Càndida Mayoral, 1917. Vides de dones. La immigració dels anys 40

“D’aquí cap allà, en cases de pagès i tot el que podíom vendre... i voltant així arribàvom a Barcelona.”

“Anàvom sempre a cases conegudes, ja ens esperaven.” “La mare preparava les medicines.”

La Càndida Mayoral és filla d’una de les últimes trementinaires de Cornellana. Les trementinaires eren dones que coneixien les plantes, els usos medicinals i els processos d’elaboració, i recorrien masos i pobles de les comarques catalanes per vendre els seus remeis. També arribaven fins a Andorra. Les dones marxaven temporades de casa, carregades d’herbes i olis, i anaven de casa en casa, de poble en poble, oferint els seus productes i coneixements per tenir cura de les persones, i també dels animals. Amb els diners que guanyaven ajudaven a casa i pal•liaven les necessitats de la família. Era una activitat molt dura que les mantenia lluny del seu entorn durant mesos. Se les coneixia com les trementinaries, perquè la trementina era un dels remeis més populars que preparaven.

La Càndida va acompanyar la seva mare en alguns dels seus viatges quan era petita. Quan es casar, amb el seu home es van traslladar a Andorra, per treballar com a masovers en un mas de Sant Julià de Lòria. Era la postguerra espanyola, anys molts difícils a les comarques veïnes, i Andorra oferia més oportunitats.

La Càndida, amb l’ajut de la seva filla Guadalupe Llorens, que va néixer a Andorra, recorda els anys viscuts a Cornellana i els remeis que va aprendre amb productes de la natura per combatre les malalties en aquella època. I recorda l’arribada a cal Gendret a Aubinyà, els anys de la postguerra espanyola, el pas de persones i de mercaderies, un episodi en què els maquis van entrar a casa seva, i altres petites històries que reflecteixen les dures condicions de vida dels anys 40 i 50, tot just quan el país començava a despertar davant del canvi.

Document AE 7