La família Rossell d’Ordino ha estat una de les més importants a nivell econòmic, social i polític d'Andorra. Entre els membres d’aquesta nissaga en destaca Antoni Fiter i Rossell, veguer i autor del Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preeminencias y Prerrogativas (1748).

La última persona que va habitar la casa, Maria Lluïsa Riba Cassany, va morir l’any 1993 sense descendència ni testament. Així doncs, el 17 de març del 1995, a través d’una successió intestada, la casa Rossell amb totes les seves terres i possessions van passar a ser propietat de l’Estat.

El conjunt arquitectònic conformat per la casa, l’era i el colomer, va ser declarat bé d’interès cultural el 2003. A l’interior d’aquestes construccions es van trobar milers d’objectes i documents que conformen una de les col·leccions de béns mobles més importants d’Andorra.

Les persones que van habitar la casa Rossell a través del temps no van llençar res. Aquest fet excepcional ha permès la preservació de més de 20.000 objectes d’ús quotidià (mobles, roba, instruments musicals, entre d’altres) de gran valor patrimonial.

Per una banda, són el testimoni de la riquesa i la importància de una de les famílies benestants del país. Per l’altra, la quantitat i diversitat de les peces permeten il·lustrar diversos àmbits, temàtiques i períodes de temps, des del segle XV fins al XX.

Per tal de salvaguardar de la manera adequada un dels fons clau per entendre la història andorrana, es van derivar a l’Arxiu Nacional més de 50.000 documents d’entre els segles XIV i XX, així com material audiovisual, provinents d’aquesta casa. El 2011 també es van incloure a l’Inventari general del patrimoni cultural els més de 2.000 volums de la col·lecció bibliogràfica de Casa Rossell com a bé moble d’interès cultural, sota la custòdia de la Biblioteca Nacional.

Talla de la Mare de Déu Immaculada, mitjans del segle XVIII.