Segell Oficial Andorra Recepta Tradicional
Descobreix tot allò relacionat amb Segell Oficial Andorra Recepta Tradicional visitant el portal del Govern d'Andorra. Tots els serveis i informació detallada.

El Segell Oficial Andorra Recepta Tradicional és un segell propietat del Govern d’Andorra que s’atorga als productes que s’obtinguin mitjançant una recepta tradicional, després que la persona interessada presenti les proves documentals que reflecteixin que es tracta d’una recepta inclosa en la tradició culinària andorrana.
Poden utilitzar el segell oficial “Andorra recepta tradicional” les persones físiques o jurídiques que mitjançant una recepta tradicional elaborin i comercialitzin un producte alimentari i que hi hagin estat degudament autoritzades.
-
Andorcarn SA
Andorcarn SA
“Els Escaubells” Xarcuteria Tradicional Andorrana
Direcció +376 801 808
-
Botifarra Negra
Els principals ingredients són sang, cansalada grassa i ceba, tot això amanit amb sal i pebre. Per espessir una mica la sang es fica pa ; es lliga i es fa coure com la botifarra blanca. ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Botifarra Blanca
Per fer la botifarra blanca, es fa coure la freixura i els cors, i quan ja són cuits, es trinxen juntament amb les puntes de la ventresca que queden i una mica de cansalada grassa. S'amaneix amb sal i pebre. Una altra modalitat és la botifarra blanca amb ous que s'obté si amb aquests ingredients hi posem ous. S'emboteix amb la tripa o pell prima del porc, es lliga amb forma d'anell i es fa coure . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bringuera
Per fer la bringuera es selecciona la carn dels caps ja cuits, les cotnes cuites, una mica de carn magra i cansalada grassa. Alguna gent acostuma a escaldar una mica la cansalada perquè aquesta no es fongui tant a l'hora de coure. També es posen totes les carns sangoses. Com a condiments, sal, pebre i algun ou perquè lligui la pasta i una mica de sang perquè agafi color. La bringuera s'emboteix a les bufetes i a les pells dites de bringuera, que en alguns llocs són conegudes com els bisbes, i tècnicament són els cecs o ciegos perquè només tenen un forat. La bufeta un vegada embotida queda molt llisa i rodona; la pell de bringuera o cecs, quan es farceix, s'han d'omplir tots els racons ja que és molt irregular. Quant ja està farcida es lliga l'únic forat que té i es posen les postanelles, que són uns trossets de canya, s'acostuma a fica quatre repartides pel voltant de la bringuera ben lligades i ajustades amb el fil d'empalomar. D'aquesta manera es dona la forma a les bufes i al mateix temps s'evita que en coure's es rebentin. La bringuera és un dels embotits que més s'han de deixar assecar . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Paté de campanya
Amb el fetge que sobre després de fer les botifarres i els bulls, es pot fer el pa de fetge, es a dir paté casolà. Es pica el fetge juntament amb cansalada grassa, si posen ous, normalment un per cada quilo de pasta, sal, pebre, alguna herba aromàtica, com nou moscada, uns grans d'all picat, una mica de julivert, i un mica de llet bullida. S'amassa tot junt, un cop amassat s'embolcalla amb la tela del fetge i es posa en una cassola i es fa coure al forn o al bany maria. Per saber si està cuit se li clava una agulla de fer mitja i quan aquesta surti sense cap rastre de sang el paté ja esta cuit. ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bull Negre
Els principals ingredients son la sang, les carns del cap, les llengües, cansalada i les cotnes, tot picat i amanit amb sal i pebre.
S'emboteix en tripa de cecs, es cou i es deixa assecar uns dies . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bull de ronyó
El bull de ronyó es fa amb el mateix sistema que el bull de llengua però canviant la llengua pel ronyó i afegint a la sal i el pebre uns grans d'all i unes fulles de julivert . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bull de llengua
S'agafa la llengua ben neta i escaldada. s'obre pel mig començant per la part grossa i fins arribar a la punta sense separar-la , s'hi posa sal i pebre. S'agafa un tros de tel de sagí i s'estén sobre la taula. S'hi posen unes tires del filet de porc, unes tires de ventresca i també s'hi pot ficar una mica de carn magra picada, tot amanint amb sal i pebre. S'embolcalla amb el tell i es cus perquè no es desfaci. S'hi posen les postanelles ajustades i es posa a coure. ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bull de fetge
Pel bull de fetge es pica el fetge amb una mica de cansalada viada i cansalada grassa. S'amaneix amb sal, pebre, uns grans d'all picats i julivert. Els bulls es fan amb les pells rissades. Els embotits que porten fetge s'han de coure molt bé, perquè el fetge no sagni . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Bull de carnetes
Al bull de carnetes s'hi posen tots els retalls que hem tret de repelar els ossos de l'espinada i els altres, i s'hi afegeix una mica de carn magra de l'espatlla, si aquesta és massa magra s'hi pot posar una mica de ventresca. Un cop que tenim totes les carns seleccionades, es trinxen i s'amaneixen amb sal i pebre, s'emboteixen amb les pells de fer els bulls i es posen a coure, però tot just escaldar-les . ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Donja
La donja es fa del collar que s'ha fet després d'haver tallat el cap i també de la ventresca. D'aquests es talla unes tires de pam i mig de llarg , se´ls treu la cotna, se li fica sal i pebre fregant fort les mans perquè aquests quedin ben agafats a la carn. La pell amb la qual s'emboteix és la que els cansaladers anomenen rissades, triant les més amples, ja que la carn esta sencera i costa una mica d'embotir. Es lliga pels dos caps i es far coure a la caldera durant uns vint minuts. ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Espetec
S'agafa carn magra de porc i una mica de panxeta, es pica i s'amaneix amb sal i pebre. S'emboteixen en budell prim i es deixen curar entre 10 i 12 dies. ( Text extret del llibre “Embotits d'Andorra i l'Escudella de Sant Antoni” d'Antoni Santacreu Rossell )
-
Cuina central
Cuina central
Direcció Avinguda Joan Martí 81 AD200 EncampDirecció +376 818 453
-
Cigrons amb Espinacs
Plat especialment de temporada. Plat molt vistós, amb un gust suau i aroma agradable i textura suau. Plat on l’ingredient principal és el llegum. Àpat molt complet amb una correcta aportació d’hidrats de carboni d’assimilació lenta i aportació d’elevat valor biològic i fibra dietètica.
(Llibre de receptes: Cuina Casolana d’Andorra de M. Dolors Ribes Roigé)
Es fan bullir els cigrons, en un alta olla es fan coure els espinacs. Quan tot estigui cuit escorre-ho i poseu-ho en una cassola.A part es fa sofregir una mica de ceba i la cansalada amb una mica de mantega. Afegiu-hi els espinacs i els cigrons i remeneu-ho de tant en tant. Abans de servir posar els ous durs tallats pel damunt.
-
Sopa de carbassó
Plat que es pot servir tot l’any. Plat molt vistós, sabor agradable i suau amb frescor en aroma, saludable, de fàcil digestió i amb poques calories. Ingredients principals són el carbassó i la pastanaga.
(Llibre de receptes: Què mengem a Andorra. Cristina Ribes Sagués)
Es posen les verdures (1,20 kg de carbassó, 3 pastanagues, 1 porro) sense fregir en un recipient amb 1,5 litres d’aigua. Es fa bullir entre 30 i 40 minuts. Quan han bullit s’afegeix el formatge (1 formatget per persona) i es passa per la batedora. La sopa es pot menjar tan freda com calenta.
-
Sopa de bolets
Plat especialment de temporada principalment de tardor i primavera. Plat molt agradable de sabor suau ideal per a prendre tan fred com en calent. Per la seva elevada concentració en beta-glucans, contribueixen a donar una sensació de sacietat ideal per a dietes hipocalòriques.
(Llibre de receptes: “Què mengem a Andorra?” de la Cristina Ribes Sagués)
Posen a sofregir en una cassola: oli, ceba, tomata i els bolets. Un cop sofregit hi afegeixen aigua. Rectifiquen de sal i deixen coure 10 minuts. S’afegeix el pa i es deixa bullir durant 15 minuts més. Ho passen per la trituradora fins aconseguir una textura fineta i cremosa.
-
Trinxat amb donja
Plat especialment de temporada de tardor i hivern, aprofitant les cols tocades pel fred. Plat de textura trinxada de vista agradable i sabor intens. La col és un vegetal molt beneficiós per l’alimentació humana, aportant gran quantitat de fitoquímics, és a més diürètica i combinada amb la patata, el plat aporta hidrats de carboni de baix índex de glucèmies i una font de proteïna que aporta la donja.
(Llibre de receptes: “Què mengem a Andorra?” de la Cristina Ribes Sagués)
Posen a bullir en una olla, oli, la col tallada neta i prèviament. Passat uns 20 minuts hi afegeixen les patates pelades i netes. Un cop tot bullit, escorren les verdures i les deixen a part. Saltegen en una paella amb oli, l’all i la donja. Trinxen la verdura, tiren sal i pebre, la saltegen amb oli que ha quedat a la paella.
-
Estofat de vedella
Tots els aliments són ecològics ( codi ECOCERT: AD-BIO-154). Garanteixen tots els processos sense sortir de l’entorn ecològic. Les tècniques de cocció són respectuoses amb els valors nutricionals dels aliments. No fregeixen. No utilitzen microones perquè resta energia vital als aliments.
Plat especialment de temporada de tardor i hivern. Plat vistos, amb excel·lent gust suau de verdures i d’aroma agradable i textura suau. Oferim un plat on l’ingredient principal és la vedella que aportarà una proteïna completa i juntament amb les verdures, també ens aportaran hidrats de carboni i vitamines.(Llibre de receptes: “Cuina Casolana” de la M. Dolors Ribes Roigé)
Sofregeixen en una cassola amb un raig d’oli, la ceba, el pebrot i la pastanaga, un cop sofregit afegeixen la vedella tallada a d’aus i la deixen que es vagi enrossint tot junt. Quan està rostit, afegeixen el vi, la sal, el pebre, l’oregan, la nou moscada, el llorer, i el timó. Tiren el brou, deixen coure uns minuts i afegeixen els alls i els pèsols i deixen coure a foc lent.