Medicina i tecnologies emergents: quins reptes ètics?
Sessió
Dilluns 11 de setembre - Centre de Congressos d'Andorra la Vella
Resum
Davant els avenços biomèdics fulgurants que estan tenint lloc (tècniques de reanimació i trasplantaments d’òrgans, reproducció assistida, genètica, edició del genoma, vacunes d’ARN, cèl·lules mare, neurotecnologies, intel·ligència artificial aplicada a la medicina), s’ha vist la necessitat de fer una anàlisi de les conseqüències ètiques i legals, així com dels aspectes socials d’aquests avenços. Aquesta reflexió s’ha sintetitzat en el concepte de bioètica i ha portat a la creació de nombroses institucions acadèmiques i administratives. Com utilitzar la tecnologia al servei de la dignitat humana? Com garantir que aquestes tècniques siguin benèfiques i no pernicioses? Com garantir la justícia per a l’individu i la societat davant els costos i límits de les infraestructures disponibles? La crisi de la COVID-19 i el desenvolupament de les neurotecnologies serviran com a il·lustració concreta d’aquestes qüestions que ens impliquen a tots nosaltres.
Hervé Chneiweiss - Neuròleg i neurocientífic
Hervé Chneiweiss és director de recerca del CNRS i dirigeix el Centre de Neurociència París Sena (CNRS / Inserm / Universitat de la Sorbona). Els seus treballs científics analitzen principalment els mecanismes de senyalització dels astròcits, així com el seu paper en l’origen dels tumors cerebrals, per als quals ha identificat les cèl·lules mare i les bases metabòliques de la seva plasticitat, i ha obert noves vies terapèutiques.
Està implicat en bioètica. Actualment és president del Comitè d’Ètica de l’Inserm i president sortint del Comitè Internacional de Bioètica de la UNESCO. Va ser membre del Comitè Consultiu Nacional d’Ètica a França i del comitè assessor de l’Organització Mundial de la Salut sobre el desenvolupament d’estàndards globals per a la governança i la supervisió de l’edició del genoma humà, així com vicepresident de l’ONG Arrige (Associació per a la Recerca Responsable i la Innovació en Edició Genòmica), i expert en la recomanació 457 de l’OCDE sobre neurotecnologies per a la salut.
Publicacions
- L’homme réparé. París: Plon, 2012
- Notre Cerveau. París: L’Iconoclaste, 2019
Recomanem el capítol sobre ètica en les obres següents:
- Le cerveau en lumières. París: Odile Jacob 2019
- 40 ans de bioéthique en France - Le Comité consultatif national d’éthique : 1983-2023. París: Odile Jacob, 2023.
Articles
- Chneiweiss H. et al. “Fostering responsible research with genome editing technologies: a European perspective”. A: Transgenic Res. 2017; 26(5):709-713. doi: 10.1007/s11248-017-0028-z.
- Montoliu L. et al. “ARRIGE Arrives: Toward the Responsible Use of Genome Editing”. A: CRISPR J. 2018 Apr; 1(2):128-129. doi: 10.1089/crispr.2018.29012.mon.
- Dryzek J.S. et al. “Global citizen deliberation on genome editing”. A: Science. 2020 Sep 18; 369(6510):1435-1437. doi: 10.1126/science.abb5931.
Enllaços
- Comitè d’ètica Inserm
- Comitè Internacional de Bioètica de la UNESCO
- Recomanació 457 de l’OCDE sobre les neurotecnologies
- Nota de premsa de l’OMS sobre la governança de l’edició del genoma humà, 12 de juliol del 2021
- Associació per a la recerca responsable i la innovació en l’edició genòmica (Association for Responsible Research and Innovation in Genome Editing)