Yvette Groslimond

La Yvette Groslimond va néixer en un petit poble de Suïssa el 1930. És una persona inquieta i de jove decideix traslladar-se a Barcelona per viure la seva vida. La seva formació i els seus coneixements d’idiomes li van facilitar situar-se acomodadament a la ciutat.

La Yvette va conèixer el Pere Puigsubirà a Barcelona, amb qui es va casar uns anys més tard. I de la seva mà va arribar a Andorra. Junts van emprendre negocis diversos, d’importació i d’exportació, i van viure anys d’oportunitats.

La Yvette recorda l’impacte que va tenir l’Hotel Rosaleda, que oferia serveis com una pastisseria d’elaboració pròpia, i fins i tot tenia una piscina climatitzada. I explica les transformacions que va viure l’hotel els anys 50 i 60, com l’habilitació d’una sala de festa, el Night Club, i anècdotes diverses que va viure. Relata també com era la vida als poblets d’Encamp, marcada pel ritme de treball als camps i amb els animals.

Finalment explica algunes de les iniciatives empresarials que va protagonitzar amb el seu home: una empresa de transport públic (explica com anaven a buscar vehicles a diferents ciutats europees), importació i exportació de vehicles, representacions de rellotgeria suïssa, l’Hotel Pic Maià al cap del port d’Envalira, i el telecabina d’Engolasters els anys 60.

L’Hotel Rosaleda

L’any 1937, el Pere Puigsubirà Tarridas, un empresari català, adquireix un terreny a Encamp i construeix l’Hotel Rosaleda. La família de Puigsubirà tenia experiència en l’hoteleria perquè durant els anys 30 havia regentat un hotel a Saragossa. La idea era construir un gran establiment amb les millors comoditats de l’època orientat a un tipus de turisme benestant que passava llargues estades a la muntanya.

El pare d’aquest empresari, el Joan Puigsubirà Rovira, havia treballat com a transportista per a l’empresa FHASA. El projecte arquitectònic del Rosaleda s’encarrega a l’arquitecte català Adolf Florensa Ferrer, que signa els plànols de l’edifici l’any 1941. Les obres s’acaben el 1943 i l’hotel es converteix en un referent dins del país pel qual van passar celebritats del moment.

La qualitat que ofereix el Rosaleda aconsegueix que l’any 1950 sigui considerat de “primer ordre” a les guies turístiques més prestigioses del moment, com la Michelin o les Guides Bleus (Hachette).

L’hotel el regenta la família fins als anys 80, quan decideixen arrendar-lo, i tanca definitivament l’any 1998. Avui l’edifici és un bé d’interès cultural perquè és una obra singular de l’arquitectura del granit. Els seus murs alberguen nombroses històries dels inicis del turisme i sobretot testimonien la modernització i el creixement del país.

Duració: 1 hora 7 minuts