Jean Ribière

El fons Jean Ribière

Els anys que va fer de fotoreporter, Jean Ribière, va realitzar 120.000 negatius. Dins d’aquesta quantitat d’imatges hi podem trobar diversos reportatges que van realitzar ell i la seva dona, Micheline Ribière, sobre Andorra; dues visites oficials de representants francesos i tres reportatges:

• L’Andorre, hier encore medievale, nous ofre aujourd’hui son noveau visage. Andorra, ahir encara medieval, ens ofereix avui la seva nova cara
• Notre Dame de Meritxell, mini Lourdes en Andorra. Nostra Senyora de Meritxell, mini-Lourdes a Andorra
• L’Andorre se tourne resolument vers le tourisme et multiplie ses voies d’acces, mais le tunnel et l’heliport ne son per demain. Andorra fa un gir cap al turisme i multiplica les seves vies d’accés, però el túnel i l’heliport no són per demà

Aquest volum de feina es va traduir amb la realització de 434 negatius de diferents formats (des del negatiu de 35 mm fins a les plaques de 9x12 cm, passant pel format mitjà), tots en blanc i negre.

El 26 de gener de l’any 1998 el Govern d’Andorra compra els drets d’ús i econòmics d’aquests fons per un període de 20 anys.

S’ha dut a terme una tasca d’adequació dels negatius originals així com el seu duplicat per a la consulta i la seva classificació i descripció

És en aquest moment quan el fons Jean Ribière és presentat en el marc de la nostra pàgina web d’exposicions, on podem difondre aquests petits fons fotogràfics.

Jean Ribière i la transformació del país

Amb el fons fotogràfic Jean Ribière ens trobem davant d’un fons amb característiques fotogràfiques, no tècniques, semblants a les del fons del fotògraf alemany Werner Lengeman. Els dos fotògrafs son fotoreporters i això queda palès a l’hora de realitzar les seves imatges.

Una de les característiques dels reportatges fets a Andorra pel dos fotògrafs és que hi podem veure clarament l’Andorra de la transició d’una societat de muntanya i rural a una societat que es dirigeix cap al turisme com a principal mitjà econòmic.

L’afluència turística d’aquests anys manté un equilibri entre les dues fronteres amb una tendència clara al creixement durant aquesta dècada, en què els seus valors es multipliquen per tres: l’any 1963 entren 1.407.169 turistes i l’any 1973 se superen els quatre milions. La repercussió sobre el sector hoteler es deixa sentir amb la construcció de 88 hotels entre el 1963 i el 1973.

Durant aquesta dècada la xarxa viària també estén el seu radi d’acció i l’any 1969 arriba als 200 quilòmetres d’extensió, la major part enquitranats. En una anàlisi retrospectiva, observem avui que aquesta xarxa marcarà posteriorment les directrius del creixement urbanístic del país.

Jean Ribière va néixer a Niart (França) el 9 de febrer del 1922 i va morir l’any 1989.

L’any 1940 comença la seva feina de fotoreporter al diari L’Indépendant, edició dels Pirineus Orientals.

L’any 1944, juntament amb la periodista Micheline Vialle, que després serà la seva dona, crea la seva pròpia agència de premsa. Durant aquest període concentra la seva feina amb la França ocupada i el seu posterior alliberament.

Jean Ribière fa diversos viatges a Andorra. Els primers són clarament sota el punt de vista de fotoreporter. Cobreix dues visites oficials: el dia 24 de juny del 1941, Ribière visita per primer cop Andorra, durant la visita oficial del prefecte dels Pirineus Orientals, Raymond Belot i el 16 de juliol de 1952 cobreix la visita oficial que el delegat permanent francès, Maurice Justin, va fer a Andorra. Aquest no serà el seu darrer viatge fotogràfic al nostre país.

Durant els anys 1960 i 1970, Jean Ribière i la seva dona tornen a Andorra, per realitzar diferents reportatges.

L’any 1962 Ribière és un fotògraf reconegut i és justament a Andorra on és premiat (durant un concurs internacional) amb una medalla d’or i amb un premi especial del jurat.

Durant els anys 70 el matrimoni Ribière fa un gir a la seva agència i l’orienten més al món editorial. Es dediquen a realitzar reportatges costumistes de França i de diversos països d’Europa, i Andorra va ser parada obligatòria.

Durant la seva carrera professional, Jean Ribière es un dels principals defensors, a França, dels drets d’autor i la propietat intel·lectual, al costat de fotògrafs de gran renom com Robert Doisneau.

Amb la seva mort, la seva filla Hélène Tabes passa a gestionar tot el seu llegat fotogràfic, format per 120.000 negatius.

Informació extreta de la web oficial http://www.photos-ribiere.com/ (a data de 3 de març de 2009)

El règim d’accés i ús del fons fotogràfic Jean Ribière ha canviat. Els usuaris podran consultar les imatges a la base de dades de l’Arxiu Nacional a les seves instal·lacions.

En cas de voler reproducció de les imatges, els interessats han de posar-se en contacte amb la Sra. Hélène Tabes la qual gestiona aquest fons fotogràfic.

• A/e: helene.tabes@yahoo.fr
• Web: www.photos-ribiere.com