Andreu Cardona

Andreu Cardona va néixer a casa Callaueta, al Puial, l’any 1935

La família de l’Andreu vivia de la pagesia i recorda com “a mesura que t’anaves fent gran, anant ajudant els pares”. Quan no hi havia feina a casa, anava a estudi. Quan començava el bons temps, deixava l’escola per guardar les vaques a les pastures fins que començava el fred i la neu. Llavors podia tornar a estudi a la Casa de la Vall, on estaven ubicades l’escola francesa i l’escola espanyola.

L’Andreu explica com preparaven la festa de Sant Joan. Els dies previs a la celebració, anaven a buscar la llenya i l’amuntegaven a les places perquè s’assequés. Després anaven a la roureda de casa Petit de Sansa, on hi havia trèmols, en tallaven un, i el plantaven enmig de la plaça. I amb la llenya seca preparaven el foc. Els veïns penjaven de l’arbre cadires velles, cabassos i coses que no feien servir, i es cremava tot amb espígol. “Es cremave per treure els mals esperits de les cases.” Mentrestant, els joves feien voltar les falles, i quan el foc es començava a apagar, el saltaven perquè portava sort. Es feien fogueres al Puial, el Pui, la placeta de l’Orelleta i el Cap de Carrer, on s’acabava el poble.

L’Andreu relata com a principis de juny els nois anaven a preparar les falles als Serradells, on hi havia molt beç. Les falles eren uns feixos d’escorça de beç enfilats al cap d’un bastó de boix, o d’un filferro perquè deien que la falla aguantava més. Les preparaven, les deixaven assecar, i la vetlla de Sant Joan les feien cremar. Si mullaven la falla, cremava més lentament. Com diu l’Andreu: “els padrins t’explicaven tot això.”