Marcel·lí Roca. Projecte: Falles d’Andorra. Patrimoni cultural immaterial de la humanitat

Marcel·lí Roca va néixer a cal Masover de Guillemó l’any 1926

El Marcel·lí tenia 14 anys quan li van dir que era massa gran per anar a estudi. Havia d’anar a guardar les vaques i els cavalls quan arribava el bon temps. “Vaig fer la vida que feven els nens d’aquí.”

Els seus records d’infantesa el porten a parlar dels nens del barri. Com que no tenien diners per comprar jocs, tots els nens jugaven al carrer. Recorda com anaven pels cafès per arreplegar jocs de cartes velles, partien les cartes en quatre trossos i els donaven cops amb la mà. Qui feia girar els trossets de cartró, guanyava. Eren els patacons. Al barri hi havia quatre cases amb les seves eres, i els nens “anàvom i venívom”.

El Marcel•lí té el record que la nit de Sant Joan es feia el mateix dia de la festivitat i no la vetlla. Durant mesos arreplegaven fustes i mobles vells per cremar, i a cada plaça es preparava un foc. El seu germà gran s’encarregava d’anar a l’alzinar de Guillemó, on hi havia tres o quatre beços, i en pelaven un. Amb l’escorça de beç enganxada amb un filferro feien les falles. El Marcel·lí no recordava haver-ne fet, però sí haver-les rodat. Quan s’encenien els focs de Sant Joan, alguns nois feien anar les falles al voltant de les fogueres, i la celebració s’acabava saltant-les. “Fèiom poca cosa més. Ens distrèiem visquent, en teníem prou.”