Presentació Universitat d'Estiu i Tardor d'Andorra 2024

Al llarg dels anys, aquest fòrum de reflexió ha analitzat alguns aspectes d’aquestes qüestions des de diverses perspectives. Destaquen les edicions dedicades a la ciència i al cosmos (2010), la reflexió sobre la tecnologia i els perills que comporta (2017) i les darreres edicions sobre el desenvolupament sostenible (2016 i 2019).

En tots aquests àmbits del coneixement, els darrers deu anys han suposat un avenç incommensurable. Per això, en aquesta edició proposem escoltar quatre investigadors que ens ajuden a relativitzar la nostra posició com a espècie en relació amb l’evolució de la vida. Les sessions són presencials i tenen lloc els dies 16, 17, 23 i 24 de setembre del 2024.

La ponència inaugural del dia 16 de setembre inicia el cicle amb el títol Claus essencials de l’evolució humana. La conferència i la moderació de l’edició van a càrrec de José María Bermúdez de Castro, paleoantropòleg, codirector de les excavacions dels jaciments de la serra d'Atapuerca (1991-2024), director del Centre Nacional d’Investigació sobre l'Evolució Humana (2004-2012), actualment membre ad honorem, covicepresident de la Fundació Atapuerca i membre de la Reial Acadèmia Espanyola (silló K).

Amb la seva recerca, el Sr. Bermúdez de Castro ens recorda la complexitat i la imbricació de la nostra evolució amb llinatges propers en el que s’ha anomenat sovint l’arbre de la vida. Partint de l’ancestre comú amb els ximpanzés fa set milions d’anys, ens explica com els avenços en l’àmbit de la genòmica dibuixen una estructura més aviat arbustiva, no lineal. Dins la nostra pròpia genealogia humana, iniciada fa uns tres milions d’anys, la nostra espècie, Homo sapiens, ha conviscut i s’ha entrecreuat amb d’altres com els neandertals o els denisovans. Conèixer aquestes altres tipologies d’humans i el seu llegat genètic ens dona una nova perspectiva i ens obliga a analitzar la nostra especificitat. Això ens permet copsar la nostra relació intrínseca amb el conjunt d’éssers vius i amb la biosfera de la qual fem part.

La conferència del dia 17 de setembre, La humanitat davant els límits del planeta, va a càrrec de Frédérique Chlous, professora d’antropologia i directora general delegada de recerca, expertesa, valorització i ensenyament al Museu Nacional d’Història Natural de París.  Presidenta del Comitè Científic de l’Agència Francesa de la Biodiversitat (OFB). Des del seu coneixement de la biodiversitat, la Sra. Chlous ens explica les nostres dinàmiques d’interacció amb la biosfera i els reptes que es plantegen davant el canvi climàtic. La seva recerca se centra en les poblacions costaneres per tal de fer-les participar en la creació de noves sinergies amb el medi a escala global. Aquest treball és important perquè l’ocupació humana en aquestes zones és molt intensa arreu del món i la gestió dels oceans és clau per assegurar la nostra pròpia supervivència.

La conferència del dia 23 de setembre, Els humans moderns: present i futur, va a càrrec de Salvador Macip, catedràtic de medicina molecular al Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu coneixement del corrent de pensament transhumanista ens aporta elements de reflexió sobre els humans del futur. Davant el ventall de possibilitats d’intervenció sobre el cos humà i l’impacte de la tecnologia en la nostra vida, és imprescindible pensar les conseqüències dels darrers avenços tecnològics en l’àmbit de la genòmica i la intel·ligència artificial.

La conferència del dia 24 de setembre, Humanitat i univers: paràmetres per a la vida i l’exploració, va a càrrec del Carlos Briones, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques al Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA) i divulgador científic. Les projeccions de futur de la humanitat ens porten a pensar entorns més llunyans, fora del nostre planeta. Com a ciència jove, l’astrobiologia combina els avenços de diferents camps (física, química, geologia, biologia i enginyeria) i inclou també la filosofia perquè és essencial tenir una visió holística del fenomen de la vida a l’hora de definir-ne i estudiar-ne els paràmetres fora del nostre planeta. La recerca del Sr. Carlos Briones ens exposa les possibilitats de formes de vida en altres punts del sistema solar o en planetes extrasolars. Això ens fa prendre consciència de les condicions excepcionals que ofereix actualment la Terra per a la vida i de la necessitat de ser respectuosos en l’exploració de l’espai.

Per cloure el cicle, a partir de les aportacions dels debats, la missió del moderador és exposar el fil conductor d’aquesta reflexió a quatre veus sobre el passat, el present i el futur de la nostra espècie i la seva relativa importància en l’evolució de la vida i la immensitat de l’univers.

La Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra és un cicle de conferències gratuït que té lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Les sessions són presencials. Hi ha servei d’interpretació simultània al català.

Feu la inscripció, i podreu rebre informació sobre la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra.