Protocols i Actuacions davant la Grip Aviària

ANTECEDENTS

La influença aviària altament patògena és una infecció vírica de les aus de corral, d’altres aus domèstiques així com de les aus salvatges, i en especial les aquàtiques, que provoca la mort de l’animal i que pot assolir ràpidament proporcions d’epizoòtia i amenaçar la salut animal i la salut pública, així com reduir dràsticament la rendibilitat de les explotacions.

Els països del sud-est asiàtic, com Tailàndia, Vietnam i Indonèsia, van començar a patir aquesta epidèmia en els animals l’any 2003, i des de llavors encara van apareixent nous focus de la malaltia. Països veïns, com Cambotja i Laos, també han estat afectats per aquesta epidèmia des de 2004.

Durant el decurs de l’any 2005 s’ha constatat una evolució de la malaltia vers l’oest,ja que s’han declarat nous focus a Kazakhstan, en explotacions d’aus domèstiques, i a Rússia, un fet que ha posat en alerta les autoritats sanitàries mundials pel temor a una expansió progressiva.

Aquesta expansió s’ha fet realitat en el decurs del primer trimestre del 2006 en el que s’han confirmat nous casos en aus silvestres en diversos països del continent europeu (Alemanya, Àustria, Itàlia, França, etc.), havent-se produït alguna contaminació posterior puntual vers explotacions d’aus domèstiques. Igualment s’ha detectat la presència del virus en animals silvestres i domèstics a diversos països d’Àfrica (Camerun, Níger, Nigèria i Egipte).

Davant aquesta situació preocupant els organismes internacionals concernits, l’OIE (Organització Mundial de la Sanitat Animal), l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i la FAO (Organització Mundial de l’Agricultura) han llançat una crida per unir tots els esforços per controlar l’evolució de la malaltia en el món animal i prevenir-ne la possible evolució envers l’espècie humana. Igualment, la UE, amb la qual Andorra té signat un Protocol veterinari, seguint les recomanacions dels organismes esmentats ha establert en els seus països uns programes de control de la malaltia.

Vist el risc de propagació de la malaltia vers el Principat d’Andorra, el Ministeri d’Agricultura i Patrimoni Natural posa en funcionament un pla de vigilància de la influença aviària.

OBJECTIUS

  1. Determinar la prevalença de les infeccions dels subtipus H5 i H7 del virus de la influença aviària en diferents espècies d’aus de corral.
  2. Efectuar un seguiment de la grip aviària en les categories d’aus de corral més susceptibles a la infecció del virus i en aus salvatges.
  3. Contribuir al coneixement dels riscos que representa la fauna salvatge per la sanitat animal.
  4. Posseir uns coneixements sobre la influença aviària que aportin dades d’interès a la sanitat veterinària i a la sanitat pública per a la vigilància de la malaltia.

MESURES PROPOSADES

  1. Reforçar els controls als punts d’entrada al Principat d’animals i productes derivats dels països on s’ha declarat la malaltia.
    • Fer controls en les duanes de Sant Julià de Lòria i del Pas de la Casa per evitar l’entrada d’animals sensibles i productes derivats dels països afectats.
  2. Augmentar la vigilància de la fauna salvatge.
    • Vegeu el Protocol UF 1 sobre la vigilància sanitària i la monitorització de les causes de mort en poblacions d’aus silvestres.
  3. Millorar l’eficàcia de la vigilància de les explotacions d’aus de corral pel que fa a tots els virus de la influença.
    • Assegurar la vigilància de la mortalitat en les aus de corral per part dels veterinaris oficials amb la col·laboració de l’Associació de Pagesos i Ramaders i els seus associats.
    • Declarar immediatament, per part dels ramaders al Servei Veterinari del Departament d’Agricultura, tota sospita clínica de la malaltia.
  4. Adoptar mesures de protecció de les explotacions davant de la fauna salvatge.
    • Evitar les pràctiques de cria en què pot existir un contacte directe entre aus domèstiques i aus salvatges. Aquestes mesures poden comportar l’aïllament dels animals així com el tancament en locals tancats, en funció de l’evolució del risc.
  5. Recordar les bones pràctiques d’higiene (bioseguretat) destinades a evitar tota contaminació possible entre les explotacions.
    • Comporta que tot professional o posseïdor d’aus prengui les mesures apropiades a l’entrada i sortida de les explotacions per evitar el contagi dels animals, en funció del risc d’exposició a la malaltia.

PROPOSTES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA

1. MOSTREIG

Els criteris generals de mostreig han de tenir en compte la distribució geogràfica, el tipus de granja i el nombre d’animals presents a l’explotació. Les dades estadístiques corresponents a les declaracions agràries de l’any 2005-6 es descriuen a l’annex I.

  • Distribució geogràfica: Tenint en compte la reduïda superfície del país i el fet que no existeixen diferències significatives entre les diferents parròquies, la presa de mostres s’ha de distribuir equitativament per tot el territori del Principat a fi que es puguin considerar representatives de tot el país. En fases més avançades poden ser més exhaustives en una determinada zona si després d’efectuar una avaluació de risc es considera necessari.
  • Tipus de granja: A Andorra totes les explotacions existents es corresponen amb “explotacions d’autoconsum”; per tant, no existeix una prioritat específica en l’elecció d’una determinada granja per criteris de sistema de cria. De totes maneres en el disseny de la mostra s’ha de tenir en compte el tipus de producció i els seus riscos específics, com ser animals criats a l’aire lliure, a més d’altres factors com la cria d’aus de diferent edats, l’ús d’aigües superficials, tenir una vida relativament més llarga i la presència de més d’una espècie a l’explotació.
  • Nombre d’animals: El nombre d’animals presents a l’explotació, atès que no existeixen explotacions amb un nombre d’animals elevat (la mitjana és d’uns 30 animals) no es considera un factor determinant en el disseny de la mostra.

2. NOMBRE DE MOSTRES

  • Presa de mostres de sang

    S’han de prendre mostres de sang, per al seu examen serològic, de totes les espècies d’aus de corral, incloses les de cria en règim extensiu, i en una primera fase:

    • s’han de prendre mostres d’almenys 5 animals per explotació.
    • s’han de prendre mostres d’almenys 2 explotacions per parròquia.

  • Presa d’altres tipus de mostres.

    En el cas de necessitar estudis complementaris, com ara un examen virològic, s’ha de fer l’extracció d’altres tipus de mostra com són:

    • femtes fresques o frotis de cloaca
    • òrgans toràcics i/o abdominals

    L’extracció de les mostres l’han de fer els veterinaris del Servei Veterinari del Departament d’Agricultura.

3. DIAGNÒSTIC
Les analítiques s’han de fer en dues fases:

  • Serologia, utilitzant la inhibició de l’hemoaglutinació com a prova “screening”.
  • Virologia, utilitzada per confirmar o descartar els casos en què la serologia hagi revelat un resultat positiu.

4. TRAMESA DE MOSTRES AL LABORATORI CENTRAL DE SALUT PÚBLICA

Les mostres recollides a les explotacions s’han de trametre al Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) d’acord amb el Protocol de recollida i tramesa de mostres al LCSP (VE 3).

El LCSP, un cop condicionada la mostra per a poder ésser enviada complint els requisits internacionals de transport, la tramet al Laboratoire Départamental de l’Haute Garonne (LDHG) perquè l’analitzin.

Al LDHG es fan els exàmens serològics (a partir de les mostres de sang) i els exàmens virològics (a partir de les mostres orgàniques i de teixits).

Les anàlisis es fan segons els procediments establerts en l’annex III de la Directiva 92/40/CEE per a la confirmació i el diagnòstic diferencial de la grip aviària.

En el cas de detectar-se resultats positius, han de ser confirmats pel Laboratori Nacional de Referència.

5. COMUNICACIÓ DE RESULTATS

El LCSP és l’encarregat de rebre els resultats dels exàmens serològics i virològics efectuats en un laboratori estranger i un cop rebuts els comunica immediatament al

Servei Veterinari del Departament d’Agricultura. Aquest n’informa la Direcció del Departament i al Grup de treball de vigilància epidemiològica.

6. ACTUACIONS EN CAS DE DETECCIÓ DE SEROLOGIES POSITIVES

La detecció d’algun animal seropositiu en una explotació suposa la realització d’un estudi epidemiològic i la monitorització de l’explotació per part del Servei Veterinari oficial tenint en compte els criteris següents:

  • S’ha de procedir, si es creu necessari, a una nova presa de mostres per realitzar una nova anàlisi serològica d’almenys 3 animals.
  • S’ha de procedir a la presa de mostres d’escovillons cloacals i/o traqueals d’almenys 3 animals, per permetre l’aïllament del virus.
  • S’elaborarà una enquesta epidemiològica.
  • Les granges que hagin enviat o rebut animals de les explotacions seropositives han d’entrar a formar part del pla i hauran de ser sotmeses a la presa de mostres.
  • L’explotació seropositiva s’ha de mantenir sota vigilància oficial fins que es dedueixi de la segona serologia o de l’intent d’aïllament víric l’absència del virus H5 o H7 de baixa patogenicitat.
  • Si es confirma la presència del virus, els Servei Veterinari oficial podrà, prenent com a base una anàlisi de risc, adoptar les mesures adequades per a minimitzarlo, que poden incloure el sacrifici de la unitat epidemiològica.

7. CALENDARI

  • Fase d’implantació

    La recollida de mostres de les aus de corral domèstiques s’ha portat a terme durant els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2005 amb les següents analítiques:

    Serología (inmunohemoaglutinació)

    • 53 gallines
    • 12 ànecs
    • 1 oca
    • 3 dindis
    • 1 faisà

    Un total de 70 animals pertanyents a 14 explotacions domèstiques repartides per tot el país (2 per parròquia), tots ells amb resultat negatiu.

  • Fase de seguiment

    Durant el primer trimestre de l’any 2006 s’han dut a terme els controls següents:

    Inmunologia (determinació antigènica mitjançant escovilló cloacal)

    • 33 gallines (de 12 explotacions domèstiques)

    Un total de 33 animals de 12 explotacions doméstiques, igualment amb resultat negatiu.

Per poder implantar, a continuació, un calendari de seguiment del pla de vigilància cal tenir en compte la situació actual de la malaltia i la seva possible evolució.

També cal tenir en compte que el risc de transmissió de la malaltia per a les aus migratòries es concentra a la tardor amb el moviment nord-sud i a la primavera en el sentit contrari sud-nord.

Per tot l’exposat, en les condicions actuals, la fase de seguiment es concentraria en la recollida de mostres de les aus de corral en captivitat durant la propera tardor, en una primera fase, i seguiment continuat fins a la primavera del 2007.

Qualsevol increment del risc de contagi dels animals comporta un augment paral·lel del nombre de mostres a extreure.

INTRODUCCIÓ

Donat el risc de detecció de presència del virus de la influença aviària altament patògena en alguna explotació d’aus domèstiques o en algun animal salvatge al Principat d’Andorra, ja sigui mitjançant el pla de vigilància establert ja sigui per una sospita clínica de la malaltia, es presenta la proposta d’actuació i les mesures urgents que cal adoptar.

Davant l’aparició d’un brot, i considerant que pot adquirir ràpidament un caràcter epizoòtic, la política sanitària, d’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), consisteix en la seva eradicació en el menor temps possible, amb l’objectiu de limitar la propagació i l’impacte econòmic que pot causar al sector avícola tenint en compte que es tracta d’un sector primari principal.

Per aconseguir-ho és necessari aplicar una combinació de les estratègies següents:

  • Sacrifici immediat de totes les aus de corral presents a l’explotació i destrucció de les aus mortes o sacrificades i tots els ous.
  • Moviments controlats de les aus de corral, i els seus productes, fem i tot el material que pugui estar contaminat.
  • Estrictes mesures de bioseguretat, desinfecció de les instal·lacions, material i vehicles de transport que puguin estar contaminats.
  • Traçabilitat i vigilància per determinar la font de contagi i les vies d’expansió de la malaltia.
  • Zonificació per establir les àrees infectades i les que estan lliures de la malaltia.

ACTUACIÓ DAVANT LA SOSPITA DE LA MALALTIA EN UNA EXPLOTACIÓ

Definició i comunicació de sospita

 

La sospita de la presència en una explotació de la influença aviària pot venir donada per:

 

  • Les observacions clíniques i patològiques de les aus, que en les explotacions comercials es basen en les observacions següents:
    • Reducció de la ingesta de pinso i aigua superior al 20%
    • Reducció de la producció d’ous superior al 5% durant més de dos dies
    • Índex de mortalitat superior al 3% en una setmana
    • Tot indici clínic o lesió postmortem que suggereixi la presència de grip aviària, d’acord amb els signes descrits al protocol VE 2.
  • En les explotacions no comercials, o sigui d’autoconsum,
    • Si les aus han estat en contacte directe o indirecte amb una explotació avícola que, segons s’hagi demostrat, hagi estat infectada amb el virus de la influença aviària d’alta patogenicitat.
    • Si una explotació de cria o de recria ha distribuït aus reproductores que, segons s’hagi demostrat posteriorment, estaven infectades amb el virus de la influença aviària.
    • Si hi ha la possibilitat que les aus hagin estat exposades al virus, per exemple, a causa de l’entrada a l’explotació de persones, vehicles, etc.
  • Qualsevol sospita de la presència de la malaltia ha de ser comunicada al Servei Veterinari Oficial, el qual posa l’explotació sota vigilància oficial i efectua les actuacions sanitàries expressades en el quadre núm. 1
  1. Examen clínic dels animals, necròpsia i enquesta epidemiològica

    La finalitat d’aquesta investigació és establir la situació clínica dels animals de l’explotació (anamnesi, inspecció clínica i necròpsies) així com les consideracions epidemiològiques de la malaltia.

    En primer lloc es realitzarà una anamnesi al propietari/responsable de l’explotació, i especialment s’incidirà en els punts següents:

    • Data d’aparició dels primers malalts, nombre de malalts, data de la primera baixa, nombre de baixes i percentatges de mortalitat.
    • Altres espècies susceptibles.
    • Maneig: Tipus d’alimentació, canvis d’alimentació, condicions d’allotjament, actuacions realitzades en els darrers 30 dies.
    • Vacunacions realitzades (tipus de vacuna i data).
    • Entrada i sortida d’animals en els darrers 21 dies. Moviments de persones i vehicles en els darrers 30 dies.
    • Si fos el cas, empresa integradora propietària de les aus i dades del veterinari encarregat dels aspectes sanitaris de l’explotació.

    El nombre d’aus a les quals s’efectuarà una inspecció clínica minuciosa s’ha de determinar en funció de la taula següent:

    Cens del lot Cens controlat

    • 0 – 25 Tots
    • 26 – 100 26
    • > 100 60

    S’efectuarà la necròpsia als animals que hagin mort recentment sempre que no estiguin en estat de descomposició. Si el veterinari que realitza la inspecció clínica observa indicis d’influença aviària procedirà al sacrifici dels animals malalts en el nombre que estimi oportú per a la realització de la necròpsia.

    Les dades obtingudes en aquesta actuació es reflectiran en l’enquesta epidemiològica, segons el model de l’annex I.

  1. Presa de mostres

    La base principal per a la investigació de la malaltia és la detecció de la presència del virus o anticossos enfront la malaltia. Les mostres s’han de recollir d’aus que presentin signes de la malaltia.

    Les mostres que s’han de recollir i enviar al LCSP són les següents:

    Mostra Nombre Particularitats

    • Sang 20 Tubs estèrils sense anticoagulant
    • Escovillons cloacals 10 Medi específic per al manteniment del virus
    • Òrgans 10 tràquees
      10 pulmons
      10 melses
      Les mostres del mateix teixit s’han d’ajuntar en un sol pot
    • Femtes 20 mostres Recollida directament del terra. Barreja en un sol recipient

    Totes les mostres es trameten al Laboratori Central de Salut Pública perquè siguin processades d’acord amb el procediment establert en el Protocol VE 3.

  1. Cens

    Es realitza un cens de tots els animals presents a l’explotació, per categories, incloses les espècies que no són aviàries. Cal indicar el nombre d’aus de corral trobades mortes, quantes presenten símptomes clínics i quantes no en presenten. A més es comptabilitzen el pinso restant i els ous (per incubació o per consum).

  1. Comunicació al propietari de les condicions d’immobilització

    Mitjançant una ACTA es comunica al propietari de l’explotació que tots els animals de l’explotació quedaran immobilitzats fins que el Laboratori Central de Salut Pública confirmi o descarti la malaltia.

    Es prohibeix l’entrada i la sortida de qualsevol espècie animal i també dels ous.

    El moviment de persones, animals, vehicles, carn d’au, pinso, fem o qualsevol element està subordinat al lliurament d’una autorització per part del Servei Veterinari Oficial.

    Finalment, s’informa el propietari de les normes de bioseguretat descrites a l’annex II, en especial les que fan referència a les mesures d’aïllament, el control de moviments i les mesures de desinfecció.

ANNEX I
ENQUESTA EPIDEMIOLÒGICA

ANNEX II
MESURES DE BIOSEGURETAT

S’entén per bioseguretat el conjunt de mesures estructurals de l’explotació i aspectes de maneig orientats a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries en les explotacions. En el cas de la sospita d’una malaltia aviària mantenir unes mesures de bioseguretat permetrà evitar la difusió de la malaltia des de l’explotació sospitosa. Aquestes mesures es poden dividir en tres tipus: mesures d’aïlament, control de moviments i desinfecció.

  1. Comunicació oficial de la sospita
    • Un cop realitzada la visita a l’explotació es notificarà la sospita al Servei Veterinari Oficial que realitzarà les següents actuacions:
    • Suspendre les concentracions d’aus en un radi de 10 km.
    • En el termini més breu possible s’efectuarà el cens de les explotacions avícoles pròximes a l’explotació sospitosa de la manera següent:
      • Cens i inspecció clínica de les explotacions en un radi d’1 km, i d’aquelles que tinguin una relació directa de traçabilitat amb l’explotació sospitosa.
      • Estimació del nombre i cens de totes les explotacions situades en els radis de 3 km i 10 km al voltant de la granja sospitosa.
        • Totes aquestes mesures es poden fer extensives a altres explotacions, incloses les d’autoconsum, quan per la seva ubicació, configuració o contactes amb l’explotació sospitosa permetin determinar la possible relació epidemiològica o contaminació.
    • Si escau, es podrà decidir el sacrifici preventiu de totes les aus de l’explotació en funció del quadre clínic
    • S’ha d’establir la traçabilitat dels animals que hagin abandonat l’explotació durant el període d’incubació de la malatia, que serà de 21 dies.
    • S’ha de posar en coneixement de tots els veterinaris l’existència de la sospita amb la finalitat d’extremar les mesures de bioseguretat. Els veterinaris estan obligats a informar de les visites i treballs realitzats en les granges situades en un radi de 3 km de l’explotació sospitosa.
    • Estimar, en col·laboració amb les direccions dels departaments d’Agricultura, Patrimoni natural, Medi ambient, Salut i dels cossos especials de l’Administració les necessitats de personal i material en cas que la sospita sigui confirmada.
    • Informar de la sospita a tots els integrants del Pla nacional de preparació i resposta davant d’una pandèmia de grip.
    • Informar els organismes internacionals en matèria de sanitat animal, d’acord amb el Protocol VE 4, i els organismes competents en sanitat animal dels estats veïns.
    1. Mesures d’aïllament
      • Abans de visitar la granja sospitosa s’ha de preveure que serà necessari entrar a l’explotació utilitzant roba, calçat i gorra, que desprès es deixaran a la granja. No s’han d’introduir a l’explotació els elements per als que posteriorment sigui problemàtica la desinfecció (càmera de fotos, papers, mòbil, etc.).
      • Els vehicles s’hauran de deixar fora de l’explotació.
      • Tot el personal que treballi a la granja ha d’utilitzar roba, calçat i gorra que no es podrà treure de la granja. Per evitar al màxim el contacte amb la roba neta s’haurà de disposar d’una divisió física, si és possible, entre un vestuari amb una zona neta i un altre de zona bruta.
      • Es recomana tancar completament la granja a l’entrada d’ocells i rosegadors. Si hi ha ocells a l’interior, s’ha d’evitar que puguin sortir.
      • Abans d’abandonar l’explotació, el veterinari i el personal que hi treballi s’ha de sonar repetidament els narius per no servir de vehicle transmissor del virus.
      • S’han d’instal·lar pediluvis a la sortida de la granja utilitzant desinfectants apropiats.
      • Després de la visita a la granja i de prendre les mostres escaients, el veterinari no hauria de visitar, si és possible, cap altra granja en 3 dies. En cas d’haver d’efectuar alguna visita s’han de prendre les mesures de bioseguretat de manera estricta, sobretot utilitzar roba i equipament nous.
    2. Control de moviments
      • Els accesos a la granja hauran d’estar perfectament tancats, evitant que puguin aproximar-se vehicles i persones sense que el ramader els hi autoritzi. Les portes de la granja hauran d’estar tancades amb clau.
      • Es recomanarà al ramader que no visiti altres granges i que eviti veure’s amb persones que tinguin relació amb l’avicultura fins a l’obtenció dels resultats definitius de part del laboratori.
      • En el cas que hi hagi aus de corral a la granja s’hauran de mantenir sota vigilància en un lloc tancat fins a l’obtenció dels resultats.
    3. Desinfecció
      • Els desinfectants que es poden utilitzar en els moments inicials de la sospita són els següents:
      • Hipoclorit sòdic (lleixiu), solució de clor actiu al 2%
      • Formalina + permanganat potàssic, (3+2), 40 ml de formalina per fumigar 1 m3
      • Les mesures de desinfecció que es poden aplicar, excloent la desinfecció de les instal·lacions un cop sacrificades les aus que ha de ser efectuada per una empresa especialitzada, són les següents:
      • Tots els elements que sigui necessari treure de l’explotació com a conseqüència de la visita s’hauran de classificar prèviament en funció de la possibilitat de desinfectar-los.
      • La roba es treurà en bosses que es desinfectaran exteriorment amb lleixiu.
      • Altres tipus d’objectes es podran desinfectar amb gas formaldehid (càmera de fotos, mòbil, material quirúrgic).
      • Els objectes que no siguin imprescindibles es deixaran a l’explotació (ex: bolígrafs).
      • La caixa de tramesa de mostres al laboratori s’haurà de tancar i desinfectar externament amb qualsevol dels desinfectants recomanats o, almenys amb un drap empapat amb lleixiu.
      • Cal desinfectar tots els vehicles abans de sortir de la granja mitjançant algun sistema de fumigació amb desinfectants actius davant del virus.

CONFIRMACIÓ DE PRESÈNCIA DE LA MALALTIA

La confirmació de la presència de la malaltia a l’explotació correspon al Laboratori Central de Salut Pública a partir de la confirmació rebuda del Laboratori Nacional de Referència que hagi efectuat l’anàlisi de confirmació de la sospita.

El Servei Veterinari Oficial declara oficialment la presència d’un focus d’influença aviària i n’informa el Govern. Al mateix temps ho notifica a la Unió Europea, als estats membres i a l’OIE, d’acord amb el protocol VE 4.

El veterinari oficial ho notifica al propietari mitjançant una acta oficial i es duen a terme les actuacions establertes en el quadre núm. 1.

NOTIFICACIÓ DE LA MALALTIA AL RAMADER

La notificació al propietari de les aus s’ha de fer mitjançant una acta oficial, en la qual ha de constar també l’obligació de que es procedeixi al sacrifici obligatori de tots els animals.

El veterinari també ha d’informar de manera oficial el propietari que ha de mantenir immobilitzats tots els animals presents a la granja fins la realització del sacrifici. I també que les restes de pinso, fem o gallinassa no es podran treure de l’explotació fins que se’n determini el tractament. S’han de mantenir totes les mesures de bioseguretat adoptades i en especial el control de l’entrada d’aus silvestres, o la sortida d’aus criades en parcs a l’exterior.

  1. Localització d’ous i carn produïts en el període d’incubació de la malaltia.

    S’han de localitzar els ous, tant els incubables com els de consum, i les canals no comercialitzades obtinguts en els 21 dies anteriors a la data estimada de la infecció per a ser destruïts.

  2. Sacrifici dels animals

    S’han de sacrificar en el menor temps possible les aus que es trobin a l’explotació. El sacrifici s’ha de fer seguint les directrius indicades a l’annex I.

    Amb la col·laboració del propietari / responsable de l’explotació s’ha de disposar el material , zona, vehicles, etc., necessaris per a la realització del sacrifici que es portarà a terme al més aviat possible i sempre sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials.

    Abans del sacrifici s’han de prendre, de nou, almenys 20 mostres de sang, amb la finalitat de completar els estudis epidemiològics de la malaltia.

    No és necessari sacrificar els animals d’altres espècies presents a l’explotació. De totes maneres hauran de romandre immobilitzats fins que, després de les anàlisis serològiques, es demostri l’absència de malaltia.

    Aquesta disposició és d’especial importància en el cas del bestiar porcí.

  3. Acta de taxació

    Un cop s’ha determinat el sacrifici dels animals se n’ha de fer una taxació amb la finalitat d’indemnització.

    A aquest efecte el propietari ha de presentar els albarans, les factures i tot document comercial de compra dels animals, així com dels aliments.
    A efectes d’indemnització s’han de taxar:

    • Els animals vius presents a l’explotació així com els que han mort després de la notificació de la sospita.
    • Els ous presents a l’explotació des del moment de notificació de la sospita i la immobilització de l’explotació.
    • El pinso contaminat que es trobi a l’explotació.
    • Els animals vius i ous incubables que calgui destruir per poder estar contaminats.

    A l’acta de taxació ha de quedar reflectit el tipus d’au, l’edat aproximada, el nombre d’ous i els kg de pinso.

    L’acta de taxació s’ha de redactar segons el model establert a l’annex II. L’han de firmar el perit i el propietari / responsable dels animals.

  4. Indemnització

    Un cop s’ha efectuat la taxació s’ha de procedir a la valoració dels productes a indemnitzar d’acord amb la taula de valors aprovada pel Govern.

  5. Enquesta d’explotacions relacionades epidemiològicament.

    Un cop efectuades totes les operacions abans descrites es realitza una enquesta epidemiològica definitiva.

    Basant-se en els estudis epidemiològics realitzats, s’han d’inspeccionar com més aviat millor les explotacions que hagin tingut un contacte directe o relació epidemiològica amb l’explotació afectada durant el mes anterior a la sospita de la malaltia i se’ls han d’aplicar les disposicions d’explotació sospitosa.

    Quan es consideri que alguna de les explotacions relacionades amb l’explotació afectada representa un alt risc per la disseminació de la malaltia, es pot determinar el sacrifici preventiu de tot l’efectiu de l’explotació.

  6. Neteja i desinfecció

    S’ha de fer una primera neteja i desinfecció de tota l’explotació i també del material i utillatge que hi hagi sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials.

    En l’annex III es descriu el procediment de neteja i desinfecció de les instal·lacions.

  7. Establiment de zones de protecció i vigilància

    Immediatament després de la confirmació d’un focus s’ha de delimitar al voltant de l’explotació infectada una zona de protecció d’un radi mínim de 3 km, englobada en una zona de vigilància d’un radi mínim de 10 km. Dins la zona de protecció es pot senyalitzar, a més, una zona amb un radi d‘1 km.

    Per delimitar aquestes zones es poden tenir en compte els factors següents:

    • Els resultats dels estudis epidemiològics realitzats fins al moment.
    • Les proves serològiques de què es disposi.
    • La situació geogràfica i, en particular, les fronteres naturals.
    • La situació i la proximitat de les explotacions.
    • L’estructura del comerç de les aus, ous i canals i possible disponibilitat d’escorxadors.

    Un cop establertes les zones, s’ha d’elaborar un cens de totes les explotacions incloses a cada zona. S’hauran de censar, en la mesura del possible, per la seva importància epidemiològica en el manteniment i la propagació del virus, les explotacions amb aus per a ús domèstic o autoconsum.

    7.1. Actuacions a la zona de protecció

    Localització de totes les explotacions de la zona amb aus de corral, incloses les aus en corrals domèstics

    Visita inicial en un termini màxim de 4 dies, i posteriorment de forma periòdica (1 cop a la setmana) a totes les explotacions fins a l’aixecament definitiu de les mesures, que inclou:

    • Examen clínic dels animals i presa de mostres.
    • Manteniment de totes les aus en el seu lloc habitual o en un lloc aïllat.
    • Immobilització dels animals i prohibició de treure el jaç i el fem.
    • Utilitzar desinfecció a l’entrada i sortida de l’explotació.
    • Mesures de control d’entrada d’aus silvestres a l’explotació.

    Control dels desplaçaments de les persones que manipulen aus, canals i ous, així com els vehicles emprats.

    Prohibició de treure de les explotacions aus de corral i ous per incubar.

    Prohibició de celebrar fires, mercats, exposicions i altres concentracions d’animals de qualsevol espècie aviària.

    Es realitzarà una vigilància serològica obligatòria a totes les explotacions situades dins el radi d‘1 km i clínica de les que es trobin entre el km 1 i el km

    En el cas que en una explotació situada entre 1 i 3 km s’observi algun signe clínic s’han de prendre mostres de sang per analitzar.

    Si hi ha alguna una explotació fora de la zona de protecció amb relació epidemiològica amb la zona afectada s’ha de fer l’anàlisi clínica i la presa de mostres.

    Les explotacions positives passen a ser considerades “explotacions amb aus de corral sospitoses” d’estar infectades, i per tant han de ser sacrificades. Si es confirma la presència del virus, aquesta explotació serà considerada un nou focus i aquest fet implicarà l’establiment d’una nova zona de protecció i de vigilància.

    Quan la serologia sigui negativa, es repetirà la inspecció clínica i la presa de mostres de nou en un termini màxim de 15 dies.

    Les mesures aplicades a la zona de protecció s’han de mantenir almenys durant 21 dies després que s’hagin efectuat en l’explotació infectada les operacions preliminars de neteja i desinfecció. Quan s’aixequin aquestes mesures, la zona de protecció passarà a formar part de la zona de vigilància.

    7.2 Actuacions en la zona de vigilància
    A la zona de vigilància s’apliquen les següents mesures:

    • Localització de totes les explotacions de la zona amb aus de corral, incloses les explotacions destinades a l’autoconsum.
    • Control dels desplaçaments d’aus i d’ous per incubar dins la zona.
    • Prohibició de treure aus de corral i ous per incubar de la zona.
    • Prohibició de treure jaç i fem fora de la zona.
    • Prohibició de concentracions d’animals d’espècies aviàries.

    Un cop finalitzades les actuacions de sacrifici dels animals presents en l’explotació afectada i les de neteja i desinfecció dels locals i els utensilis, i un cop transcorreguts 30 dies sense que hagi aparegut cap nou brot de la malaltia en les zones de protecció i vigilància es dóna per extingit el focus i s’aixequen totes les restriccions establertes.

    7.3 Aspectes generals que cal tenir en compte en ambdues zones

    • Tot moviment de persones, vehicles, aus de corral, canals i ous, dins la zona de protecció i vigilància ha de ser autoritzat pels serveis veterinaris oficials.
    • El transport d’animals entre explotacions mixtes d’aus estarà prohibit.
    • Els mitjans de transport emprats han de netejar-se i desinfectar-se abans i després de ser utilitzats.
    • Durant el transport de qualsevol moviment permès, cal reforçar els controls sobre la documentació obligatòria que empari el trasllat.
    • Es poden afegir condicions suplementàries als moviments per garantir la no difusió de la malaltia.
    • S’han de divulgar les mesures adoptades a la zona, i cal identificar les zones de protecció i vigilància a les principals vies de comunicació.
    • El moviment d’animals dins la zona de protecció es pot autoritzar, de manera excepcional, per raons de benestar animal.
    • Els vehicles emprats per al transport hauran de ser netejats i desinfectats abans i després de ser utilitzats, i només poden transportar animals d’una mateixa explotació.

    ANNEX I

    MÈTODES DE SACRIFICI, DESTRUCCIÓ I ELIMINACIÓ D’AUS DE L’EXPLOTACIÓ

    1. Introducció

      • Les mesures de lluita a escala internacional contra aquesta malaltia es basen en una política d’eradicació. Això comporta el sacrifici immediat de les aus de l’explotació i la seva eliminació posterior per mirar d’evitar la difusió de la malaltia a les explotacions veïnes.
      • El sacrifici en condicions d’emergència per al control d’una epizoòtia està condicionada pels aspectes següents:

      · Benestar dels animals: El mètode ha de ser indolor i cal reduir al mínim el estrès. S’ha de garantir un efecte ràpid i irreversible.

      · Imperatius sanitaris: El buit de l’explotació s’ha de realitzar tan ràpidament com sigui possible (24-48 hores) després de la confirmació de la malaltia amb la finalitat d’aturar la producció de virus i prevenir-ne la propagació. Es recomana, en la mesura del possible, que no es produeixi vessament de sang ni altres fluids corporals en les operacions de sacrifici.

      · Seguretat: El mètode ha de garantir la seguretat dels operaris així com de les altres espècies animals que es trobin a l’explotació.

      · Criteris ecològics: El mètode no ha de tenir cap conseqüència en el medi ambient.

    2. Planificació del sacrifici

      El sacrifici de les aus i la seva posterior eliminació suposa el repte més gran en el control d’una epizoòtia amb malalties amb una alta capacitat de difusió, per tant, és necessari planificar-ho prèviament a l’inici del sacrifici a l’explotació. Aquesta planificació l’han de fer els Serveis Veterinaris Oficials amb la col·laboració dels Serveis de Medi Ambient.

      La planificació del sacrifici ha de fer-se en dues etapes:

      • 2.1 Preparació prèvia

        Visita prèvia a la granja:

        • Determinar el nombre d’animals i el tipus de sacrifici que és possible emprar.
        • Assegurar-se que els accessos i les instal·lacions de l’explotació permeten l’entrada de maquinària i la realització del sacrifici.
        • Tenir en compte les inquietuds del ramader. Utilitzar el coneixement que té el ramader dels seus animals i de les instal·lacions.

        Creació d’equips de sacrifici:

        • Cada equip ha d’estar constituït pel personal següent: veterinari, controlador pecuari, personal contractat (si escau) i personal del servei d’ordre.

        Programació del sacrifici:

        • Avís i contractació de la maquinària necessària.
        • Previsió del material necessari (de sacrifici, roba, etc.).
        • Determinació de la forma d’eliminació dels cadàvers.
        • Determinació del nombre d’equips de neteja i desinfecció necessaris.
        • Ordre de sacrifici dels animals.
        • Data i hora d’inici.

      • 2.2 Organització in situ

        Aquesta etapa que consisteix en l’organització del sacrifici a l’explotació, ha de contemplar les actuacions següents:

        • Organitzar les condicions de sacrifici.
        • Supervisar el sacrifici.
        • Control de les operacions de neteja i desinfecció.
        • Redactar l’acta de taxació dels animals.

    3. Metodologia de sacrifici de les aus

      En el cas concret de les aus de corral i tenint en compte que no és recomanable el vessament de sang i altres fluids corporals, el sacrifici s’ha de fer, fonamentalment, amb diòxid de carboni (CO2).

      En el cas de sacrifici d’aus de corral per a autoconsum es pot utilitzar la injecció letal.

      Les operacions de sacrifici han de ser efectuades per un veterinari habilitat o, en el cas d’utilització de gas, per una empresa especialitzada contractada i per operaris especialitzats.

      Si s’ha de procedir al buit sanitari d’explotacions no afectades per raons de benestar animal, s’ha d’efectuar en escorxadors situats a la zona de vigilància, sempre que sigui possible.

      • 3.1. Sacrifici mitjançant injecció letal

        El sacrifici mitjançant injecció letal l’ha de fer un veterinari oficial, o un veterinari habilitat pels serveis veterinaris oficials.

        Els productes destinats a l’eutanàsia, amb les dosis establertes per criteri facultatiu són:

        • Pentobarbital sòdic
        • Tiopental sòdic
        • Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat
        • Secobarbital/dibucaïna

        Per via preferentment intravenosa, encara que es poden emprar, en el cas d’animals en els quals no sigui físicament possible, les vies intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.

      • 3.2. Sacrifici mitjançant l’ús de diòxid de carboni:

        Ús del CO2 en el sacrifici.

        És el sistema d’elecció en el cas d’haver de sacrificar un volum important d’animals. El diòxid de carboni és un gas anestèsic que provoca depressió del sistema nerviós central, pèrdua de consciència i mort. Està reconegut com a mètode acceptable per a la realització de l’eutanàsia per la normativa comunitària en vigor.

        La gasificació es pot realitzar en la mateixa nau on es troben els animals o en contenidors a l’exterior.

        L’elecció del sistema de gasificació es fa en funció del model de producció que s’utilitzi a l’explotació. Per a explotacions amb un petit nombre d’animals (gallines, pollastres, ànecs, oques i aus de mida petita) el sistema d’elecció és el de receptacles petits hermètics amb sistema d’introducció del gas.

        La logística d’ús del gas ha de ser proporcionada per l’empresa subministradora del gas. En aquest sentit, és necessari calcular prèviament el volum en m3 del compartiment on se sacrificaran els animals i per tant el volum aproximat de CO2 necessari. La concentració mínima de CO2 que s’ha d’introduir al compartiment és del 55 % del volum del mateix compartiment, i es pot arribar al 70 %. El volum influirà en la velocitat més alta o més baixa amb què moriran les aus.

        Posteriorment al sacrifici els tècnics de l’empresa subministradora determinaran la concentració del gas, que després de ventilació forçada, permetrà l’extracció de les aus mortes.

        L’empresa subministradora de diòxid de carboni ha d’informar en tot moment a les autoritats sanitàries de les condicions d’ús del gas així com els avenços tècnics en la matèria:

      • 3.3 Operacions complementàries.

        L’ús de qualsevol dels dos sistemes comporta una sèrie d’operacions complementàries:

        • Personal suficient per a la manipulació dels animals. Treure’ls de les gàbies o recollir-los del terra.
        • Contenidors pel sacrifici per gas. Han de ser el màxim d’hermètics, es poden utilitzar remolcs de camions si són estancs.
        • Si s’ha de gasificar una nau, s’ha de procedir al tancament hermètic de les obertures.
        • Contenidors en nombre suficient per retirar les aus sacrificades.
      1. Mesures higienicosanitàries durant el sacrifici

        El sacrifici dels animals exigeix que es compleixin una sèrie de mesures higienicosanitàries per a la destrucció total del virus i també per evitar-ne la possible difusió, que s’han de basar en les consideracions següents:

        • En el sacrifici ha de participar exclusivament el nombre de persones necessàries, i cal limitar l’entrada de vehicles i persones alienes a l’explotació.
        • El material utilitzat no destruïble ha de ser desinfectat amb productes eficaços.
        • Hi ha d’haver un punt de desinfecció a l’entrada i/o sortida de l’explotació (vehicles i sabates).
        • Tot el vestuari, pinso, calçat, material d’un sol ús ha de ser eliminat juntament amb els cadàvers al final del sacrifici.
      1. Eliminació de les aus sacrificades

        A continuació es procedirà a l’eliminació de tot l’efectiu present a l’explotació, d’acord amb el reglament comunitari núm. 1774/2002.

        El mètode d’elecció ha de ser el de la incineració dels cadàvers en una planta de transformació autoritzada (Centre de Tractament de Residus). La destrucció dels animals ha de ser supervisada pel servei veterinari oficial.

        Els cadàvers han d’abandonar l’explotació en contenidors estancs. Els vehicles han de ser precintats i ser a prova de fuites per evitar la pèrdua de líquids durant el transport. Un cop finalitzat el transport, els vehicles, el material i l’equipament han de ser desinfectats.

        Els animals enviats a una planta de transformació han d’anar acompanyats d’un document d’autorització de trasllat emès pel veterinari oficial.

        En el cas de no disposar del mencionat centre operatiu, o si per la dimensió de l’epizoòtia no és possible la incineració o la transformació dels cadàvers, aquests cadàvers podran ser enterrats, sempre que sigui possible en el recinte de l’explotació, tenint en compte les condicions edafològiques del terreny on es realitzi la fossa.

        Per preparar l’enterrament de les aus a l’explotació, o el lloc on determini l’autoritat competent, és necessari preveure prèviament el pes de les aus que serà necessari enterrar i el volum de la fossa.

        Per calcular el volum de la fossa s’utilitza l’equivalència següent:

        1 kg de pes »»» 0,06242 m3

        En la realització de la fossa al volum calculat s’haurà d’afegir un metre entre la superfície i els cadàvers perquè el tancament sigui correcte.

        A la fossa s’ha d’afegir un desinfectant adequat per inactivar el virus, sempre que sigui possible la calç viva.

      ANNEX II

      ACTA DE TAXACIÓ

      INFLUENÇA AVIÀRIA ALTAMENT PATÒGENA

      1. DADES GENERALS DE L’EXPLOTACIÓ
        • Nom i cognoms del propietari
        • Nom de l’explotació Codi' AD 0 _ _ _
        • Adreça ' Registre d’Explotacions Agràries
        • Poble Parròquia Telèfon
      2. DESCRIPCIÓ DELS ANIMALS PRESENTS AL GALLINER
        • Tipus Quantitat Tipus Quantitat
        • Galls
        • Gallines
        • Pollastres engreix
        • Galls dindi
        • Pintades
        • Ànecs
        • Oques
      3. ALTRES PRODUCTES I/O MATERIALS
        • Tipus Quantitat Tipus Quantitat
        • Pinso
        • Ous
        • Canals
        • Andorra la Vella, _______________________ Signatura

      ANNEX III

      NETEJA I DESINFECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

      1. 1. Procediment per a la desinfecció de les explotacions afectades
        • El protocol per realitzar la neteja i desinfecció de les explotacions infectades d’influença aviària o de les que es considerin sospitoses i hagin estat sacrificades ha de constar de dues fases:
        • Neteja prèvia i desinfecció
        • Neteja final i desinfecció

        Els desinfectants i productes químics recomanats són els següents:

        • Sabons i detergents
        • Agents oxidants
        • Àlcalis
        • Àcids
        • Gas formaldehid

        Neteja prèvia i desinfecció:

        1. Una vegada retirats els cadàvers de les aus per a ser eliminades, les parts dels locals on estaven aquestes aus, així com qualsevol part de l’edifici, corral, etc., contaminat durant el sacrifici dels animals o durant la inspecció post mortem s’ha de ruixar amb desinfectant autoritzat.
        2. Tot teixit d’au i els ous que poguessin haver contaminat edificis, corrals o estris, etc., s’han de recollir amb cura amb la finalitat d’eliminar-ho juntament amb les canals.

        Neteja final i desinfecció:

        1. S’ha d’eliminar de qualsevol superfície amb un producte desengreixant el greix i les taques, que es després s’han de rentar amb aigua.
        2. Després de rentar-les amb aigua, les superfícies s’han de tornar a ruixar amb desinfectant.
        3. Un cop transcorreguts set dies, els locals s’hauran de tractar mitjançant un producte desengreixant, rentar-los amb aigua freda, ruixar-los amb desinfectant i rentar-los de nou amb aigua.

        En cas que els locals siguin sotmesos a reformes, aquestes s’han de realitzar en un termini màxim d’un mes. En aquest cas es realitzarà un tercer tractament.

      2. 2. Procediments per eliminar el jaç
        • El jaç i el fem de l’explotació, un cop eliminats els animals, s’han de tractar mitjançant un mètode idoni per eliminar el virus, que es pot escollir entre els mètodes reconeguts per la legislació comunitària, que són:
        1. Incineració o tractament de vapor a una temperatura de 70ºC.
        2. Enterrament a una profunditat que impedeixi l’accés a paràsits i aus salvatges.
        3. Tractament mitjançant un procés de fermentació per al qual s’han d’apilar i humidificar, cobrir-los per mantenir el calor de forma que s’arribi a una temperatura de 20 ºC. El procés té una duració de 4 dies. Aquest procés es pot realitzar a l’interior d’un local si està airejat, o en femers dins el recinte de l’explotació.

        Les operacions de neteja i desinfecció s’han de portar a terme sota la supervisió del veterinari oficial. Abans de la desinfecció, s’ha d’informar el propietari de les mesures de bioseguretat i protocol de neteja que ha d’efectuar.