de la llengua catalana
Descobreix tot allò relacionat amb de la llengua catalana visitant el portal del Govern d'Andorra. Tots els serveis i informació detallada.
El monòlit de la Ruta de la llengua catalana a Encamp
El monòlit de la Ruta de la llengua catalana a Encamp, inaugurat el 25 de novembre del 2021, simbolitza el català com a llengua pròpia, nacional i oficial d’Andorra. Forma part d’un recorregut per la parròquia i el país amb diversos punts d’interès lingüístic i cultural.
La Ruta inclou altres indrets situats als diversos territoris de parla catalana, on hi ha o es preveu instal·lar altres monòlits referents a moments o conceptes clau per a la llengua.
Encamp i el Pas de la Casa
A Encamp, parròquia situada al bell mig d’Andorra, tenim els nuclis d’Encamp i el Pas de la Casa com a parades imprescindibles.
Comencem pel nucli d’Encamp. Al número 13 de l’avinguda François Mitterrand, molt a prop de l’edifici del Comú, tenim l’Hotel Rosaleda, obra representativa de l’arquitectura del granit de l’arquitecte noucentista Adolf Florensa. Aquest edifici va ser declarat bé d’interès cultural i actualment és la seu del Ministeri de Cultura, del qual depenen el Departament de Política Lingüística, situat al primer pis; el Departament de Promoció Cultural, al segon, i el Departament de Patrimoni Cultural, al tercer. El Departament de Política Lingüística del Govern s’encarrega de fomentar l’ús del català, promoure’n l’ensenyament i regular-ne els certificats oficials, informar la ciutadania d’Andorra sobre els drets i deures lingüístics i la legislació lingüística en general, corregir els textos del Govern, assessorar la població mitjançant un servei públic d’atenció de consultes i correcció de textos curts, i fer estudis sociolingüístics per detectar les necessitats de foment de la llengua oficial en diversos àmbits, entre altres funcions. A la planta baixa de l’edifici trobem la Biblioteca Nacional, que vetlla per la conservació del patrimoni bibliogràfic andorrà, entre altres funcions.
Just al davant, a l’altra banda del carrer, el monòlit de la Ruta de la llengua catalana ens recorda el caràcter de llengua pròpia, nacional i oficial del català. Al punt de llibre de l’escultura també s’hi pot llegir un fragment referent a la llengua del discurs d’Òscar Ribas a l’Assemblea de les Nacions Unides l’any 1993.
L’estil del Rosaleda es contraposa amb la modernitat arquitectònica del Comú d’Encamp, situat just al davant, a la plaça dels Arínsols. L’edifici del Comú és obra de l’arquitecte Roberto Suso Vergara amb la col·laboració de Joan García-Borés i Jaume Viaplana, que van ser els primers a emprar la tècnica del mur cortina a Andorra.
Si pugem una mica més amunt per l’avinguda trobem, a l’esquerra, el trencall cap al poble de les Bons, on podem visitar el conjunt històric medieval i especialment la petita església de Sant Romà de les Bons, del segle XII. En aquest punt volem retre homenatge a l’escriptor andorrà Rossend Marsol Clua, Sícoris (1922-2006), que també va ser activista cultural, periodista i “advocat dels pobres”, com en deien afectuosament. Us recomanem especialment el seu poema dedicat a l’església que acabem d’esmentar:
Sant Romà de les Bons
Al cim d’un penyal
d’arestes punxents,
que enlairen ses crestes
tot mirant els cels...
Voltat de muntanyes
d’altives arestes,
que sembla que us guardin
de mals i recels.
Per sota el Valira
—aigua cantadora—
que canta i recanta
sa eterna cançó,
us mormola sens treva,
amb veu sens paraules...
Bonica capella,
preciosa, Senyor!
I passen els dies
i corren els mesos
i volen les llunes
i marxen els anys...
I els homes es moren
de la vida presos...
Vénen alegries
entremig dels planys.
La vida... com el riu Valira,
corre, salta i vola
cercant tomba o mar,
mes l’aigua que ruixa
i mai no s’escola,
—Sant Romà! —mormola—
Sou eternitat...
Sou eternitat...
Sou eternitat...!
Per arribar al Pas de la Casa, nucli de població que forma part d’Encamp, hem de continuar carretera amunt, travessar la parròquia de Canillo en direcció a França i continuar pujant pel túnel d’Envalira (amb peatge) o pel port d’Envalira. Aquí us recomanem la lectura d’un altra composició de Sícoris:
Port d’Envalira
La França i l’Andorra
ferma germanor, es miren i es besen
fent un ball rodó...
Muntanyes germanes
es donen les mans,
ballant les sardanes
fetes per gegants...
Amunt, com les àligues!
Amunt, el cor crida...
Ja som a la cima
del Port d’Envalira!
Tot i que ja toca geogràficament a França i això es nota en el caràcter i el tipus de turisme que rep, el Pas de la Casa és part imprescindible de la parròquia d’Encamp, com comentem més amunt, i és un dels focus comercials i de serveis més importants del Principat d’Andorra. Hi podeu passejar i comprar per carrers plens de botigues i supermercats. També podeu visitar les seves pistes d’esquí, de superfícies esquiables molt extenses i concorregudes tant pels mateixos andorrans com per visitants d’arreu del món, o pujar als seus cims i llacs a l’estiu, quan el paisatge canvia el blanc de la neu pels tons verds i torrats de les muntanyes.
Els nuclis antics de la Mosquera i el Tremat
Tornem a Encamp i ens dirigim a la Mosquera i el Tremat, nuclis tradicionals formats per carrerons estrets i cases antigues de pedra.
Al número 2 del carrer dels Cavallers trobem el Museu Etnogràfic Casa Cristo, que us recomanem visitar per conèixer com vivia una família modesta d’Andorra a cavall dels segles XIX i XX.
La Casa Cristo es va construir al segle XIX i va estar habitada per una família de jornalers fins al 1947. L’any 1995, el Comú d’Encamp la va comprar i la va convertir en museu.
Aquesta casa ha restat intacta fins avui, i és una mostra paradigmàtica de les cases humils típiques del Principat: consta de tres plantes dividides en sales estretes i austeres, i té espais per a les eines del camp i per als animals. A més, s’hi conserven estris, mobles i indumentària originals.
Esglésies de Sant Miquel de la Mosquera i Santa Eulàlia
L’art romànic és l’estil arquitectònic més destacat del Principat d’Andorra i en trobem exemples arreu del país. A part de Sant Romà de les Bons, a la parròquia d’Encamp també hi podem veure l’església de Santa Eulàlia.
L’església de Santa Eulàlia es va construir entre els segles X-XI, encara que els segles XVII i XX s’hi van fer diverses modificacions. A la segona meitat del segle XI s’hi va afegir el campanar de torre, que actualment és el més alt d’estil romànic llombard del Principat (fa 23 metres d’altura). També conserva la porxada més antiga i l’únic comunidor original que encara es manté en peu al país. Aquesta església acull, en un edifici annex, el Museu d’Art Sacre, que exposa diversos objectes litúrgics. La trobareu al carrer Mossèn Ermengol, s/n, a Encamp.
La importància del romànic queda palesa amb la inèrcia constructiva que perdura fins ben entrat el segle XIX. L’església de Sant Miquel de la Mosquera n’és un clar exemple. Apareix documentada per primer cop l’any 1611, per això es creu que va ser construïda a les acaballes del segle XVI. Posteriorment, al segle XVIII, es va ampliar i reformar. Aquesta església, parcialment excavada a la roca, conserva un retaule d’època moderna i hi destaquen les pintures murals de Josep Oromí, del segle XIX. La trobareu a la placeta de Sant Miquel.
Altres museus d’Encamp
La història de l’electricitat a Andorra està vinculada a la parròquia d’Encamp, concretament a la central hidroelèctrica de FEDA, principal font de producció d’energia elèctrica de les Valls, situada a l’extrem sud de la parròquia. L’empresa hidroelèctrica FHASA, predecessora de FEDA, va tenir un paper fonamental en la modernització del país, ja que als anys trenta del s. XX va obtenir la concessió per
explotar els recursos hidroelèctrics a canvi de construir i reparar les carreteres principals, fets que van marcar l’inici del progrés econòmic i social d’Andorra.
A la planta baixa de la central hi ha situat el Museu de l’Electricitat (MW), que explica, d’una banda, com es genera l’electricitat i, d’altra banda, la història de l’electricitat a Andorra. L’edifici de la central, propi de l’arquitectura del granit, és un bé immoble inclòs en l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra. El trobareu a l’av. de la Bartra, s/n, d’Encamp, baixant cap a Escaldes-Engordany.
Al centre d’Encamp també hi trobem el Museu Nacional de l’Automòbil, que compta amb un dels fons automobilístics més importants d’Europa. La col·lecció està formada per una vuitantena d’automòbils i seixanta motocicletes, la majoria provinents de col·leccions privades. A part de mostrar-nos l’evolució estètica i mecànica d’aquests vehicles, el Museu també exposa objectes relacionats amb el món de l’automoció −com ara pòsters, miniatures i accessoris diversos− i ens explica l’evolució de la xarxa viària d’Andorra. El trobareu a l’av. Joan Martí, 64, d’Encamp.
