Fira de bestiar de Canillo

Les fires ramaderes eren moments d’intercanvi i de trobada que reunien tractants i pagesos, on es feien tot tipus de transaccions comercials. Les fires s’organitzaven a la tardor. Quan el bestiar baixava de les pastures estivals, era el moment de vendre els animals i ingressar alguns diners a les economies domèstiques. Durant els anys 60 aquests esdeveniments comercials es van perdre com a expressió del declivi i els canvis que experimentava el sector. Els tractants passaven per les explotacions i compraven els animals, i els ramaders adquirien animals en altres explotacions. Anys més tard s’han recuperat dues de les fires que se celebraven al país, però les seves funcions han canviat. L’any 1979 es va recuperar la Fira de bestiar d’Andorra la Vella que es va convertir en un concurs, i més recentment la Fira de bestiar de Canillo, com una mostra de l’activitat ramadera a la parròquia. La fira coneix significats nous i s’ha convertit en una de les festes més participatives de la parròquia.

Abans dels anys 60 a Canillo s’havien arribat a celebrar dues fires, els dies 16 i 18 d’octubre. Després de diverses dècades d’oblit, el Comú de la parròquia en va recuperar una amb un caire més festiu i va decidir traslladar l’esdeveniment al primer diumenge després del 16 d’octubre per afavorir l’afluència de públic. La Fira de bestiar s’ha convertit en una festa on els ramaders porten alguns dels millors exemplars que s’exhibeixen en un recinte amb la finalitat d’apropar l’activitat ramadera al poble. Per ajudar a crear l’ambient festiu, els darrers anys s’organitza una fira d’artesania on es pot veure com es desenvolupaven alguns dels oficis tradicionals que estan desapareixent.

Els ramaders Pere Casal de casa Regí de Prats i Miquel Naudí de casa Peretol de Soldeu expliquen com les fires van desaparèixer quan ells eren joves i com ha canviat l’ofici. El Regí i el Peretol, com se’ls coneix, s’han aixecat a punta de dia per seleccionar els animals que pasturen als prats de les bordes d’Envalira, on tenen propietats, i carregar-los al remolc de Gerard Berné, l’Olivet d’Ordino. L’Olivet es dedica professionalment al transport d’animals i també és ramader. Aquest és dels pocs dies que el bestiar i el ramat transiten pels carrers de Canillo. Alguns ramaders de les explotacions properes desplacen els animals per la carretera, però la majoria carreguen els animals en remolcs i els descarreguen al recinte. Avui és difícil organitzar moviments d’animals per les carreteres, asseguren els ramaders.

L’any 2012 la Fira se celebra al pàrquing comunal de la Urbanització dels Refugis. Tot i que a principis del segle XX el bestiar es concentrava a la plaça, davant de ca l’Agustí, més recentment s’havia organitzat a l’aparcament dels Arenys, el prat del Riu i el prat del Som. L’emplaçament de la fira de bestiar ha anat canviant d’ubicació, sempre s’ha cercat un lloc cèntric, com també han anat variant els animals que es comercialitzen en funció del moment històric. Actualment la majoria de les explotacions estan orientades al bestiar boví i la producció de carn de qualitat d’Andorra.

Tot i la pluja, la diada s’inicia a les 7 del matí amb l’arribada d’uns dos-cents caps de bestiar boví, equí, oví i cabrum des de les vint-i-una explotacions de la parròquia. Hi ha un esmorzar de germanor per als ramaders que hi participen. L’exhibició dels animals atrau gent de tot Andorra i sobretot les famílies que veuen l’oportunitat que els més petits coneguin l’activitat ramadera. El lliurament d’un obsequi a tots els participants com a reconeixement de la importància del seu treball i del manteniment de les explotacions, clou el matí de fira. I la festa ramadera finalitza amb un dinar de pagès.

La Fira comercial de bestiar de Canillo s’ha convertit en una mostra i sobretot en una festa al voltant de la tradició ramadera. L’any 2010 es va declarar Festa d’interès cultural i va ser inclosa a l’Inventari general del Patrimoni Cultural com a bé immaterial.

Document AE 19