Actualment, el sector primari travessa un període de canvis profunds i d’adaptacions, en què conviuen velles i noves formes de viure la pagesia. Des de la perspectiva del canvi, l’Arxiu d’Etnografia ha desenvolupat el projecte Ramaderia d’alçada, que retrata la diversitat de maneres de treballar i d’entendre l’activitat, donant veu als ramaders de més edat i copsant la mirada dels més joves. El treball de documentació etnogràfica ha volgut fer un èmfasi especial en la salvaguarda de les expressions culturals relacionades amb l’activitat que estan desapareixent o s’estan transformant.

En el marc de la col·laboració s’ha considerat rellevant crear un fons documental sobre l’activitat ramadera amb una finalitat doble: com una eina de coneixement del sector i de sensibilització vers la importància de l’activitat en la societat de muntanya; i com una eina per a la salvaguarda de les pràctiques i del saber tradicional. El projecte Ramaderia d’alçada recull els relats d’alguns ramaders que si bé comparteixen situacions i percepcions sobre la seva activitat, també manifesten diferències. Són mirades convergents i divergents que esdevenen manifestacions idiosincràtiques del moment que viu el sector, sotmès a canvis i continuïtats. Més enllà de documentar i testimoniar, són registres de vivències, emocions i sentiments que aporten una varietat de matisos i interpretacions culturals de caire personal, que descobreixen la diversitat i la singularitat que sovint les generalitzacions oculten. Aquests documents audiovisuals són, doncs, una eina de reflexió amb què s’expliquen les estratègies ramaderes d’algunes explotacions, i al mateix temps esdevenen documents patrimonials que mostren aspectes de la cultura, el saber, els coneixements, les pràctiques i les percepcions que desapareixen o es transformen.

L’adaptació als canvis i la diversificació són les estratègies que han permès a les explotacions ramaderes mantenir-se en el temps. El maneig tradicional dels animals, la funció de les eres i les bordes com a espais de treball i emmagatzematge o la manera com s’havia comercialitzat el bestiar s’han anat transformant, com també el coneixement sobre la salut animal i els aspectes tècnics per millorar la producció i satisfer la demanda de la societat.

Si bé la qüestió del tabac és clau en l’evolució de l’activitat agrícola i en la conservació de l’activitat ramadera, no ha estat un objectiu en el marc del projecte, però evidentment és present en els discursos sobre a la pagesia. Tots els ramaders coincideixen a argumentar que el conreu del tabac ha afavorit la conservació de les terres de conreu. Com també és cert que la política de conservació i millora de l’agricultura que va instaurar la Conselleria d’Agricultura l’any 1960 va possibilitar el manteniment d’una cabana ramadera que aleshores començava a esdevenir residual. Els beneficis del tabac i els ajuts públics han aconseguit mantenir l’activitat ramadera, però en un escenari ben diferent del de fa mig segle perquè la ramaderia ha deixat de ser un puntal econòmic per convertir-se en una activitat protegida pels seus valors ecològics i paisatgístics.

Una de les paraules associades a l’activitat agrícola i ramadera és tradició, i aquest ha estat un argument fonamental per protegir i subvencionar la ramaderia en el context d’una economia agrària altament competitiva on les petites explotacions d’alta muntanya difícilment poden competir.

Però, quina ha estat l’activitat agrícola i ramadera tradicional? Les explotacions pageses han estat sotmeses a canvis continus, i ha estat la seva capacitat adaptativa a les necessitats i les possibilitats de cada moment històric la que els ha permès mantenir-se en el temps i percebre-les com a part de la tradició. Les cases i les explotacions que han continuat la tradició ramadera han conegut noves formes i nous significats. Durant el segle XX els ramats d’ovelles han augmentat i disminuït en funció de les condicions del mercat, i actualment la seva presència a les muntanyes és testimonial. Algunes propietats tenen petits ramats per al consum domèstic i només dues tenen ramats més grans i practiquen la transhumància cap a terres lleidatanes. Ha desaparegut la cria de matxos i mules, i es mantenen explotacions d’eugues que estan orientades a la producció de carn. La majoria de les explotacions s’han especialitzat en el bestiar boví i en la producció de carn de vedella de qualitat d’ençà de la creació de la societat Ramaders d’Andorra SA. L’any 2013 la Carn d’Andorra va obtenir un reconeixement internacional com a indicació geogràfica protegida (IGP). Aquest ha estat un pas important en la modernització de les explotacions i en el reconeixement de la producció local en l’àmbit internacional.

Velles i noves formes d’entendre el maneig animal, d’organitzar les explotacions ramaderes i d’afrontar el futur del sector conviuen en aquest país de muntanya que necessita l’activitat com a recurs econòmic i com a valor ecològic i paisatgístic. Els reptes més grans que afronten les explotacions són la diversificació de les activitats agràries per ser més rendibles, i el relleu generacional al seu capdavant per garantir-ne la continuïtat.