Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA)

El SEAIA atén els infants i adolescents de 0 a 18 anys i les seves famílies que resideixen al Principat d’Andorra i necessiten una protecció especial per haver-se detectat una situació de risc greu o desemparament.

Les competències que té atribuïdes el Servei es desenvolupen a l’articulat de la Llei 14/2019, qualificada dels drets dels infants i els adolescents, en el títol II, “Protecció als infants i els adolescents”.

Les situacions que són objecte d’intervenció del SEAIA responen a la impossibilitat o l’incompliment temporal o definitiu dels progenitors per exercir els deures de protecció, al tracte inadequat dels progenitors (per acció o omissió) envers els seus fills menors d’edat o a la incapacitat per protegir-los de les agressions o el tracte greument inadequat d’altres persones, que correspon a un nivell greu de risc o de desemparament.

Pel que fa a les situacions de risc de tipus lleu i moderat, per part del Departament d’Afers Socials hi intervenen els professionals dels serveis socials d’atenció primària (Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies) i l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, que efectuen, aquests darrers, la intervenció en relació amb les situacions de violència de gènere i domèstica.

D’aquesta manera, l’impacte de les incompetències parentals o de contextos violents i desfavorables afecta el correcte desenvolupament dels infants en totes les àrees: cognitiva, sensoriomotora, socioafectiva i moral. Aquesta afectació, si no es repara, determinarà una vida adulta inadequada.

En aquestes situacions serà necessari que el SEAIA avaluï si l’infant o adolescent es troba en una situació de desemparament i si és necessari establir una mesura de protecció prop seu consistent a separar-lo del nucli familiar, o si hi ha prou elements de protecció i control al seu entorn que, mitjançant l’oferiment de recursos d’intervenció familiar, siguin suficients per evitar aquesta mesura.

El Servei és un equip interdisciplinari format per tècnics d’atenció social de les disciplines de treball social, psicologia i educació social especialitzats en l’àmbit de la protecció infantil, que intervenen prop dels infants i adolescents i les seves famílies.

La Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents defineix per situació de risc la situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants o els adolescents quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir efectivament l’infant o l’adolescent no calgui separar-lo del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats per les quals estigui passant.

Són situacions de risc:

• La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda que suposi un perjudici lleu per a la seva salut física o emocional, o l’obstaculització de l’exercici dels seus drets.
• La utilització del càstig físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que no constitueixi un episodi sever o un patró crònic de maltractament.
• Les mancances de qualsevol tipus que afavoreixin una situació de marginació o inadaptació de l’infant o l’adolescent, encara que sigui de tipus indiciari o lleu.
• La manca d’escolarització o l’abandonament escolar, així com l’absentisme escolar habitual o sense justificació durant el període obligatori.
• Les dificultats dels progenitors, o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent.
• Les pràctiques discriminatòries per qualsevol de les causes establertes en l’article 12 envers els infants o els adolescents, per part dels progenitors o les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, i que comportin un perjudici per al seu desenvolupament i benestar.
• Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que prioritzen de manera habitual les seves necessitats materials, emocionals o físiques en lloc de les de l’infant o l’adolescent.
• Els comportaments dels progenitors, tutors o guardadors que instrumentalitzen l’infant o l’adolescent en els seus conflictes relacionals, hagin estat o no judicialitzats.
• La situació en què un adolescent és víctima de violència de gènere.
• Qualsevol altra circumstància que afecti el desenvolupament adequat i el benestar de l’infant o adolescent.

La Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents defineix la situació de desemparament com la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent, en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-lo de forma efectiva calgui separar-lo imprescindiblement del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

Són situacions de desemparament:

• La manca d’atenció física, psíquica o emocional de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda que suposi un perjudici greu per a la seva salut física o mental, o una desatenció crònica de les seves necessitats principals, o quan s’obstaculitzi l’exercici dels seus drets d’una manera reiterada i agreujada.
• La dificultat greu per proporcionar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant o l’adolescent, malgrat la voluntat de fer-ho dels progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o guarda.
• L’abandonament de l’infant o l’adolescent per part dels seus progenitors o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, com a demostració de la manca de voluntat evident d’atendre o de seguir atenent les seves necessitats.
• Els maltractaments físics o psíquics i els abusos sexuals dels infants o els adolescents fets pels seus progenitors o les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, o executats amb la seva complaença, així com les relacions familiars amb patrons de comportament violent.
• Les mancances en les funcions parentals o de guarda que comportin un greu perjudici per a l’infant o l’adolescent i que no puguin ser tractades adequadament sense separar-lo del seu nucli familiar.
• La manca de cura en la salut o l’atenció personal, o les addiccions dels progenitors o dels titulars de la tutela o guarda de l’infant o adolescent que repercuteixin greument en el seu benestar o en el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
• La manca de col·laboració persistent i constatada dels progenitors o dels titulars de la tutela o guarda de l’infant o l’adolescent en relació amb l’atenció dels seus drets, o la mateixa impossibilitat de garantir-los com a conseqüència de l’obstaculització o la manca de resposta a les indicacions adoptades per resoldre situacions de risc agreujades.
• La manca de capacitat o la impossibilitat dels progenitors, o de les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda, de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que generi un perill evident que es faci mal o de perjudicar els mateixos progenitors, les persones que en tenen atribuïda la tutela o la guarda o terceres persones, sense perjudici de les obligacions que els corresponguin.
• La cronificació, la reiteració o la persistència de situacions de risc que derivin en una situació de privació a l’infant o l’adolescent de la cobertura de les seves necessitats bàsiques per garantir el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
• La utilització de l’infant o l’adolescent per cometre delictes greus, la mendicitat, la prostitució, el consum d’estupefaents o situacions d’una gravetat anàloga que siguin contràries al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per part dels seus progenitors o dels titulars de la tutela o guarda, o amb la seva complaença.
• La violència de gènere o domèstica que perjudiqui el desenvolupament de l’infant o l’adolescent d’acord amb el reconeixement dels seus drets i del seu lliure exercici.
• El maltractament prenatal que pugui originar greus seqüeles al futur naixement d’un infant, a causa de la manca d’atenció o cura durant el procés de gestació.
• Qualsevol altra circumstància que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent i que requereixi objectivament que se’l separi del seu nucli familiar per oferir-li una atenció adequada al seu desenvolupament integral.

Si ets un ciutadà

Presenta’t o truca als tècnics d’atenció social del servei social d’atenció primària (Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies) dels centres d’atenció primària (CAP) de cada parròquia:

Àrea d'Atenció a les Persones i les Famílies

• Canillo
  • 853 050
• Encamp
  • 832 214
• * El Pas de la Casa
  • 755 370
• Ordino
  • 747 025
• La Massana
  • 738 408
• Andorra la Vella
  • 808 942
• Sant Julià de Lòria
  • 808 942
• Escaldes-Engordany
  • 828 984