de l’antiga Ràdio Andorra hi ha tres versions de la cançó; aquí presentem “La marquise voyage”, interpretada per Ray Ventura et Ses Collégiens, en una versió publicada per Pathé el 1937 i que va ser censurada per l’origen jueu del seu intèrpret.

Novembre 2016

Autor: Josep Lluís Molné Salines
Data: 1900-1921
Fons: ACCR
Referència: 0216
Original: Placa de vidre seca de gelatina 13x18 cm

Xollar, esquilar, fer tosa o tondre. És a dir, tallar arran la llana a una ovella.

A la muntanya, la xolla s’inicia a principis de juny i s’allarga fins als volts de Sant Joan o de Sant Pere. És una de les feines més importants de la vida del pastor durant la primavera. La feina de xollador era un ofici rude, per això es diu que l’home familiaritzava amb el bestiar i els posava noms.

A molt pobles hi havia les anomenades colles de xolladors, que anaven a esquilar les ovelles dels ramaders amb qui ho havien acordat.

Cada grup tenia: un cap de colla, dos o tres peçoladors, que eren els que aguantaven el bestiar, i la resta eren els esquiladors. Hi havia també un jove vailet que feia d’aprenent. Finalment, l’ensacador era qui plegava la llana i la posava dins d’un sac.

Cada esquilador portava les seves pròpies tisores i la seva pedra d’esmolar.

Juliol 2016

____________________________

Referències:

Costa Savoia, Ernest (1987). Viatges amb els pastors transhumants. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Editorial Montblanc Martin.

Canturri Montanya, Pere (2014). L’Andorra de Pere Canturri. Andorra la Vella: Editorial Andorra.

Violant Simorra, Ramon (1986). El Pirineo español. Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece, vol II. Barcelona: Editorial Alta Fulla.

1945/08
Mapa de la Xarxa telefònica nacional de les Valls d’Andorra a escala 1/50.000
Autor: no identificat
Idioma: francès
Mides: 644 x 794 mm
Ref.: RA/2.1.2.1_5.2, s. n.

A partir de 1904, donant només servei telefònic des de determinades cases pairals distribuïdes pel territori andorrà, despunta la Xarxa telefònica d’Andorra.

El 3 d’abril de 1939, el Consell General aprova el Reglament de Telèfons, modificat el 30 d’agost de 1951 i publicat el 8 d’octubre de 1951, en el qual es desenvolupen les funcions de la Junta de Telèfons, creada el 5 de febrer de 1936 i formada pel subsíndic i els sis consellers majors.

El 12 d’agost de 1942, el Consell General i Ràdio Andorra signen un contracte, d’una durada de 30 anys, pel qual “Ràdio Andorra queda encarregada del manteniment i conservació de la xarxa telefònica del Consell General”.

A banda de la identificació de les vies de comunicació ─camins i carreteres─, hi podem ubicar les diferents línies telefòniques: les públiques ─explotades, en construcció o projectades─ així com les privades i les administratives. Com a elements curiosos, cal destacar el nombre (17) i la situació de les cabines públiques, així com el nombre d’abonats (25) distribuïts per les diverses parròquies, o també la situació dels centres de seguretat nacional, el centre de nit (nunci), el síndic (SJL), el cap de policia, etc.

Agost 2016

JFontbernat: Diada Meritxell / 1968

{mp3}PecaMes_Set2016_JFontbernat{/mp3}

Referència: Sud Ràdio. Ràdio Les Valls - SRV-42

La peça d’aquest mes és la introducció i sortida del programa Glossari andorrà, que retransmetia Josep Fontbernat des de Sud Ràdio. Concretament, es tracta del programa de la Diada de Meritxell del 1968 perquè setembre és el mes de Meritxell, la patrona del Principat d’Andorra.

Setembre 2016

La Fira de bestiar de Canillo, esdeveniment comercial perdut durant els anys 60 i recuperat recentment, s’ha convertit en una festa al voltant de la tradició ramadera.

Es tracta d’una fira ramadera i artesanal que ha mantingut bona part del format i de la data originals de la tradicional Fira de Canillo. Té lloc des de primera hora del matí del diumenge més proper al 16 d’octubre al poble de Canillo.

És una mostra on els ramaders porten alguns dels millors exemplars, que s’exhibeixen en un recinte amb la finalitat d’apropar l’activitat ramadera al poble.

L’any 2010 es va declarar Festa d’interès cultural i va ser inclosa a l’Inventari general del patrimoni cultural com a bé immaterial. Es pot consultar aquest inventari a aquest enllaç.

Podeu trobar informació ampliada i un audiovisual etnogràfic en el marc del projecte ‘Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada’ de l’Arxiu d’Etnografia d’Andorra, fent clic a aquest enllaç.

Octubre 2016

El document que us presentem és una còpia del Decret de Napoleó I fet a París el 27 de març del 1806 que retorna a Andorra els seus privilegis, accepta el pagament de la quèstia, i estableix que les exportacions es regeixin pel Decret de 1767.

Entre el 1793 i el 1806 es van trencar els lligams entre França i Andorra atès que, a la mort de Lluís XVI, les autoritats revolucionàries de França no van voler acceptar el tribut anual perquè el consideraven una reminiscència feudal, i les franquícies i els privilegis econòmics d’Andorra van quedar anul·lats. La situació es va normalitzar amb la signatura d’aquest Decret imperial, pel qual França assumeix de nou les relacions de cosobirania amb Andorra, les d’administració de justícia i les comercials amb la ratificació del Decret de 1767¹.

Aquest document prové de l’Arxiu de les Set Claus i té la referència ASC 2500. Escrit en francès, el podeu consultar en suport digital a l’Arxiu Nacional d’Andorra.

Març 2016

____________________________

¹ Susanna Vela (coordinadora); Ernest Belenguer (director). Història d’Andorra: De la prehistòria a l’edat contemporània. Barcelona: Edicions 62, novembre 2005 446 p.; il; fot.;  24 cm.

Buyreu Juan, Jordi. Diplomatari de la Vall d’Andorra: segle XVIII. Andorra: Govern. Ministeri de Cultura. Arxiu Històric Nacional, 2012. 323 p., il.; 24 cm.

López Montanya, Esteve; Peruga Guerrero, Joan. Diplomatari de la Vall d’Andorra: segle XIX. Andorra: Govern. Ministeri d’Afers Socials i Cultura. Arxiu Històric Nacional, 1994. 416 p., 19 p. de làm.; 24 cm.

Per segona vegada durant aquest any, en la secció de la peça del mes publiquem un dels documents recollits en el Còdex Miscel·lani. Amb motiu de la diada de Sant Jordi hem escollit un text literari, el Tristany en prosa, conegut també com a Tristany i Isolda. Es tracta d’un fragment d’aquest text, que publiquem íntegrament, i que es pot consultar en suport digital a l’Arxiu Nacional d’Andorra juntament amb la resta de textos que formen part del Còdex.

Aquest fragment ha despertat l’interès d’estudiosos de la literatura, com per exemple Lourdes Soriano Robles, Luzdivina Cuesta Torre i Enrique Andrés Ros Domingo. La publicació d’aquest últim es pot trobar a la Biblioteca Nacional d’Andorra i a la nostra biblioteca auxiliar.

Un còdex és un llibre antic, manuscrit, consistent en una sèrie de fulls disposats en l'ordre de lectura, plegats en dos, reunits en quaderns cosits i protegits amb tapes; diferent, per tant, d’un rotlle de papir o pergamí. Aquest terme es refereix principalment als llibres anteriors al s. XVI.

Recordem de l’anterior publicació a la peça del mes de gener que el Còdex miscel·lani és un volum factici format per còpies de documents i de fragments de llibres enquadernats junts d’orígens diversos i de continguts força heterogenis, datats entre els segles XIII i XV, la compilació dels quals podria haver estat portada a terme pel notari Miquel Ribot d’Aixirivall a finals del s. XV. Consta de 153 folis amb una enquadernació moderna en pergamí i dos tires de cuir per tancar el volum.

Entre aquests documents trobem un fragment de la traducció catalana del Tristany en prosa; és el document 15è que podem trobar en aquest llibre i es troba entre les pàgines 31r i 34v. Està escrit en doble columna amb lletra cursiva de la segona meitat del s. XIV i té les caplletres en color vermell. A la part inferior del foli 32r es pot trobar una anotació, realitzada probablement al s. XVI.

Transcripció d’un dels paràgrafs:

Tristany se leva en peu e dix: be ésveritatsenyor que yo so fill de rey, mas yo pas no vinguí en vostreterra per tolra a vos vostraregna e per çòus fas yo moltesgràcies del do que em per ferits e tenitsvostra corona que yo no la usvull que vos sotsencaraeviu, loatnesia.

Abril 2016

____________________________

¹ Ros Domingo, Enrique Andrés. Arthurischeliteratur der romania: Die iberoromanischenfassungen des tristanromans und ihrebeziehungenzu den französischen und italienischenversionen. -- Bern: Peter Lang AG, 2001 517 p.: facs.; 22 cm -- Perspectivas hispánicas – p. 59. Das fragment von Andorra [Tristany e Isolda].

² http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm (consulta: 16/03/2016)

Santanach Suñol, Joan. “El CòdexMiscel·lani de l'Arxiu de les Set Claus”. A: Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pàg. 417-462; il.; 25 cm.

El Crucifix dels àngels és una litografia del segle XVIII comprada a la casa de D. Molas, comerciant del carrer de la Poma de Tolosa. És una adaptació abreujada en francès del Vexilla Regis prodeunt, himne llatí creat pel poeta cristià Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers, que va ser cantat per primer cop el 19 de novembre del 569 amb motiu del trasllat d’una relíquia de la Santa Creu de Tours al monestir de la Santa Creu de Poitiers. Durant la guerra de la Vendée, el Vexilla Regis fou triat com a himne de l’armada catòlica i reial, que el cantava abans de les batalles.

El dibuix del Crucifix dels àngels és el Sant Crist a la creu, envoltat de quatre àngels que recullen la sang de Crist en un calze i, com a rerefons, un arbre a la part esquerra i la ciutat de Jerusalem a la dreta. Al peu de la creu hi ha un crani. És una al·legoria de la vida i la mort.

La parròquia de Canillo és devota de la Santa Creu, com ho mostra l’existència d’una capella sota la seva advocació. Al Comú de Canillo aquest document es coneix com a Crucifix dels àngels, tal com s’intitula el mateix document, i en l’acte de presa de possessió dels càrrecs públics del Comú se n’utilitza una còpia.

Presa de jurament com a conseller de comú de Miquel Naudí Casal, l’any 1980.

La restauració del goig:

L’estiu de 1998, amb motiu de l’estat en què es trobava, negre del fum dels quinqués que s’empraven al seu voltant, es va portar a l’Arxiu Nacional per restaurar-lo.

El goig estava emmarcat i encolat sobre fusta, i el continu contacte amb els llums d’oli, a part de donar-hi aquest aspecte tan fosc, va provocar que es deshidratés, i, per consegüent, que es clivellés i perdés el suport.

El procés de restauració va consistir a separar el goig del marc i sotmetre la peça a una neteja humida per aconseguir diluir la gruixuda capa negra de fum. Es va fer una reintegració mecànica perquè la peça presentava grans pèrdues de suport.

Posteriorment es va procedir a una laminació amb tissú de sis grams i a una desacidificació perquè el contacte amb la base de fusta li havia proporcionat, per migració, un PH molt àcid, gens convenient per a la seva futura conservació.

Finalment, com que la pèrdua de suport es localitzava en una zona molt visible, al centre de la peça, es va procedir al retoc gràfic i cromàtic amb pintures al tremp i guaix.

La transcripció del document:

Cantique spirituel, de Vexilla Regis: Sur l’air de l’eglise, ou Lucis Creator, ou sur l’air à la venue de noël.

Nous vous honorons sacre pio auguste étendart de la croix Jesus notre livine poux, entre vos bras mourit pour nous.

La lance qui perça [votre] coeur en ouvrir l’entrée au pecheur d’en pour faire un beau [...].

Il est coupé le sang de l’eau, [Sainte] Croix par vous accomplitce que David avoit predit, annonçant au monde autrefois qu’un Dieu regneroit par les bois.

Arbre [charmant] et glorieux, [exprimé] d’un sang precieux, choisi par un hereux destin pour porter un Dieu dans son sein.

Bois hereux ou pendit le prix qui nous accuit le paradís.

Par son [...] brise nos fers [depot] aller les enfers.

Oh croix!, seul espoir des cretiens, source fecondé de tous biens, donnez au jour de vos honneur spaix aux justes, grace au pecheurs.

Oh Trinité!,fait d’un seul Dieu, qu’on vous glorifit en tout [...] pour nous rendre à jamais hereux par la croix entrez nous aux cieux.

Maig 2016

Andorra.
Autor: Joan Castanyer.
Original: 16 mm; B/N; VO anglès
Fons ANA/CMS_2557

Mentre era a París, l’any 1948 Jean Castanier (el creador de Laya films, la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya) va dirigir la pel·lícula Andorra. En poc més de 10 minuts i en anglès, s’explica com a 400 milles de París hi ha un petit estat semiindependent de la mida de Road Island, sense impostos ni exèrcit. A Andorra, diu, cadascú és amo de la casa que es fa i la gent que hi habita és d’origen obscur perquè durant segles Andorra va ser refugi de tot tipus de fugitius. Amb més deteniment que a les altres poblacions i parròquies es relata amb certa exclamació el fenomen comercial del Pas de la Casa, que aquí us presentem.

Juny 2016

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2016 Any Llull en commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull, i amb l’objectiu de divulgar la seva vida i obra.

L’Arxiu Nacional d’Andorra se suma a aquesta celebració amb la publicació en aquesta secció d’una petita mostra de la Doctrina pueril, que prové del fragment d’aquesta obra recollit en el Còdex miscel·lani, que es conserva a l’Arxiu Nacional i que és accessible a tothom en suport digital.

El Còdex miscel·lani és un volum factici format per còpies de documents i de fragments de llibres enquadernats junts d’orígens diversos, datats entre els segles XIII i XV. Consta de 153 folis, majoritàriament en paper, amb enquadernació moderna en pergamí, amb ornamentacions de pell al llom i dos tires de cuir per tancar el volum.

Els documents que el componen són força heterogenis: s’hi poden trobar documents jurídics i legals referents a les Valls d’Andorra, com privilegis, reclamacions, concòrdies, etc.; també textos científics i mèdics; alguns textos de contingut espiritual i textos literaris. No està clar el moment en què es va constituir un volum amb aquest conjunt de documents; s’ha apuntat que podria haver estat a finals del segle XVII, quan el Consell General va iniciar una política de recollida, transcripció i conservació dels privilegis atorgats anteriorment pels consenyors, tot i que sembla que la reagrupació de documents podria ser bastant anterior, de finals del segle XV, i que aquesta compilació podria haver estat portada a terme pel notari Miquel Ribot d’Aixirivall.

Entre aquests documents hi trobem una versió incompleta de la Doctrina pueril de Ramon Llull; es tracta d’un text de contingut catequètic i doctrinal escrit a Mallorca entre els anys 1274 i 1276, que el beat va dedicar al seu fill i que té l’objectiu de presentar la doctrina bàsica de la fe cristiana a un públic laic.

Els temes del catecisme són: els 14 articles de la fe, els 10 manaments, els 7 sagraments, els 7 dons de l’Esperit Sant, les 8 benaurances, els 7 goigs de la Mare de Déu, les 7 virtuts i els 7 vicis. Els apèndixs contenen informació sobre les 3 religions (i els pagans), les 7 arts liberals del trivi (gramàtica, dialèctica i retòrica) i del quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia), les ciències de les universitats medievals (teologia, dret i medicina) i una bona dosi de coneixements introductoris a l’aristotelisme .

El fragment de la Doctrina pueril és el 16è document del Còdex miscel·lani, es troba entre els folis 35r i 68v. És un text amb l’escriptura a dues columnes, en lletra cursiva del segle XIV. Les caplletres són alternadament vermelles i morades i les rúbriques són majoritàriament en vermell. També hi ha anotacions marginals, la majoria de les quals es poden atribuir al notari Miquel Ribot.

Gener 2016

_______________________

¹ Qui és Ramon Llull? Centre de Documentació Ramon Llull – Doctrina Pueril - http://quisestlullus.narpan.net/76_doct.html - consulta: 22/12/2015

La Doctrina pueril de Ramon Llull: aproximación a la religión desde un punto de vista histórico -
http://www.iemed.org/observatori/arees-danalisi/documents/qm/qm16/la-doctrina-pueril-de-ramon-llull-aproximacion-a-la-religion-desde-un-punto-de-vista-historico - consulta 22/12/2015

SANTANACH SUÑOL, Joan. “El Còdex Miscel·lani de l'Arxiu de les Set Claus”. Article extret de Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pàg. 417-462; il.; 25 cm.

Fèlix Peig, sabadellenc, arriba a Andorra el 1952 en un moment en què no hi havia cap fotògraf d’estudi professional. Decididament, comença a formar-se i a finals del 1954 obre el seu primer estudi.

La seva integració al Principat fou ràpida i el 1961 funda l’Agrupació Fotogràfica d’Andorra amb altres fotògrafs del país.

Aquest és només l’inici de la vida del Fèlix Peig fotògraf a Andorra. Milers i milers d’instantànies, deixant a banda el seu vessant cinematogràfica, recollides en el fons més voluminós reunit per un sol fotògraf que l’Arxiu Nacional d’Andorra conserva actualment, són la mostra de tot el que vingué després.

Félix Peig fotografia tots els esdeveniments d’interès per al país, entre els quals hi ha, cada mes de febrer, la festa del Carnestoltes.

A partir de la dècada dels quaranta el Carnaval al Principat passà de durar una quinzena de dies a tenir una durada de només tres. Tradicionalment, el dilluns de Carnaval es feia el robatori de les olles, el dimarts els emmascarats i, el dimecres, la crema del Carnestoltes. Arran de la prohibició de la celebració del dimecres de Carnaval per part dels capellans destinats a Andorra sota el règim franquista, les celebracions principals es van desplaçar al dilluns de carnaval (Julián Adán, Eva. Hereus i Cabalers. Andorra la Vella: Solber, 1997).

El document d’aquest mes de febrer són dos fotografies preses els primers anys de la vida andorrana de Peig. Imatges relatives a la festa de la disbauxa per excel·lència. La primera mostra els moments previs de penjar el rei Carnestoltes l’any 1957, i la segona, una de les carrosses de la rua de l’any 1960.

Febrer 2016