Climent Palmitjavila

“Els meus padrins van ser els darrers en dormir a la borda”.

El Climent Palmitjavila va néixer en un poblet d’Hérault el 1940, on els seus pares tenien una propietat amb vinyes i un ramat d’ovelles. L’any 1945, el germà del seu pare, l’hereu de casa Som, va morir, i la família va retornar a Canillo per ajudar els padrins.

El Climent recorda la seva padrina, una dona molt forta que va haver de portar la casa quan el padrí va perdre la visió. Els records d’infantesa són bons. La casa es dedicava a la cria de mules i matxos, que es comercialitzaven a Espanya, i quan aquests animals van perdre valor perquè van arribar els tractors i els camions, van posar vaques per produir carn. També havien tingut un ramat transhumant d’unes 400 ovelles que a l’hivern marxava cap a Hérault. Llogaven tres pastors per conduir el ramat, primer anaven a peu i després amb tren i camions.

“Passàvom la nit a l’Ospitalet, a l’hotel... I ja tenívom uns vagons encomanats per telèfon, carregàvom el bestiar i cap al destí... T’acollien bé... als masos, a les campanyes que diguen o a les bordes que diguem aquí...”.

El Climent explica que quan comença a haver-hi altres possibilitats de treball, la gent no volia fer de pastor. Poc a poc la ramaderia d’ovelles va anar desapareixent. Aleshores tenien tretze o catorze eugues de cria i un cavall i un ruc de munta. I les altres cases portaven les eugues per a la cria. A la tardor, els pollins i els matxos es venien a les fires d’Andorra, i si no “sortien”, es portaven a Organyà o a Salàs.

El Climent, o el Som que li diuen al poble, va voler diversificar les activitats de la casa i va obrir un càmping a la propietat. Als anys 60, les explotacions es van especialitzar en la producció de vedella i el conreu de tabac, i al mateix temps es mecanitzaven moltes tasques. Va ser llavors quan el Consell General va establir el primer sistema d’ajuts per al manteniment de l’activitat agrícola i ramadera.

“Gràcies al tabaco les propietats s’han aguantat”.

A partir d’aquell moment el treball es va organitzar entre l’activitat turística i l’explotació agrària. Fins fa 20 anys van viure a la casa pairal, i després es van traslladar a la casa nova que van construir en la propietat. El Climent s’ha retirat i les seves filles no han continuat l’activitat ramadera perquè han optat per altres activitats professionals.

“Jo crec que les meves filles ho mantindran, perquè estimen la casa, però d’una altra manera... ”.

Una part de la propietat, una borda i una cabana situades a Montaup, està arrendada a una explotació ramadera de Prats, i continua activa. Està situada a 1835m i evoca la duresa de la vida quan s’havia d’anar a peu i tot s’havia de fer amb la força de braços. El Som explica com els seus padrins vivien a la borda durant nou mesos l’any per treballar les terres i vigilar els animals.

“Baixaven per Sant Antoni de gener, perquè a casa érom molt d’església, perquè el capellà passava casa per casa a beneir el bestiar... I tornaven a pujar el mes d’abril i fins i tot per Sant Josep”.

Document AE 24