Benedicció de les guardes comunes. Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d'alçada

Benedicció de les Guardes Comunes de Setúria, 3 de juliol de 2013

Projecte: Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada

La benedicció de les guardes comunes a Setúria obre el període de les pastures estivals a l’alta muntanya durant el qual els ramaders de la parròquia de la Massana reuneixen el bestiar i el porten a les pastures naturals on un vaquer s’encarrega de vigilar-ho durant l’estiu, mentre hi ha menjar pels animals i el bon temps acompanya.

En l’any ramader hi ha dos períodes: l’un a muntanya i l’altre “a casa”, a les corts o els estables. Actualment es practica majoritàriament la transterminància, és a dir a l’hivern els animals estan a les quadres i amb l’arribada del bon temps surten als prats de casa; i a l’estiu els ramaders ajunten els animals i organitzen la vacada comuna a cada parròquia, i en algunes l’eugassada també, i les traslladen a les pastures d’alçada. Avui dia, la presència dels ramats ovins és testimonial, però encara puja algun ramat a “conlloc” des d’alguna regió d’Espanya.

Fins a mitjan del segle passat, l’economia de les famílies i del país es fonamentava en l’activitat ramadera complementada per una agricultura orientada sobretot a l’autoconsum. La casa era l’explotació agropecuària tradicional i la unitat bàsica de reproducció i de producció. L’activitat ramadera ha anat canviant i adaptant-se a les circumstàncies de cada moment. En aquest context agrícola i ramader, les famílies vivien de les ovelles, les vaques i les eugues. La riquesa de les pastures d’alta muntanya proporcionava menjar pel bestiar i els ramats durant l’estiu. Amb l’arribada del mal temps, les vaques i les eugues tornaven a les explotacions i a les corts, on s’havia emmagatzemat herba per passar els mesos de fred. Mentre, els ramats d’ovelles acostumaven a transhumar cap a terres més càlides. Si bé en altres èpoques s’havien encaminat cap a la plana de Lleida, en els últims anys es dirigien sobretot cap a l’Hèrault. El cert és que avui les explotacions ovines pràcticament han desaparegut i queden amb prou feines dos ramats que practiquen una transhumància de proximitat cap a propietats de Lleida.

L’aprofitament ramader de les pastures de muntanya era regulat per cada comú amb els arrestos de la Taba, on s’especificaven les terres a pasturar, com havien de procedir els ramaders i les condicions del treball del vaquer i l’eugasser, de fet en alguns comuns encara es conserva.

La benedicció de les pastures i els animals és un ritual en el qual el capellà aspergeix aigua beneïda en el territori per invocar la protecció i la fertilitat. Quan arriba l’estiu, el bestiar puja a les pastures d’alta muntanya i s’ha mantingut el costum que el capellà de la parròquia s’arribi fins als prats d’alçada acompanyat dels ramaders i les autoritats per beneir les terres, les aigües de la zona i el bestiar. Temps enrere, el capellà pujava a les pastures a cavall d’un ruc i els ramaders sovint a peu. Desprès, els ramaders el convidaven a un dinar camperol conjuntament amb les autoritats de la parròquia.

Si bé no hi ha un dia fix per a la benedicció, el període a muntanya s’estén des del final de juny - en què Sant Joan i Sant Pere (24 i 29 de juny) són dates tradicionals de pujada dels animals a la muntanya – fins a Sant Miquel (29 de setembre) o per Tots Sants (1 de novembre), segons l’altitud de les pastures i el temps. Per canviar de pastures hi ha dues dates també tradicionals com són Sant Jaume (25 de juliol) i per la Mare de Déu d’Agost (15).

La benedicció del bestiar, com la de Setúria, a la Massana, o com la del canvi de pastures d’estiu a la Rabassa, a Ordino, es continuen celebrant i han esdevingut una jornada essencialment festiva per a les famílies ramaderes, on l’acte religiós dóna pas a un àpat comunitari. Casimir Arajol, veterinari, i Joan Fité i Guillem Areny, ramaders massanencs, descriuen el significat i la rellevància de l’activitat ramadera i dels esdeveniments com el de la benedicció de les guardes comunes.

Casimir Arajol recorda la importància de la pràctica ramadera, i per aquesta raó la necessitat de preservar l’activitat i fomentar la trobada i la cohesió dels ramaders.

Joan Fité descriu l’organització de les pastures comunals i què és el Llibre de la Taba. Les explotacions ramaderes s’han transformat i amb elles alguns moments claus de l’any ramader com és la pujada del bestiar a les pastures comunals estivals i rituals com la benedicció de les guardes comunes de Setúria.

Guillem Areny explica la importància històrica i la riquesa de les pastures de Setúria per als ramaders massanencs a través de la llegenda de “La Guerra per les pastures de Setúria”.

El caràcter festiu d’aquest dia i la seva significació històrica van motivar que, l’any 2010, la benedicció de les guardes comunes a Setúria fos declarada festa d’interès cultural i va ser inclosa a l’Inventari General del Patrimoni Cultural com a bé immaterial.

AE28.