Presentació Universitat d'Estiu i Tardor d'Andorra 2023

Gràcies al treball de recerca metòdic i pacient de diverses generacions d’investigadors al llarg del segle xx, els coneixements mèdics han experimentat una evolució prodigiosa.

Ja en vam tenir constància en l’edició del 1998, La paradoxa del progrés, en què la professora Margarita Salas ens plantejava Què podem aprendre dels virus?, i més endavant, l’any 2010, quan la investigadora andorrana Magda Marquet ens anunciava l’Impacte de la biotecnologia en el món d’avui en l’edició que tractava sobre Ciència i societat. Del cosmos a l'àtom passant per la vida. Aquestes reflexions ja albiraven la transformació de la medicina que ara presenciem tant en l’àmbit de la recerca com de la seva pràctica.

Els camps de la genètica i la intel·ligència artificial, els darrers decennis, han fet un salt exponencial. Editar el genoma humà, analitzar-ne els mecanismes més profunds, processar una infinitat d’informacions biomèdiques gràcies a una capacitat computacional sense precedents i concebre robots dotats d’una precisió extrema són algunes de les tecnologies emergents més significatives.

Gràcies a l’acceleració i a la diversitat d’aquests avenços, la medicina explora possibilitats desconegudes fins ara tant per a la diagnosi com per al tractament de les malalties en tots els àmbits, des de la predisposició genètica de l’individu fins a la concepció de la millor opció d’intervenció, sigui farmacèutica o quirúrgica.

Aquesta expansió dels recursos terapèutics és especialment oportuna davant l’envelliment demogràfic de la població a escala mundial i les malalties associades que l’acompanyen (càncer, malalties degeneratives i cròniques). Aquest és el repte de futur de la medicina que es vol analitzar en aquesta edició.

La missió dels ponents que ens acompanyen en aquesta ocasió és ajudar-nos a comprendre aquests avenços en diferents àmbits d’aplicació i alhora veure els límits, no tan sols científics sinó també ètics, que convindria definir per al bé de la humanitat.

Per presentar la temàtica i guiar els debats, comptem amb la presència del Sr. Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular al Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya.

L’edició es desenvolupa en quatre sessions presencials, els dies 11, 12, 25 i 26 de setembre.

El dia 11 de setembre, el Sr. Hervé Chneiweiss, president del Comitè d’Ètica de l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica – Inserm, a París, analitza les conseqüències ètiques i socials d’aquests avenços en la conferència Medicina i tecnologies emergents: quins reptes ètics?. Es pregunta com es pot utilitzar la tecnologia al servei de la dignitat humana, com es pot evitar que aquestes tècniques s’usin de manera perniciosa i com es pot garantir que es gestionin de manera justa per a l’individu i la societat.

El dia 12 de setembre, en la conferència Quina és la causa de les malalties?, la Sra. María A. Blasco, directora científica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques a Madrid, fa una reflexió sobre els avenços en el coneixement molecular del procés d’envelliment i descriu la seva interrelació amb les malalties degeneratives, com ara el càncer, que estan en augment constant.

La sessió del dia 25 de setembre, a càrrec del Sr. Bruno Dubois, cap del Departament de Malalties Cognitives i Conductuals de l’Hospital Salpêtrière a París, tracta de les malalties neurodegeneratives. Amb la conferència Aproximació moderna a la malaltia d’Alzheimer, evoca els progressos en curs en el coneixement de la dinàmica d’aquesta malaltia i les perspectives de tractament actuals.

El dia 26 de setembre, la Sra. Carme Torras, professora d’investigació a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) a Barcelona, on dirigeix un grup de recerca en robòtica assistencial, presenta la conferència Desplegament ètic de la robòtica assistencial per a un envelliment saludable i sostenible. Evoca el potencial de la intel·ligència artificial i de la robòtica social així com els reptes científics i ètics que suposen.

Per recollir els fruits d’aquestes aportacions, el moderador presenta en les conclusions les qüestions clau de l’evolució de la medicina que convé tenir presents per optimitzar la recerca i alhora mantenir en el futur la seva essència humanista.

Conferències

La Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra és un cicle de conferències gratuït que té lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Les sessions són presencials. Hi ha servei d’interpretació simultània al català.

Feu la inscripció, i podreu rebre informació sobre la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra.