Clara Casal Massip. Projecte: Vida de dones. L'emigració cap a França

Clara Casal Massip de casa Tristet de Meritxell, 1931
Una vida de treball i de família

“Mos contentàvom de lo que tenívom”
La Clara Casal Massip recorda quan amb la seva germana jugaven amb els altres nens i anaven caminant a estudi a Canillo quan hi havia la madame Pla. Al poble de Meritxell hi havia cal Gabriel, cal Punxenta, cal Tristet, cal Comet, Cal Rossell, cal Sucarana, cal Suquet i cal Candela i, a baix, a Mollera, cal Naudi i ca l’Endrieta.
“A casa estàvem bé”. El pare era paleta i portava la mola, però va caure malalt i la família va haver de marxar cap a Puisseguier, a vora Besiers, on vivia el padrí. La Clara tenia 14 anys. La seva germana i ella van haver de treballar com a criades i a les fàbriques. Allà va conèixer al seu home, amb qui es va casar amb vint-i-dos anys, i allà ha fet la seva vida.
A Besiers i als pobles dels voltants hi havia molts andorrans, uns portaven els altres. Hi havia treball a les explotacions vitivinícoles i les fàbriques. Els andorrans es trobaven al ball del diumenge i “es feien conèixer”. Molts van tornar a Andorra, però d’altres, com ella, s’hi van quedar. Ara queden pocs andorrans a Besiers.
La Clara recorda els jocs d’infantesa i les festes que es feien a Canillo, especialment durant el Carnaval amb els arlequins i l’óssa, alhora que no oblida la duresa de la vida als pobles de muntanya.
La vida al voltant del Santuari de Meritxell marcava el ritme del poble, sobretot els dies assenyalats. El dia de Meritxell, el poble era una festa.

Document AE 1