Werner Lengeman: una visió sobre Andorra

Acabada la Segona Guerra Mundial Andorra inicia una fase de ràpid desenvolupament econòmic, basat en l’activitat comercial i turística. Es van substituint les formes de vida tradicionals per d’altres més urbanes. L’activitat turística va esdevenir la principal font d’ingressos del país. El pes que va anar adquirint el turisme va propiciar la creació del Sindicat d’Iniciativa (1951), primera organització turística del país, de la Unió Hotelera d’Andorra (1961) i del Registre de Comerç i Indústria (1962).

A partir de 1955, assistim a un procés d’explosió demogràfica, durant la dècada de 1955 a 1965 es passa de sis mil habitants a tretze mil sis-cents.

La funció financera d’Andorra i el turisme d’hivern es consoliden a la dècada dels cinquanta. El 1957 es va inaugurar el primer gran teleesquí del país, entre el Pas de la Casa i el port d’Envalira (2 Km), i es va atorgar una concessió a una empresa per mantenir obert el port d’Envalira durant l’hivern. L’any 1964 s’obriria l’estació d’esquí de Soldeu.

En l’àmbit polític, Andorra lluita per la seva independència política i institucional tant a nivell intern (“la guerra de les ràdios”) com extern (UNESCO).

En l’àmbit de l’educació i la cultura són moltes les iniciatives que es porten a terme: les editorials imprimeixen llibres en català, es celebren els Cursos internacionals d’extensió cultural i el 1962 el Consell General fixa l’obligatorietat de l’escolaritat fins als setze anys i acorda la construcció i el finançament d’un edifici escolar a totes les parròquies.

El frenesí associatiu dels habitants d’Andorra és una de les expressions més emblemàtiques d’aquesta época: Cine Club andorrà, Club Pirinenc, Federació Andorrana d’Escacs, la Unió Proturisme d’Escaldes, el Rugbi Club d’Andorra, Automòbil Club d’Andorra, etc.

A més de les fires i de les festes majors, la vida social de l’època estarà marcada per la representació del Pessebre Vivent d’Engordany, el Carnaval, les corals de caramelles, les processons de Corpus, organització de ral·lis, ...

Amb tot ... els elements que donaven la pauta de l’Andorra que s’estava bastint i que Lengeman va saber copsar amb la seva càmera

Per a més informació:

• Lluelles, M.J, et al. (2004): El segle XX: la modernització d’Andorra. Andorra: Pagès editors.
• Mateu Pi, M. (2005): «L’evolució política del 1945 al 1993», a Història d’Andorra. De la prehistòria a l’edat contemporània. Barcelona: Ed. 62, p. 333-370